Seaworldwater

Albert Testart i Guri (Figueres, 28 de juny de 1968) és un polític català.

Biografia

Nascut a Figueres en plena revetlla de Sant Pere de l’any 1968, després de dos anys de preescolar a les Escolàpies vaig anar a cursar la primària i la secundària a La Salle fins al 1985 en què vaig estudiar el COU al Ramon Muntaner. Posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona em vaig llicenciar en Història (1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), tot i que professionalment m’he desenvolupat sempre en l’àmbit empresarial, primer en el món del comerç internacional (inclòs un any vivint i treballant al Marroc) i posteriorment en diverses responsabilitats de gestió, tant privada com pública.

Actualment és candidat a l'Alcaldia de Figueres per Esquerra Republicana de Catalunya

Obres

Serna i Coba, Erika; Testart i Guri, Albert. Un segle d’associacionisme agrari a Navata. Navata: Ajuntament de Navata, 2005.
Testart i Guri, Albert. El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme. Figueres: Ajuntament de Figueres, 2010.

Llibres on ha participat

Cinquanta anys d’història contemporània a les publicacions de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1956-2006) a DA, Institut d’Estudis Empordanesos 50 anys d’història. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2007, p. 191-220.
La Cooperativa Agrícola de Banyoles en el marc del cooperativisme català i gironí a Bosch, Pere; Grabuleda, Josep; Testart, Albert; Tremoleda, Joaquim, Cooperativa Agrícola de Banyoles, Cent anys. Banyoles: Cooperativa Agrícola de Banyoles, 2007, p. 13-40.
El republicanisme a l’Alt Empordà, 1900-1936. a Pujol, Enric (dir.), El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines, 1900-1936, Girona: Diputació de Girona-Viena editors, 2009, p. 151-167.
Josep Puig Pujades, 1883-1949. a Pujol, Enric (dir.), El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines, 1900-1936, Girona: Diputació de Girona-Viena editors, 2009, p. 168-169.
El franquisme, 1939-1975. i La transició democràtica i l’autonomia, 1975-1980. a Guillamet, Jaume; Moreno, Manuel; Teixidor, Anna; Testart, Albert, Història de la premsa de Figueres (1809-1980), Figueres: Ajuntament de Figueres, 2009, p. 393-536.
Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán (1900-1936). a Guillamet, Jaume; Moreno, Manuel; Teixidor, Anna; Testart, Albert, Història de la premsa de Figueres (1809-1980), Figueres: Ajuntament de Figueres, 2009, p. 204-210.
La vida política a Sant Pere Pescador durant la Segona República, 1931-1936. a Pagès, Pelai (dir.), Quan Sant Pere es feu dir Empori. La guerra civil a Sant Pere Pescador, Sant Pere Pescador: Ajuntament de Sant Pere Pescador, 2009, p. 10-41.

Articles Publicats

Paz en Palestina ¿vecinos para siempre? a Cuadernos Jurídicos núm. 18, Barcelona, abril 1994. p. 29-35.
L’entorn històric de la Figueres de Ramon Reig. a DA, Ramon Reig. Una visió transparent d’aquest país, Figueres: Museu de l’Empordà, 2003. p. 148-175.
L’entorn cultural de Ramon Reig. Revista de Girona, núm. 218, Girona, maig 2003. pp. 67-70.
La “Hermandad de Labradores y Ganaderos” de Figueres (1943-1977). a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 36, Figueres, 2003. p. 177-216.
Les “Hermandades de Labradores y Ganaderos”. a AVUI, Quadern d’Història 26 – VI – 2004. p. II.
La premsa del Castell de Sant Ferran de Figueres durant l’època franquista. a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 37. Figueres, 2004, p. 345-370.
L’excursionisme i el paisatge en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria. a Actes del Col.loqui L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer, Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, 2005. p. 263-282.
El paisatge i l’excursionisme en l’obra de Carles Bosch de la Trinxeria. a Revista de Girona, núm. 233, novembre-desembre 2005. p. 30-39.
La Falange i el Movimiento a Garriguella (1939-1977). a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 38. Figueres, 2005, p. 169-202.
Carles Pi i Sunyer: Una interpretació de l’Empordà des del projecte polític de l’exili republicà. a Actes del Congrés: El paisatge, element vertebrador de la identidat empordanesa. Figueres: Institut d’Estudis Empordanesos, 2007, p. 635-650.
Joan Maria Bofill: l’evolució de la tradició republicana federal empordanesa cap al catalanisme. a Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. Actes del VI Congrés de la CCEP. Barcelona: CCEPC, 2008. p. 215-232.
El Ampurdanés, un intent de normalitat cultural en el primer franquisme. a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 39. Figueres: 2008, p. 435-450.
La Figueres de la postguerra. a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 41. Figueres: 2010, p. 77-64.
El naixement dels ateneus. a Sàpiens núm. 97, novembre 2010. p. 66-74. Assessorament.
L’Empordà Republicà, 1978-1979: la difícil construcció d’una Esquerra nacional durant la transició. a Gazeta núm. 2, 2010. p. 203-210. http://revistes.iec.cat/index.php/gazeta/article/viewFile/26507/26495
Republicans a banda i banda de l’Albera. a Mirmanda Revista de Cultura, núm.6, 2011, p. 10-21.
El Col.legi de la Salle de Figueres durant la postguerra: ideari i realitat. a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 43. Figueres: 2012, p. 129-350.
Abdó Terrades, una baula del a cadena del republicanisme català del XIX. a Serra d’Or, núm. 636. Desembre 2012, p. 58-61.
L’associacionisme durant el franquisme. El cas del Casino Menestral Figuerenc. a Canemàs, núm. 4. Hivern-primavera 2012. p. 42-55.
Societat civil i poder polític durant el franquisme a Figueres. a Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, núm. 44. Figueres: 2013, p. 221-238.

Referències

{{tl|Persona viva}