Usuari:Vallue/Maltractament animal

Domitian, un del 17 macacs mones d'experimentació durant l'episodi d'experimentació animal de Silver Spring, a Maryland.

El maltractament animal , també anomenada abús d'animals, negligència animal o crueltat animal, és la negligència per omissió (negligència animal) o de manera intencionada exercida per éssers humans que causa patiment o dany físic a qualsevol ésser viu no-humà. En concret, pot causar danys o patiment amb finalitats específiques, com matar animals com a aliment o per vestir amb la seva pell. Les opinions difereixen sobre l'abast de la crueltat associada a un determinat mètode de sacrifici. El maltracte animal, a vegades compren infligir danys o sofriments com un fi en si mateix, la qual cosa es defineix com a zoosadisme.

La divergència en els enfocaments legislatius respecte al maltractament animal es produeixen en les jurisdiccions de tot el món. Per exemple, algunes legislacions autoritzen mètodes per matar animals amb finalitats alimentàries, com a matèria prima en les peces de vestir, o altres productes. En altres jurisdiccions s'autoritza la cura dels animals amb finalitats d'entreteniment, educació, recerca o com animals de companyia. Hi ha una sèrie d'enfocaments conceptuals sobre la qüestió del maltractament animal.

Per exemple, la posició del corrent de benestar animal sosté que no hi ha cap factor inherentment erroni en la utilització dels animals per propòsits humans, com aliments, roba, diversió, i recerca. En qualsevol cas, aquest ús cal fer-lo de manera que minimitzi el dolor i patiment innecessaris, referint-se a un tracte "humà".

Els defensors de l'utilitarisme, aposten per una posició d' anàlisi de costo-benefici, i varien en les seves conclusions sobre el tractament permès als animals. Alguns utilitaristes argumenten per un enfocament més feble que està més a prop de la posició de benestar dels animals, mentre que altres argumenten per una posició similar als que defensen els drets dels animals.  Els teòrics dels drets animals critiquen aquestes posicions, argumentant que els conceptes "innecessris" i "humans" estan subjectes a interpretacions molt diferents, i que els animals tenen drets bàsics. Així doncs, l'única manera de garantir la protecció dels animals és acabar amb la seva condició de propietat, i garantir que mai s'utilitzin com a mercaderies.

Definició i punts de vista

Un home colpeja amb una corretja a un pitbull terrier La corretja es pot veure en un primer pla.

Al llarg de la història algunes persones han condemnat diverses pràctiques que consideraven cruels amb els animals. Així, el polifacètic humanista del Renaixement Leonardo da Vinci, es preocupava per la visió dels ocells en captivitat i, segons biògraf Giorgio Vasari una vegada que adquirit ocells engabiats per tal de posar-los en llibertat. També va expressar el seu enuig en els seus quaderns amb el fet que els humans utilitzessin la seva força i poder per criar animals amb l'objectiu de dur-los a l'escorxador.

René Descartes, creia al contrari que els no humans són autòmats, màquines complexes sense ànima, ment o raó. En el dualisme cartesià, la consciència era única per a l'ésser humà entre tots els altres animals, vinculada a la matèria física per la gràcia divina. Tanmateix, una anàlisi detallada demostra que en alguns animals es poden trobar moltes característiques humanes, com ara l'ús de signes complexos, eines i l'autoconsciència.

Charles Darwin, mitjançant la presentació de la teoria de l'evolució, va revolucionar la manera com els humans veien la seva relació amb altres espècies.  Darwin creia que no només els éssers humans tenien un parentiu directe amb altres animals, sinó que també tenien vida socials, mental i moral. Més tard, en El Descendència de l'Home (1871), va escriure: "no hi ha cap diferència fonamental entre home i els mamífers més alts en les seves facultats mentals."

Alguns filòsofs i intel·lectuals, com Peter Singer i Tom Regan, argumentat que la capacitat dels animals de sentir dolor com a éssers humans fa que el seu benestar sigui digne d'igual consideració. Hi ha molts precursors d'aquest pensament. Jeremy Bentham, el fundador de l'utilitarisme, va escriure en la seva famosa Una Introducció als Principis de Moralitats i Legislació (1789):

Aquests arguments han induït a alguns a suggerir que el benestar dels animals hauria de vincular-se directament a una funció de benestar social, i no només indirectament, sinó a través del seu efecte en el benestar de l'ésser humà.En una enquesta als propietaris d'habitatges dels Estats Units, el 68% dels enquestats van dir que consideraven el preu de la carn com una qüestió molt important.

Formes

Negligència

Un cavall famolenc i colpejat menja en una clínica veterinària després d'haver esta rescatat.

El maltractament animal es pot dividir en dues categories principals: actiu i passiu. La crueltat passiva es caracteritza per casos d'abandó, en què la crueltat és una manca d'acció més que no pas l'acció mateixa. Alguns exemples d'abandonament són la inanició, la deshidratació, les infeccions parasitàries, que permeten que un paràsit creixi en la pell d'un animal, afavorit per unes condicions ambientals i d'higiene extremes, sense buscar l'atenció veterinària necessària. En molts casos, la negligència es deu una base d'ignorància, per la qual cosa es fa necessari una reeducació del propietari del animal per tal que revisi la seva situació. En casos més greus, les circumstàncies crítiques de l'animal poden exigir el seu trasllat a un centre veterinari per la seva atenció directa.

Industria ramadera intensiva

Escenes d'una granja de porcs amb "Segell de Qualitat" a Anglaterra.

Gallines ponedores d'ous en una gàbia atapeïda i sense higiene 

Una planta de producció industrial d'ous de gallina

Referències

[[Categoria:Delictes]]