Usuari:Susagna/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Susagna. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Nom original | Robert Antelme |
|---|---|
| Biografia | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Robert Leroy |
| Nacionalitat | França |
| Família | |
| Cònjuge | Marguerite Duras i Monique Régnier |
| Fills | Frédéric Antelme |
Robert Antelme (Sartène, Illa de Còrsega, 5 de gener de 1917 - París, 26 d' octubre de 1990) va ser un intel·lectual, escriptor i membre de la Resistència francesa.
Deportat als camps de concentració de Buchenwald i Dachau, és especialment conegut per ser l'autor del llibre sobre la seva experiència en aquests camps de concentració, titulat L'espècie humana (L'espèce humaine).
Biografia modifica
Nascut el 1917 al sud de Còrsega, la seva mare provenia d'una família de l'alta burgesia i el seu pare era subprefecte de policia. Tenia dues germanes, Marie-Louise i Alice.
El 1936 es matricula a la Facultat de Dret de París i, a través d'un amic comú, Jean Lagrolet, coneix a Marguerite Duras. Tres anys més tard, el 23 de setembre de 1939 es casaran a París.
El seu primer fill, un nen, va morir al néixer el 1942. Aquest mateix any Marguerite Duras coneix a Dionys Mascolo, que es convertiria en el seu amant.
Durant l’Ocupació, Marguerite Duras i Robert Antelme van entrar a la Resistència. El seu grup va caure en una emboscada, i tot i que Marguerite Duras va aconseguir escapar ajudada per Jacques Morland (nom en la clandestinitat de François Mitterrand), Robert Antelme va ser arrestat l’1 de juny de 1944.
Primer va estar a la presó de Fresnes, enviat des d’allà al Camp de trànsit de Royallieu (Compiègne) des d’on surt el 17 d’agost de 1944 cap a Buchenwald. Allà va ser destinat a Bad Gandersheim, un kommando dependent de Buchenwald situat a l’antiga església del Monestir de Brunshausen situat a les proximitats de la fàbrica Ernst Heinkel AG de peces d'avions.
Segons el propi Antelme, el 4 d’abril de 1945 surt de Gandersheim, en les anomenades marxes de la mort, cap a Dachau on arriba el 27 d’abril de 1945.
Al final de la guerra, François Mitterrand va trobar a Robert Antelme al camp de Dachau, esgotat, debilitat i malalt per mesos de captiveri i va organitzar el seu retorn a París. Els seus amics Georges Beauchamp i Dionys Mascolo amb moltes dificultats, disfressats i amb documents falsificats, aconsegueixen treure’l de Dachau conduint amb el cotxe de Beauchamp.
Els dies del seu retorn es poden reconstruir mitjançant els llibres de Dionys Mascolo Autour d'un effort de mémoire: sur une lettre de Robert Antelme (En torno a un esfuerzo de memoria: sobre una carta de Robert Antelme) i La douleur (El dolor) de la pròpia Marguerite Duras.
Després d’una lenta recuperació, Robert Antelme va publicar un llibre sobre el que va viure als camps de concentració, L’espèce humaine, el 1947 a l’editorial que havia fundat el 1945 amb Marguerite Duras, “Éditions de la Cité Universelle”. El llibre està dedicat a la seva germana Marie-Louise morta durant la seva deportació.
El mateix any de la publicació del seu llibre es va divorciar de Marguerite Duras.
Robert Antelme va reprendre la seva activitat política, incorporant-se al Partit Comunista Francès la primavera de 1946. Al mateix temps, va participar al Grup d'Estudis Marxistes en el qual van participar alguns dels seus amics més propers: aquest grup de reflexió, força allunyat de l’ortodòxia comunista, va reunir, a més de Marguerite Duras i Dyonis Mascolo, personalitats com Edgar Morin, Elio Vittorini, Claude Roy o, més ocasionalment, Georges Bataille. Aquestes diferències van acabar amb la successiva expulsió del PC dels seus diversos membres: aquest va ser el cas per a Robert Antelme el març de 1950, així com per a Monique Régnier, amb qui es va tornar a casar i amb qui va tenir un fill, Frédéric, el 1951.
El mateix any, Robert Antelme es va unir a l’Editorial Gallimard com a lector i corrector de l’Encyclopédie de la Pléiade, on va treballar fins l’any 1981. És a Gallimard que es torna a publicar el seu llibre L’espèce humaine, l’any 1957.
El 1960 va ser un dels signants de la "Declaració sobre el dret a la insubordinació a la guerra d'Algèria", coneguda com a Manifest dels 121, publicada a la revista Vérité-Liberté.
El 1968 va ser membre del Comitè d'acció d'estudiants i escriptors.
L’any 1983 va patir una hemiplegia i va morir el 26 d’octubre de 1990.
Obres modifica
- L'Espèce humaine, Éditions de la Cité Universelle, 1947; Gallimard, 1957, (versió en castellà: La especie humana, Robert Antelme, Arena Libros, 2001).
Bibliografia modifica
- Marguerite Duras, El Dolor, LaBreu Edicions, Barcelona, 2019.