Ricardo.malo

METAMERISME

El metamerisme és un fenomen psicofísic definit generalment com la situació en la qual dues mostres de color coincideixen sota unes condicions determinades (font de llum, observador, geometria...).

El fenomen en el qual es basa el metamerisme és que la coincidència de color també és possible quan la distribució espectral de potència de les dues mostres és diferent, per això algunes coincidències de color poden ser considerades condicionals. Per altre banda, si dues mostres tenen el mateix espectre de reflexió, coincidiran quan siguin vistes en les mateixes condicions. La distribució espectral de potència descriu la proporció del total de llum emès o reflectit per una mostra de color a totes les longituds d’ona visible. Com l’ull humà té 3 receptors de color (cons), tots els colors es redueixen a tres quantitats sensorials, anomenades valors triestímuls. El metamerisme apareix perquè cada tipus de con respon a un cúmul d’energia d’un ampli rang de longituds d’ona. Així doncs, diferents combinacions de llum amb totes les longituds d’ona pot produir una resposta equivalent al receptor i els mateixos valors triestímuls o sensació de color.

Les correspondències de metamerisme fetes entre dos fonts de llum dóna lloc a les bases tricromàtiques de colorimetria. Per qualsevol estímul de llum donat existeix una única mescla de tres colors primaris llum. Gairebé tota reproducció de imatge comercial tractada tal com la fotografia, la televisió, ... es fa amb correspondències de colors metàmers.

Un sistema conegut molt bo per mesurar el metamerisme és el Color Rendering Index. És una funció lineal de la Distància Euclidiana entre el test i els vectors de reflectància espectral de referència a la CIE 1964 color space. Un nou mesurador per a simuladors de llum de dia és el CIE Metamerism Index (MI), que deriva de calcular la mitjana de la diferència de color de vuit metàmers (cinc en l’espectre visible i tres en l’ultravioleta) en CIELAB o CIELUV.

Tipus de metamerisme:

- Metamerisme de il•luminància:

És la forma de metamerisme més comú. Es dóna quan dues mostres coincideixen quan són vistes sota un tipus de llum, però no coincideixen quan són il•luminades per una altra font de llum diferent.

- Metamerisme geomètric: Es dóna quan dues mostres coincideixen vistes sota un determinat angle de visió, però no coincideixen al variar aquest angle. Es dóna en mostres en què el seu espectre de reflectància depèn de l’angle de visió.

- Metamerisme d’observador:

Es produeix a causa de diferències en la visió en color entre diversos observadors. Sovint aquestes diferències tenen un origen biològic, com, per exemple, que dues persones tinguin diferents proporcions de cons sensibles a la radiació de longitud d’ona llarga i de cons sensibles a radiacions de longitud d’ona més curta. Per això, dues mostres amb espectres diferents poden ser percebudes iguals per un mateix observador sota unes certes condicions d’il•luminació, i percebudes diferents per un altre observador.

- Metamerisme de camp:

Es dóna perquè la proporció dels tres tipus de cons a la retina no varia només entre observadors, sinó que per a un mateix observador aquesta proporció varia inclús dintre de la seva posició. Per tant, un objecte lluminós de tamany petit pot il•luminar només la part central de la retina, on podrien no ser-hi els cons sensibles a les radiacions de longitud d’ona llarga (o mitja o curta), però a l’incrementar el tamany de l’objecte, augmenta la part de la retina il•luminada, activant els cons sensibles a radiacions de longitud d’ona llargues (o mitges o curtes), canviant la percepció subjectiva del color d’aquest objecte. Per tant, és possible que dos objectes que presenten el mateix color a una distància, a una altra distancia apareguin d’un color diferent.