Usuari:Sorenike/proves4
Presentació
modificaAmb aquest viquiprojecte es vol reforçar la cobertura de les dones pintores del segle XIX a la Viquipèdia, per tal de reduir-ne el biaix de gènere.
Tradicionalment, tret de comptades excepcions, les dones restaven recloses a l'àmbit de la llar, exercint el paper de bona esposa i mare, quelcom que es va magnificar al segle XIX i amb l'establiment dels estats liberals, que va compartimentar més la societat. A més, les diferències socials feien que les que podien accedir a estudis artístics fossin de famílies benestants. En alguns casos, això els permetia exposar les sobres obres en públic a través de certàmens o exposicions organitzats des de diferents institucions. Moltes, tanmateix, no anaven més enllà i sovint en casar-se abandonaven la seva activitat. De fet, és molt habitual que moltes d'aquestes dones que han quedat recollides en la bibliografia siguin anomenades «pintores d'afecció». Ara bé, a mesura que avanci el segle, cada vegada seran més nombroses i algunes aconsegueixen anar més enllà i dedicar-se de ple a la professió.
Llista d'articles
modificaLlista
modifica| A | B | C | D | E | F | G | H | I | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Lucia Anguissola (Itàlia, 1536) | Laura Bernasconi (Itàlia, fl. 1674) | Elisa-Honorine Champin (París, 1807) | Francisca de Paula Durán Casalbón (Saragossa, 1795) | Helena Emingerová (Praga, 1858) | Fu Daokun (Ming, fl. 1626) | Gu Hengbo (Nanjing, 1619) | Matilda Heming (Londres, 1796) | |
| 2 | Hélène Marie Antigna (França, 1837) | Maria Augusta Bordalo Pinheiro (Lisboa, 1841) | Chen Shu (Qing, 1660) | María Pastora Escudero (Andalusia, 1842) | Leopolda Gassó y Vidal (Toledo, 1851) | María Juana Hurtado de Mendoza (Espanya, m. 1818) | |||
| 3 | Marie Helene Aarestrup (Noruega, 1826) | Luise Begas-Parmentier (Viena, 1843) | |||||||
| 4 | Marie Bashkirsteff (Poltava, 1858) | ||||||||
| 5 | Elisabeth Boehm (Rússia, 1843) | ||||||||
| 6 | |||||||||
| 7 | |||||||||
| 8 | |||||||||
| 9 | |||||||||
| 10 | |||||||||
| J | K | L | M | N | O | P | Q | R | |
| 1 | Katsushika Ōi (Japó, 1800) | Emilia Menassade (París, 1860) | Heo Nanseonheon (Corea, 1563) | Okuhara Seiko (Japó, 1837) | María Tomasa Palafox y Portocarrero (Madrid, 1780) | Qiu Zhu (Suzhou, fl. 1565) | Olga Rozanova (Rússia, 1886) | ||
| 2 | Dora Louise Murdoch (Connecticut, 1857) | Claudia Josefa Palacios González (Uruguai, m. 1881) | |||||||
| 3 | Fanny Munró (Lisboa, 1846) | ||||||||
| 4 | Luisa de Morales (Castella, 1654) | ||||||||
| 5 | Francisca Efigenia Meléndez y Durazzo (Cadis, 1770) | ||||||||
| 6 | |||||||||
| 7 | |||||||||
| 8 | |||||||||
| 9 | |||||||||
| 10 | |||||||||
| S | T | U | V | W | X | Y | Z | # | |
| 1 | Marie Seymour Lucas (França, 1855) | Bertha von Tarnóczy (Innsbruck, 1846) | Pilar Ulzurrun de Asanza y Peralta (Saragossa, 1785) | Marcela de Valencia y Codallos (Madrid, 1775) | Wen Shu (Ming, 1595) | Xue Susu (Suzhou, ca. 1564) | Yun Bing (Changzhou, fl. 1735) | Mimmi Zetterström (Suècia, 1843) | |
| 2 | Shin Saimdang (Corea, 1504) | Bertha Worms (França, 1868) | Maria Yakunchikova (Alemanya, 1870) | Leopoldina Zanetti Borzino (Itàlia, 1826) | |||||
| 3 | Aurélia de Sousa (Valparaíso, 1866) | Olga Wisinger-Florian (Viena, 1844) | Yamashita Rin (Japó, 1857) | ||||||
| 4 | Zofia Szeptycka (Lviv, 1837) | ||||||||
| 5 | |||||||||
| 6 | |||||||||
| 7 | |||||||||
| 8 | |||||||||
| 9 | |||||||||
| 10 |
Presentació
modificaAmb aquest projecte des d'Amical Wikimedia volem reforçar la presència de les pintores del segle XVIII i XIX, algunes de les quals van ser destacades i d'altres o bé no ho van ser tant o, si més no, no en tenim més dades a causa de la manca de representació femenina que hi ha hagut a la història de l'art. Tradicionalment, les dones havien estat recloses a l'àmbit de la llar, exercint el paper ideal de la bona esposa i mare, que va magnificar-se en arribar el segle XIX i establir-se la societat liberal, que va compartimentar molt més la societat. Amb tot, com és evident, les diferències socials feien que a l'art només hi poguessin accedir les classes més acomodades, dintre de les quals moltes dones rebien una notable educació artística durant la seva infantesa i joventut, i en alguns casos això els va permetre presentar o exposar les seves obres al públic, en concursos o altres tipus de certàmens que organitzaven les acadèmies de belles arts. Tanmateix, moltes d'elles no anaven més enllà, i en casar-se sovint abandonaven aquesta activitat o bé no la van fer pública i per aquesta raó són anomenades sovint «pintores d'afecció». Algunes van aconseguir anar més enllà i dedicar-s'hi plenament.
Bibliografia
modifica- Bryan, Michael. Dictionary of Painters and Engravers (en anglès). vol. 1: A-K. Londres: George Bell and Sons, 1886.
- Bryan, Michael. Dictionary of Painters and Engravers (en anglès). vol. 2: L-Z. Londres: George Bell and Sons, 1889.
- Ceán Bermúdez, Juan Augstín. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España (en castellà). Madrid: Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, 1800.
- Ellet, Elizabeth F. Women artists in all ages and countries (en anglès). Nova York: Harper, 1859.
- Frontaura, Carlos; Ossorio, Manual (Dirs.). Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta y Librería de Miguel Guijarro, 1890.
- López Palomares, Elena «Mujeres en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia: 1768-1849». Asparkía: investigació femenista, núm. 5, 1995, pàg. 37-46.
- Ossorio y Bernard, Manuel. Galeria biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Moreno y Rojas, 1883-1884.
- Ramos, Gemma; Sánchez, Carles. Dona i artista: col·lecció del Museu de Terrassa. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2019.
- Sparrow, Walter S. (ed.). Women Painters of the World (en anglès). Londres: Hodder & Stoughton, 1904-1905.
- Waters, Clara Erskine Clement. Women in the fine arts, from the seventh century B.C. to the twentieth century A.D. (en anglès). Boston i Nova York: Houghton, Mifflin and Company, 1904.
Webgrafia
modifica- «Diccionario Interactivo Ceán Bermúdez» (en castellà). Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.
- «Diccionario biográfico electrónico» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història.
- «Dictionary of pastellists before 1800» (en anglès). Neil Jeffares.
- «Enciclopedia del Museo del Prado». Museu del Prado.
- «Spanish Artists from the Fourth to the Twentieth Century: A Critical Dictionary» (en anglès). The Frick Collection.
- «enciclopèdia.cat». Grup Enciclopèdia Catalana.