Urvfuture

Etiquetes d'usuari
Aquest usuari forma part del projecte #eduwiki

Escola Lliure

El principi fonamental de l’escola lliure és substituir l’autoritat per la llibertat, s’incita a l’infant a aprendre mitjançant la curiositat canviant el sistema caduc de l’educació tradicional on s’aprenia mitjançant la força, sense la pressió ni les pautes de l’Estat  Per tant, motivem el nen a conrear les seves necessitats espontànies i fent que el seu interès pel món que l’envolta augmenti. Aquesta postura va senyalar els principis de l’educació lliure, tot i així escola lliure sovint s’utilitza com a sinònim d’escola alternativa, tot el que és alternatiu és vers a un altre concepte, en aquest cas a l’escola tradicional. Totes aquelles escoles lliures tendeixen a ser petites, on totes les edats cohabiten, on els processos d’aprenentatge i coneixement no són lineals, on es treballa la llibertat, la responsabilitat i el respecte entre ells, la joventut, i l’educació compartida amb la família. Mentre que les escoles llibertàries tenen un component polític de caire anarquista, treballen en la llibertat, i volen una transformació social basada en l’educació.

Origen

Per situar-nos en el context d’escola lliure hem de remontar-nos a Rousseau, autor de l’Emili (1762). Primer tractat sobre filosofia de l’educació, època del naturalisme pedagògic que sorgeix com una crítica a la idea racionalista i defensa la espontaneïtat i el fluir ja que tenim tots els coneixements a l’interior i que ningú ha d’intervenir per fer-nos-els sortir.

Rousseau defensa que la idea de la racionaliat és freda, i que a vegades els éssers humans ens guiem per sentiments, en L’Emili tracta l’educació des dels 0 als 20 anys i de deixar fluir tot el coneixement interior que tenim ja que l’educació domèstica ens fa pensar a tots igual perquè és un sistema educatiu obligatori i uniforme.

La regla més gran del naturalisme pedagògic és no intervenir ni acompanyar el procés d’aprenentatge de l’infant, es basa en l’educació natural que és un procés autoformatiu que respecta i distingeix les diferents necessitats de cada edat, ja que té una idea metafòrica de que les persones tenim una llavor a dins on hi ha tota la informació que si no es deixa fluir es mata la creativitat dels infants i creem infants amb prejudicis. L’educació ha d’estar centrada en el coneixememnt de la naturalesa de l’infant i no en ritus ni costums i que s’ha de desenvolupar al camp i no en aules perquè modifiquen el pensament.

L’evolució d’aquesta idea desemboca en un moviment educatiu iniciat per Neil, Montessori i Dewey i per 3 motius de crítica contra el sistema educatiu tradicional autoritatri, competitiu i on fomenta un aprenentatge basat en la memorització.

Despres de la Primera Guerra Mundial sorgeixen aquests nous plans educatius experimentals  com Summerhill al 1921 un projecte de A.S.Neil on posa en pràctica la seva idea de l’educació basada en llibertat i autogovern ja que es volen crear éssers humans democràtics i pacífics perquè no hi hagi cap més guerra.

L’escola ha d’estar situada a la natura, fora de la contaminació de la urbe, ha de girar entorn als interessos del nen, fomentar el paidocentrisme, ha de ser una escola activa on es fomenti l’aprenentatge mitjançant l’activitat, ha de ser una comunitat vital, els alumnes haurien de viure com a mínim la meitat de la setmana a l’escola per construir relacions d’amistat i s’ha de revaloritzar el paper del mestre.

Diferents autors i les seves teories

A, S. Neil, Summerhill School

Summerhill, va ser fundada el 1921, està situada a un poble de Leiston, Suffoclk, Anglaterra, a prop de la capital, Londres.

Les edats d'entrada eren totes variades, alguns entraven amb 5 anys i d'altres no començaven fins als 15, generalment es queden a l'escola fins als 16 anys.

La ràtio encara que era oscil·lant durant els anys, de mitjana hi havia uns 25 nens i unes 20 nenes.

Els infants es dividien en 3 grups d'edat^: els petits de 5 a 7 anys, els mitjans de 8 a 10 anys i els grans d'11 a 15. Era molt freqüent que hi hagués molts infants estrangers, el 1960 hi havia 5 escandinaus, 1 holandès, 1 alemany i 1 americà.

Els infants s'allotgen segons el seu grup d'edat, per cada grup hi ha una encarregada, els infants de 8 a 10 anys dormen en un edifici fet de pedra i el grup més gran d'edat en cabanyes, encara que només un o dos integrants del grup podien dormir en habitacions individuals, se seguia el mateix sistema pel sexe femení.

No hi havia revisió d'habitacions ni cap vigilància de cap tipus, ja que tenien total llibertat, podien vestir-se de la manera que volien, quan volien.

Molts diaris de l'època l'anomenaven "L'Escola vés com vulguis", ja que suposaven que era una reunió de salvatges primitius sense lleis ni bones maneres.

Summerhill va començar com una escola experimental, i es va convertir en escola de demostració, perquè demostra que la llibertat és eficaç.

Quan Neil i la seva primera esposa van crear l'escola, tenien una idea predominant, fer que la institució s'acomodés a l'infant i no al revés. Neil durant molts anys va ser professor d'escoles comunes, per aquest motiu tenia un ampli coneixement del currículum comú i sabia que la manera d'ensenyar estava equivocada, perquè estava basada en el concepte que té l'adult en com ha de ser i aprendre un infant.

A partir d'aquest moment va decidir crear una escola deixant els nens en la total llibertat de ser ells mateixos, per aconseguir-ho es va renunciar a tota disciplina, direcció, suggestió, ensenyament moral i instrucció religiosa. Els creadors tenien tot el que els feia falta, la ferma convicció que el nen és un ésser bo i no el contrari.

Segons Neil, el nen és innatament sensat i realista, si se'ls deixa entregats a ells mateixos i sense cap suggestió per part dels adults, es desenvoluparan fins on siguin capaços, Summerhill està destinat cap aquelles persones que tenen una capacitat innata i vulguin ser sàvies, encara que Neil prefereix crear un escombriaire feliç que no un savi neuròtic.

Les classes són totalment optatives, els nens poden assistir a elles o no, durant anys si així ho volen, només els docents tenen un horari.

Hi havia classes orientades cap a l'edat els infants però a vegades també s'agrupaven segons interessos. No tenien mètodes nous d'ensenyament perquè no creien que aquest sigui en si important.

Els nens més petits que arriben a Summerhill, assisteixen des de l'inici a les classes, però els infants més grans que vénen d'escoles comunes, juren no tornar-hi mai més. El temps de recuperació varia segons l'odi que tinguin cap a l'antiga escola, durant aquest temps els infants juguen van en bicicleta, es comporten com a persones, aquest interval de temps es pot prolongar durant mesos.

Independentment de la idea que es tingui de la institució, però s'hi aprèn molt, potser un grup d'infants de 12 anys no pugui competir amb un altre grup de la mateixa edat de l'escola comuna en cal·ligrafia, lectura o resolució de fraccions, però en un examen que requereixi la utilització de l'originalitat el grup de Summerhill guanyarà el grup de l'escola comuna.

Bibliografia

Neil, A. S. (1960). Summerhill, a radical aproch to child rearing. Nova York: Hart Publishing, Co, Inc.

Donadeu, G. M. (2012). L'Educació lliure. Una mirada a les experiències educatives alternatives. Girona. Universitat de Girona.

García, C. (2017). L’EDUCACIÓ A L’EUROPA MODERNA. Retrived from https://moodle.urv.cat/moodle/pluginfile.php/2661667/mod_resource/content/1/1_Ed_Europa_moderna_RESUM.pdf