Viquipèdia

Usuari:Renamed user 23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org

< Usuari:Renamed user 23o2iqy4ewqoiudh
Renamed user 23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org

L'OpenOffice.org (OOo), conegut comúnment com a OpenOffice, és una suite d'oficina descontinuada. Fou una versió de codi obert de l'anterior StarOffice, la qual Sun Microsystems adquirí el 1999 per a ús intern.

L'OpenOffice.org incloguí un processador de text (Writer), un full de càlcul (Calc), un programa de presentacions (Impress), una aplicació de dibuix (Draw), un editor de fórmules (Math) i un gestor de bases de dades (Base).[4] El seu format de fitxer per defecte era l'OpenDocument (ODF), un estàndard ISO/IEC, el qual provingué de l'OpenOffice.org. També podia llegir una ampla varietat d'altres formats de fitxer, amb èmfasi particular a aquells del Microsoft Office.

Sun publicà el codi de l'OpenOffice.org el juliol del 2000 i el llançà com a competidor del Microsoft Office, alliberant-ne la versió 1.0 l'1 de maig del 2002.

El 2011, Oracle Corporation, aleshores propietària de Sun, anuncià que ja no oferiria més una versió comercial de la suite i n'aturaria el desenvolupament.[5][6] Poc temps després, el projecte fou donat a l'Apache Software Foundation.

Apache canvià el nom del programari per «Apache OpenOffice».[7] Entre els altres projectes successors actius s'inclouen el LibreOffice (el més activament desenvolupat)[8][9][10] i el NeoOffice (comercial, només per al macOS).

L'OpenOffice.org es desenvolupà principalment per a les plataformes Linux, Microsoft Windows i Solaris, i més tard per al macOS, amb adaptacions a altres sistemes operatius. Es distribuí sota la Llicència Pública General Menor de GNU, versió 3 (LGPL); les versions primerenques eren també disponibles sota la Llicència de Fonts d'Estàndards Industrials de Sun (SISSL).

Història

modifica

L'OpenOffice.org tingué origen en l'StarOffice, una suite d'oficina privativa desenvolupada per l'empresa alemanya Star Division a partir del 1985. L'agost del 1999, Star Division fou adquirida per Sun Microsystems[11] per 59,5 milions de dòlars, ja que això presumptament era més econòmic que adquirir llicències del Microsoft Office per a 42,000 treballadors.[12][13]

Referències

modifica
  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ooo34b1changes
  2. ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ooo34b1
  3. ↑ «Language localization status». OpenOffice Language Localization Project. Oracle Corporation, 12-04-2011. [Consulta: 20 juny 2013].
  4. ↑ «Why OpenOffice.org». Sun Microsystems, Apache Software Foundation. Arxivat de l'original el 4 January 2012.
  5. ↑ Statements on OpenOffice.org Contribution to Apache, 1 June 2011, <http://www.marketwired.com/press-release/statements-on-openofficeorg-contribution-to-apache-nasdaq-orcl-1521400.htm>
  6. ↑ Steven J. Vaughan-Nichols (1 June 2011), Oracle gives OpenOffice to Apache, ZDnet, <http://www.zdnet.com/blog/open-source/oracle-gives-openoffice-to-apache/9035>
  7. ↑ Thank you for using OpenOffice.org - now Apache OpenOffice, <//www.openoffice.org/legacy/thankyou.html>
  8. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice and OpenOffice: comparing the community health». Linux Magazine, 25-10-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  9. ↑ Newman, Jared. «OpenOffice development is looking grim as developers flock to LibreOffice». PC World, 23-04-2015. [Consulta: 5 agost 2016].
  10. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice vs. OpenOffice: Why LibreOffice Wins - Datamation». Datamation, 27-10-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  11. ↑ Rooney, Paula «Apache OpenOffice 3.4 makes official debut; LibreOffice makes its case». ZDnet, 08-05-2012 [Consulta: 9 maig 2012].
  12. ↑ «Star-Division-Gründer Marco Börries verlässt Sun Microsystems» (en german). Chip Online DE, 18-01-2001. Arxivat de l'original el 22 September 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  13. ↑ Hillesley, Richard. «OpenOffice at the crossroads: Every bug is a feature». The H Open. Heinz Heise, 21-06-2010. Arxivat de l'original el 8 December 2013. [Consulta: 20 juny 2013]. «Simon Phipps, now an ex-Sun employee, later claimed that 'The number one reason why Sun bought Star Division in 1999 was because, at the time, Sun had something approaching forty-two thousand employees. Pretty much every one of them had to have both a Unix workstation and a Windows laptop. And it was cheaper to go buy a company that could make a Solaris and Linux desktop productivity suite than it was to buy forty-two thousand licenses from Microsoft.'»

[[Categoria:Processadors de text lliures]] [[Categoria:Paquets ofimàtics]] [[Categoria:Paquets ofimàtics lliures]] [[Categoria:OpenOffice]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Renamed_user_23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org&oldid=31566924»