El Gastó de Moncada (1515), es una obra realitzada per autor desconegut[1]. Actualment l’obra es troba ubicada al Museu de Belles Arts de la ciutat de València pero es va trobar al panteó de la familia Moncada l’any 1841, a l'església del monestir trinitari de la N.S. del remei, com a única peça rescatada d’un conjunt d’escultures funeràries.

Aquesta escultura rendix homenatge al senyor de Chiva, Gastó de Montcada i Cardona (XV-1523), fill de Beatriz de Cardona (data de naixement i defunció desconeguda) y de Pedro Ramón de Montcada i Vilaragut (?-1510), X senyor de Aitona, Vilamarxant i de Xiva, territori que ell va heretar i li va valdre el títol de Senyor de Chiva.[2]

Anàlisi formal modifica

Es tracta de una escultura de bony rodó tallada en alabastre i de forta influencia renaixentista. Es una talla de 150 x 68 x 67 cm i representa una figura agenollada sota un pedestal. No presenta policromia i els seus colors son el del propi material en el que està fet.

Malgrat el seu bon estat de conservació, la mà esquerra li falta i es va trobar amb la falta de aquesta. La mà dreta pel contrari es troba en bones condicions i presenta un elevat grau de realisme plasmable no només en la posició que recolça al pit sino també en els detalls dels dits i alguns ossos visibles.

La influencia renaixentista s’observa en detalls com el realisme del rostre i per la individualitat del mateix. El autor va representar al noble amb una pose dreta i es troba agenollat i tranquil en un estat solemne i amb un gest poc expressiu i seriós al rostre, transmitint la pau i la tranquilitat de la mort. Aquesta postura també assenyala estatus, seguretat i confiança mostrant la seva elevada posició social siguent el seu vestit una prova d'això: al cap porta un tocat adornat amb joies que combina amb una armadura típica de l’època entre les classes socials elevades i de forta influència italiana adornada amb reblons d'unió, cota de malla junt amb una espasa. També porta un penjant a l’altura de les espatlles. Baix el tocat s’aprecia el pentinat propi de principis del segle XVI, en el que es distingeixen els flocs a la part posterior.[3]

Aproximació al significat modifica

El lloc on es recuperaren els restes i les característiques de l’escultura confirmen que aquesta complia una funció funeraria. La individualització del personatge mostra el seu caràcter important i la finalitat de l'obra es homenatjar i recordar la figura del difunt. Aquestes restes es varen trobar en un recinte de tombes on es troben dos sepulcres mès, Juan Florimon de Montcada (?-1489) i la seva esposa la Marquesa de Vilaragut (data de naixement i de defunció desconeguda) a una església d'un monestir fundat per Guillem Ramon de Montcada.[4]

Referències modifica

  1. Rodriguez, José. Sacro y solemne novenario, Públicas y lucidas fiestas que hizo el Real Convento de N.S. del Remedio de la Ciudad de Valencia a sus dos Gloriosos Patriarcas San Juan de Mata y San Félix de Valois (en castellà), 1669. 
  2. «Fundación casa ducal de Medinaceli» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
  3. «Museu de belles arts de València» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
  4. «Estudios chivanos» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].