Usuari:Sayuri/proves/1

Escolars rurals que participen en la USAID- Projecte finançat per la instrucció de ràdio interactiva del Sudan del Sud, juliol de 2010.

La demografia del Sudan del Sud

El Sudan del Sud és la llar de prop de 60 grups ètnics indígenes d'una població d'entre 8,3 i 9,3 milions al 2008. La seva economia es troba predominantment al nivell de l'agricultura de subsistència. Pel que fa a la religió, predominen el cristianisme i les creences tradicionals. Hi ha persones que practiquen sincretisme del Cristianisme i religions indígenes. La diversitat lingüística és més gran a la part sud del país. Al nord, prop del 90% de la població pertany als Dinka (població de prop de 1,5 milions) o als Nuer (prop de 800.000), dos pobles que estan estretament relacionats tan lingüísticament com en altres termes. Aquests dos grups són també els més grans de tot el Sudan del Sud. Tan els Dinka com els Nuer estan fragmentats en cadenes de comunitats socialment i políticament separades. El Dinka és una llengua sociolingüística i els seus dialectes tenen mútua intel·ligibilitat.

Mida de la població

Cens del 2008

El "Cinquè cens de població i habitatge del Sudan", en el seu conjunt, es va portar a terme l'abril del 2008. Tot i això, els resultats del cens van ser rebutjats pels funcionaris del Sudan del Sud ja que van dir que "l'oficina central d'estadística de Khartum es va negar a compartir les dades del cens nacional del Sudan amb el centre del Sudan del Sud, per censar-les, fer-ne l'estadística i avaluar-les. El cens va mostrar que la població del Sudan del Sud era de 8.260.000 persones, tot i que el president Kiir "sospitava que les dades s'havien minorat en algunes regions i augmentat en altres, i això feia que el resultat fos del tot inacceptable". També va afirmar que la població del Sudan del Sud consistia en la tercera part de la població del Sudan, mentre que el cens mostrava que només constituïa el 22%. Molts sudanesos del sud també van dir que no havien estat comptats, a causa del mal temps, les xarxes de comunicació i la mala comunicació, i algunes zones eren inabastables, mentre que molts sudanesos del sud restaven en exili en altres països veïns, la qual cosa porta a resultats inacceptables, segons les autoritats del Sudan. L'assessor tècnic principal per al cens del sud, va dir que la població censada hauria arribat probablement al 89%. Si aquesta estimació és correcta, la població del Sudan del Sud seria aproximadament de 9.280.000 persones.

El recompte de la població és un factor determinant per la part de riquesa i el poder que rep cada part del Sudan. Entre les acusacions fetes en contra del cens es deia que el govern havia manipulat deliberadament el cens a les regions riques en petroli com ara el districte de Abyei, a la frontera entre el nord i el sud del Sudan. Una altra complicació és la gran quantitat de refugiats del sud del Sudan al nord. El govern central va inhibir el seu retorn.

Cens del 2009

Al 2009, el Sudan va començar un nou cens pel Sudan del Sud abans del Referèndum sobre la independència del Sudan del Sud del 2011, del qual es diu que encara inclou la diàspora del Sudan del Sud. Tot i així aquesta iniciativa es va criticar, ja que va deixar de banda els països amb una alta participació en la diàspora del Sudan del Sud, i comptava països on la quota de la diàspora era baixa.

Educació

Al Sudan del Sud, el sistema educatiu segueix el model de la República del Sudan. L'educació primària consisteix en vuit anys, seguida de tres anys d'educació secundària, i després quatre anys d'ensenyament universitari; el sistema dels 8+3+4, en vigor des de l'any 1990. L'idioma principal a tots els nivells és l'anglès, a diferència amb la República del Sudan, on la llengua d'ensenyament és l'àrab. Hi ha una greu escassetat de professors d'anglès i de professors que parlin anglès en l'àmbit científic i tècnic.

Les taxes d'analfabetisme són altes al país. L'any 2011, s'estima que més del 80% de la població del Sudan del Sud no sap ni llegir ni escriure. Els reptes són particularment alts quan es tracta de les nenes. El Sudan del Sud té en proporció menys nenes que vagin a l'escola que qualsevol altre país del món. Segons l'UNICEF, menys de l'u per cent de les nenes acaben l'educació primària. Només un alumne de cada quatre és una nena, i l'analfabetisme femení és el més alt del món. L'educació és una prioritat per als sudanesos del sud i estan disposats a fer esforços per a millorar el seu sistema educatiu.

Grups ètnics

El Sudan del Sud és la llar de prop de 60 grups ètnics indígenes. Al voltant del 40% dels sudanesos del sud, entre ells els Dinka, parlen una de les llengües niloticosaharianes, una família de llengües molt diverses. Les llengües niloticosaharianes que es parlen al sud del Sudan inclouen tant els Nilòtics com els no-Nilòtics. L'altre 5% parla llengües de la família oubanguien, que ocupen el sud-oest del país. La llengua oubanguien més parlada al sud del Sudan és el Zande.

Per tal de mantenir l'harmonia ètnica en una part del món on els conflictes tribals són relativament comuns, un grup ha proposat la creació d'una "casa de les nacionalitats", per tal de representar als 62 grups reconeguts a Juba. El president Salva Kiir Mayardit va declarar a la cerimònia d'independència del Sudan del sud el 9 de juliol de 2011 que el país "hauria de tenir un nou començament de tolerància on la diversitat ètnica i cultural serà una font d'orgull".

Llengües

Hi ha més de 60 llengües indígenes al Sudan del Sud. Les llengües indígenes amb més parlants són el Dinka, el Nuer, el Bari i el Zande. A la capital, s'utilitza un pidgin àrab que es coneix com àrab jubà. L'anglès, és l'idioma oficial del país.

Religió

Les religions seguides pels sudanesos del sud inclouen les religions indígenes tradicionals, el cristianisme, i l'islam. Les fonts difereixen en quant a les proporcions. Alguns acadèmics i el Departament d'Estat dels Estats Units afirma que la majoria dels sudanesos del sud manté les creences tradicionals indígenes (de vegades conegudes com Animisme) mentre que els que segueixen el cristianisme constitueixen una minoria (encara que sigui molt influent). Així mateix , d'acord amb la Divisió d'Investigació Federal de la Biblioteca del Congrés dels EUA : "a principis de 1990 , possiblement no més del 10% de la població del sud del Sudan era cristiana". A principis de 1990, els registres oficials del Sudan afirmaven que a partir de la població que s'incloïa llavors al sud del Sudan, el 17% de la població seguia religions tradicionals i el 8 % eren cristians. Tot i això, alguns informes de premsa afirmen que existeix una majoria cristiana, i l'Església Episcopal dels EUA afirma l'existència d'un gran nombre de fidels anglicans adherits a l'Església Episcopal del Sudan: 2 milions de membres al 2005. Així mateix, d'acord amb l'Enciclopèdia Mundial Cristiana, l'Església Catòlica és el cos cristià més gran del Sudan des del 1995, amb 2,7 milions de catòlics concentrats principalment al Sudan del sud. El Centre d'Investigació Pew suggereix que prop del 60% de la població del Sudan del Sud és cristiana, i que el 33% restant segueix 'religions populars.

Parlant a la Catedral de Santa Teresa, a Juba, el president del Sudan del Sud Kiir, un catòlic romà que té un fill musulmà, va afirmar que el Sudan del Sud seria una nació que respectés la llibertat de culte. Entre els cristians, la majoria són catòlics i anglicans, tot i que també estan actives altres denominacions, i les creences animistes sovint es barregen amb les cristianes.