Usuari:Wikidona198111/proves/Llum Ventura

Lum Ventura Gil, activista i política nascuda a Barcelona, Espanya, en 1941. Actualment col·labora amb la Fundació Pare Manel, és membre de Barcelona En Comù i de Dones Llibertàries de CGT[1].

Biografia. modifica

Llum Ventura va néixer en 1941 en el seni d'una família anarquista al barri de Poble Sec, Barcelona. Va tenir una infància dura en els anys de la postguerra. Molt jove va començar ajudant a rentar caps en la perruqueria d'un parent, fins que va muntar la seva pròpia a la casa on vivia.

La Pelu[2]. modifica

En els primers anys de democràcia va obrir una altra perruqueria anomenada La Mar, molt prop del Museu Picasso de Barcelona. Era un espai petit per a dones del barri, on en lloc de revistes del cor hi havia una petita biblioteca. Allí a més facilitava informació pràctica per avortar i fins i tot es practicaven avortaments clandestins una vegada al mes gràcies a una activista que es traslladava des de Tolosa de Llenguadoc.

L'ampliació de la perruqueria va comportar un canvi de nom La Pelu, per poder arribar a un públic més ampli però sense perdre la imatge combativa. La idea era crear un espai accessible que trenqués amb el modelo tradicional que exigia una visita setmanal a la perruqueria. La filosofia del negoci era aconsellar al client respectant la seva personalitat i creativitat personal, reivindicant la perruqueria d'autor i l'ofici com un art.

Des d'aquesta empresa innovadora i criticada, va participar en diversos projectes solidari. En acabar la guerra de Bòsnia en 1995 va engegar la campanya "Posa't guap@ para Sarajevo" amb la qual va recaptar fons per engegar l'Escola de Perruqueria de Sarajevo i revitalitzar el sector.

Activitat política. modifica

Des de 1994 fins a 1998 va ser consellera de Cultura i Igualtat del Districte de Ciutat Vella com a independent. Durant el temps que va ostentar el càrrec va desenvolupar projectes com el Primer Festival de Flamenc de Ciutat Vella, el Cicle de Poesia del Pati Llimona i els Tallers obert del Raval entre altres activitats. També es va esforçar per recuperar la memòria de dones històriques batejant sales de diferents centres civícs com Maria Aurèlia CapmanyFrederica Montseny.

Associació Dones del 36[3]. modifica

En 1996 quan va tenir coneixement que la "Llibreria de Dones" de Madrid preparava un homenatge a les dones que havien participat en la Guerra Civil es va veure impulsada a dur a terme una reserca similar a Barcelona perquè les experiències del passat es transmetessin a les noves generacions. L'embrió del projecte va cobrar forma quan aquell any van preparar el testimoniatge d'algunes de aquestas dones amb el lema ELS DONES DEL 36 coincidint amb els 20 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. L'èxit d'aquell acte tan emotiu va suposar el punt de partida d'un llarg i fructífer camí. 

En 1997 el premi Maria Aurèlia Capmany que cada 8 de març lliura l'Ajuntament de Barcelona es dirigia a dones grans, però per aspirar a aconseguir-ho i així promocionar el projecte, van haver de constituir-se en l'Associació Les Dones del 36. Aquell any van guanyar de forma unànime, després del que va seguir un treball testimonial incansable: xerrades, exposicions, articles.

En 2007 a causa de l'avançada edat o de l'estat físic de moltes dels seus membres, l'Associació es va dissoldre després d'haver realitzat un treball que ha servit per posar nom i cognoms a dones que van lluitar per la llibertat i que d'una altra manera haurien quedat en l'anonimat. En 2006 havien editat un llibre "Els donis del 36 un silenci convertit en paraula" per fer donació a les biblioteques, arxius i universitats.

"Nosaltres no som historiadores, però sabem que hem fet història en primera persona. No som conferenciants, però hem après a prendre la paraula. No som escriptores, però us oferim aquest llibre, senzill com a nostra vida. Perquè hem après en aquests anys que el llenguatge de la veritat i de l'emoció arriba al cor de la bona gent, on nosaltres volem que es guardi la nostra memòria. Est és el nostre testament gràfic i oral. És com diu el títol, el nostre llegat d'un silenci convertit en paraula[4]"

  1. «Llum Ventura Gil | Barcelona En Comú» (en castellà). [Consulta: 14 gener 2018].
  2. «Llum Ventura, fundadora e ideóloga de La Pelu».
  3. Alvarado, Ruth. [https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/115530/1/DSC_Alvarado_Sanchez_Ruth_PerspectivaHistoricaProblemasActuales.pdf PERSPECTIVA HISTÓRICA Y PROBLEMAS ACTUALES DE LA INSTITUCIÓN PENITENCIARIA EN ESPAÑA. LAS MUJERES ENCARCELADAS TOMAN LA PALABRA.] (tesi) (en castellano). Salamanca: Universitat de Salamanca, 2012. 
  4. «Les Dones del 36.Recuperació Històrica» (en catalá). Memòria antifranquista del Baix Llobregat.