Abigail de Paiva Cruz
Abigail de Paiva Cruz (Cedofeita, 28 d'abril del 1883-São Sebastião da Pedreira, Lisboa, 8 d'octubre del 1944) fou una pintora naturalista, escultora i activista feminista portuguesa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 abril 1883 Porto (Portugal) |
Mort | 8 octubre 1944 (61 anys) Lisboa (Portugal) |
Formació | Escola Superior de Belas-Artes do Porto |
Activitat | |
Ocupació | escultora, activista, activista pels drets de les dones, pintora, artesana |
Biografia
modificaPrimers anys
modificaAbigail de Paiva Cruz nasqué a la parròquia de Cedofeita, Porto, el 28 d'abril del 1883, filla de Teresa de Castro i Paiva, nascuda a Namibe, i d'Albí José da Cruz, nascut a Fajozes, tots dos de famílies burgeses i progressistes.[1][2] Son pare va morir quan ella tenia 4 anys, i sa seva mare li proporcionà una formació exquisida des de molt jove fins a l'edat adulta, tot i no ser habitual llavors que les dones s'instruïssen en medicina, dret o en art.[3]
Formació artística
modificaContràriament a les normes de l'època, Abigail de Paiva entrà en l'Acadèmia de Belles arts de Porto, fou deixebla del pintor João Marques de Oliveira i de l'escultor António Teixeira Lopes. Visitava l'antic Museu Nacional de Belles arts, hui Museu Nacional d'Art Antic en companyia el pintor Carlos Bonvalot i del professor d'anatomia artística de l'Acadèmia de Belles arts de Lisboa, Henrique de Vilhena.[4][5] En acabar els estudis, Abigail de Paiva Cruz va decidir continuar la formació en Belles arts a París.[6]
Durant la seua estada a l'estat francés, en els anys de la Belle Époque, Abigail forjà amistat amb pintors, escriptors, músics com ara l'escriptor Alphonse Métérié, que va conéixer el 1910.[7] El 1910, Abigail de Paiva comença a experimentar amb nous mitjans, amb quadres a l'oli, estàtues d'estil naturalista i brodats i randes amb motius portuguesos teixits a l'estil de Flandes.[8]
Exposicions i carrera artística
modificaDavant l'amenaça de la Primera Guerra Mundial a França, torna a Portugal, i al març de 1914 fa la seua primera exposició individual al Palácio de Cristal de Porto, amb quaranta-quatre pintures.[9]
Més tard, va realitzar exposicions en el Saló Bobone de Lisboa (1917), i donà l'import de les vendes a l'organització Cruzada das Mulheres Portugueses, dirigida per la primera dama Elzira Dantas Machado i les sufragistes Ana de Castro Osório, Ana Augusta de Castilho, Antónia Bermudes i Maria Benedita Mouzinho d'Albuquerque de Faria Pinho.[10][11][12] També exposà el 1925 a la casa Fast de París, i a Madrid.[13][14] Va aparèixer ressenyada en publicacions portugueses de l'època, com ara O Século, O Ocidental,[15] ABC,[16] Terra Portuguesa,[17] Ilustração Portugueza, Ecco Artístico, la revista lusobrasilera Atlântida i l'espanyola Blanco y Negro.[18][19][20][21] L'escriptora Sara Beirão li dedicà un article en la Vida Feminina, elogiant el seu treball artístic en l'art de la randa i el seu reconeixement internacional.[22]
Activisme social i feminisme
modificaAbigail de Paiva va obrir una escola de randa a Lisboa, amb l'objectiu de secundar no sols les arts més tradicionals, sinó també de proporcionar instrucció en l'ofici a les dones, perquè tinguessen independència financera. Gràcies a aquesta iniciativa, la revista Portugal Feminine la convidà a crear en les seues pàgines un curs d'aprenentatge sobre randa i teixit de ganxo per als seus subscriptors.
Fou convidada a incorporar-se al Consell Nacional de Dones Portugueses per la seua vicepresidenta, Sara Beirão.[23] Aquesta organització feminista estava liderada per la sufragista i metgessa Adelaide Cabete. Al costat de la pintora Emília dos Santos Braga, fou secretària (1936 - 1937) i presidenta de la comissió d'Art (1938). Durant aquest període, col·laborà intensament amb escriptors, artistes, professors, metges i altres activistes feministes per a millorar les condicions de vida i reivindicar els drets de les dones a Portugal. Dins del moviment, treballà sobretot al costat de les escriptores Anita Patrício, Beatriz Arnut, Branca de Gonta Colaço i la pintora Eduarda Lapa.
Mort
modificaAbigail de Paiva Cruz va morir el 8 d'octubre del 1944, a l'edat de 61 anys, a la seua casa, a la parròquia de São Sebastião da Pedreira, a Lisboa. Mai es va casar ni va tenir fills. Fou soterrada al cementeri d'Agramonte, a Porto, on tenia una tomba familiar.[24]
Referències
modifica- ↑ «Livro de registo de baptismos da Paróquia de Cedofeita (1883)». Arquivo Distrital do Porto | DigitArq p. 133 verso.
- ↑ «Registo de batismo de Abigail de Paiva Cruz». Arquivo Distrital do Porto | DigitArq.
- ↑ «Livro de registo de óbitos da Paróquia de Cedofeita (1887)». Arquivo Distrital do Porto | DigitArq.
- ↑ Arquivo de anatomia e antropologia. Faculdade de Medicina, 1947.
- ↑ Vilhena, Henrique de. Cartas que gostei de escrever, 1955.
- ↑ «Mulheres Artistas» (en anglés). Academia.edu.
- ↑ Egli, Urs. Le Cas Métérié. L'Age D'Homme, 1978.
- ↑ Ramos, Luiza; Ramos. A renda de bilros e sua aculturação no Brasil. Sociedade Brasileira de Antropologia e Etnologia, 1948.
- ↑ Geral, Biblioteca de la Universitat de Coïmbra. Boletim da Biblioteca da Universidade de Coimbra, 1914.
- ↑ Terra portuguesa, 1917.
- ↑ «Belas Artes, Exposição de Abigail Cruz». Grandeguerra, 12-04-1917.
- ↑ de Sousa Pinto, Manuel. «Revista Atlantida Nº48, "As Exposições" pp. 337-345». Revistas de Ideias e Cultura, 1920.
- ↑ Les Annales politiques et littéraires, 1925.
- ↑ Tannock, Michael. Portuguese 20th Century Artists: A Biographical Dictionary. Phillimore, 1978.
- ↑ O Occidente: revista ilustrada de Portugal et do estrangeiro, 1913.
- ↑ ABC: revista Portuguesa, 1922.
- ↑ Terra portuguesa, 1917.
- ↑ «Ilustração Portugueza, No. 734, Março 15 1920 – 18» (en portugués). Ilustração Portugueza, 1920.
- ↑ Ecco artistico. A. Parreiras, 1915.
- ↑ Atlantida. Pedro Bordallo Pinheiro, 1919.
- ↑ Blanco y negro. Prensa Española, S.A., 1928.
- ↑ Municipal, Porto (Portugal) Biblioteca Pública. Catalogo contendo, entre outras obras, as acquisições feitas. Nova serie, 1917.
- ↑ Esteves, João. «Silêncios e Memórias: [1739. ABIGAIL DE PAIVA CRUZ [I]]». Silêncios e Memórias, 2018.
- ↑ «Livro de registo de óbitos da 3.ª Conservatória do Registo Civil de Lisboa (1944-08-08 a 1944-12-16)». Arquivo Nacional da Torre do Tombo p. 490. Arquivo Nacional da Torre do Tombo.