Dridricryptozoo

Ajuda: Introducció • Acollida • Guia bàsica • Apunts breus • Pregunteu • Manual d'ús • Índex

Us donem la BENVINGUDA Ajuda Manteniment Comunitat Polítiques

Modifica

Hola Dridricryptozoo! Sigueu benvingut/da a la Viquipèdia i al coneixement lliure. Us encoratgem especialment, abans de res, a visitar la introducció per a un començament fàcil en tres senzills passos . Si preferiu aprendre mitjançant un tutorial, podeu seguir el curset d'autoaprenentatge.

Aquesta és la pàgina de discussió del vostre compte d'usuari, que us servirà per a rebre missatges d'altres col·laboradors. Per a contestar, no ho feu a la vostra pàgina de discussió sinó a la pàgina de discussió de l'usuari que us ha escrit. A més, teniu la vostra pàgina d'usuari, on podeu posar les vostres dades, interessos, etc.

També seria convenient que llegíssiu els Cinc Pilars de la Viquipèdia i el llibre d'estil per a tenir una visió general i sintètica de les polítiques elementals que cal respectar per a poder editar en aquest projecte. És molt fàcil; bàsicament, cal utilitzar el sentit comú, respectar tothom, fonamentar les edicions en fonts comprovables i de qualitat i respectar el punt de vista neutral.

Si voleu trobar idees per a contribuir al projecte, visiteu el Portal del Viquipedista, on podreu coordinar-vos amb la resta dels viquipedistes. Així mateix, disposeu també de la taverna, per plantejar-hi els vostres dubtes, suggeriments o comentaris. Podeu signar en les discussions amb el botó de signatura de dalt de la barra d'edició , o bé amb el codi --~~~~.

Podeu visitar el Viquiprojecte Babel per a classificar-vos segons els idiomes que conegueu o a la pàgina d'Etiquetes d'usuari per a descriure-us. També podeu afegir-vos a la llista de viquipedistes, o connectar-vos al xat per a coordinar la feina de forma ràpida.

Viquipèdia és un projecte col·laboratiu multilingüe. Si voleu traduir un article d'un altre idioma abans d'ampliar-lo i millorar-lo esteu seguint perfectament l'esperit del projecte. Per fer traduccions us pot ajudar l'Amical-bot. Visiteu la seva pàgina on s'explica com fer-lo servir.

---

Consell del dia: El viquicodi té una manera ràpida de fer certs enllaços que s'utilitzen habitualment. Si en un enllaç deixeu buida la part que correspon al text que hauria de mostrar l'enllaç, aquest s'omplirà automàticament (quan deseu la pàgina) amb el nom de la pàgina excluint-ne el text que hi pugui haver entre parèntesi, abans del símbol de dos punts (:) o després de coma (,). Per exemple, [[canya (planta)|]] equival a [[canya (planta)|canya]] i [[Viquipèdia:bots|]] a [[Viquipèdia:bots|bots]]. }}

---

Non-Catalan? Ca-0? See Babel ca-0 and our welcome in English.

---

Voleu comentar aquest missatge?

--barcelona (discussió) 20:57, 25 gen 2008 (CET)

CRIPTOZOOLOGIA

El terme criptozoologia (del grec kryptos= ocult, zoos= animal, logos= estudi) va ésser creat pel Dr. Bernard Heuvelmans, significa literalment «l’estudi dels animals ocults». El treball fet pel doctor sobre l’estudi de la criptozoologia és exhaustiu, ha dedicat més de 15 llibres a aquesta ciència. Fet que ha permès a la zoologia recolzar-se sobre una eina tant sofisticada com és la criptozoologia. La criptozoologia se sosté de cinc arguments i de tota la seva bibliografia temàtica per justificar que és una ciència. No obstant això, s’engendra una problemàtica causada pels elements hoaxes, elements que manipulen la informació, fent així que aquesta ciència estigui desacreditada a nivell social.

A vegades però, aquesta ciència sembla estar desacreditada per alguns escèptics, d’altres, els mitjans de comunicació i les fonts d’informació són manipulades per la societat i contribueix al grau d’escepticisme dels científics. En l’actualitat hi ha molts mitjans que manipulen els indicis, de manera que influeixen negativament sobre la ciència que es fomenta en aquests.

Què és el mot "criptozoologia"?

El terme criptozoologia (del grec kryptos= ocult, zoos= animal, logos= estudi) va ésser creat pel Dr. Bernard Heuvelmans , i significa literalment «l’estudi dels animals ocults». De manera que ell mateix es va proclamar «el pare de la Criptozoologia». No obstant això, la criptozoologia és una de les més noves ciències que fomenta el descobriment d’espècies ignorades per la zoologia tradicional. Que va ésser encetada al 1955 per la clàssica obra del zoòleg Heuvelmans, Tras la pista de los animales desconocidos. Però no va ésser fins al 1959 quan es publicà per primer cop el mot «criptozoologia», quan Lucien Blancou elaborà «Bernard Heuvelmans, master of criptozoology»

Però el concepte de criptozoologia era molt susceptible a l’error, així que Bernard Heuvelmans definí criptozoologia com: Zoologia predictiva aplicada al camp dels descobriments zoològics. Definició que s’ajustava més a l’esperit de la Societat Internacional de Criptozoologia, fundada al 1982. Tanmateix es tractava de predir l’existència de noves espècies abans que aquestes estiguin confirmades de manera definitiva.

El mot "críptid"

Una altra paraula nova d’aquest camp seria el críptid, que, segons Loren Coleman (antropòleg i zoòleg), és qualsevol espècie desconeguda d’animals o dels que es pensa que són extints però que puguin haver sobreviscut en èpoques modernes i aguaiten el redescobriment dels científics. La descripció, però, d’aquests críptids és sabuda bastant incompleta. Per a guanyar més crèdit han d’ésser raportades curosa i exhaustivament, per tal que la recerca, amb els diversos camps de coneixement, sigui possible. Endinsar-se en la ciència ja esmentada, requereix endinsar-se al coneixement zoològic incloent l’antropologia física, a més de cert entrenament en les estranyes branques de la mitologia, lingüística, arqueologia i història. Fet que ens conduirà més extensivament cap a les biblioteques, depòsits de cadàvers, arxius regionals, museus, galeries d’art, laboratoris, i fins i tot parcs zoològics (hi ha molts indicis que es creuen inexistents i passen desapercebuts a les nostres mirades. Sol passar en aquells llocs que semblen quotidians, i no tant en els camps i les sabanes)

Etimològicament, críptid ve a referir-se com a animal amagat, ja sigui d’una espècie desconeguda, extinta, o d’una identificació errònia, o qualsevol mite que hagi estat recol•lectat i hagi traspassat la línia de la versemblança. De manera que existeix l’error «d’etiquetar» a un animal com a críptid simplement perquè aquest s’oculti. No perquè s’oculti i porti «l’etiqueta» de críptid, forçosament hagi d’ésser un críptid. Així doncs, se’ns presenta la primera problemàtica: què és un críptid i què no?

Cal saber però, que quan un críptid és descobert oficialment, deixa d’estar als arxius de criptozoologia per a passar als catàlegs zoològics. De manera que la criptozoologia és una eina sofisticada per ampliar els horitzons de la zoologia moderna.

Fòssil vivent

Un fòssil vivent, és un animal que es pot trobar en l’actualitat en la natura, parcs zoològics, museus, etc. I que només s’havia descrit amb registre fòssil perquè es creia extint. Més concisament, és un supervivent de grups desapareguts o en vies de desaparició el qual pertanyen a una era geològica antiga. N'és un exemple el famós celacant, ''Latimeria chalumnae''

CRIPTOZOOLOGIA Vs. HOAXES

Heuvelmans, junt amb el seu treball, aconseguí trencar els paradigmes que la zoologia moderna estipulada. La seva objectivitat enfront els raports i examinacions que feia era tal que va procurar de lliurar-se de les idees preconcebudes que envolten el món i pertorben la percepció. El seu exhaustiu treball ha estat de gran ajuda per ampliar els coneixements de la zoologia moderna, la seva capacitat de síntesi, de processar, de treure’n regularitats, d’aïllar variables, de treure hipòtesis eren tals que, amb aquesta força, trencaren la barrera de l’escepticisme i de la incredulitat per a dirigir-se a la realitat científica. Una nova realitat, que obrí portes a la ciència, però que també se les obrí als hoaxes (enganys satícrics, bromes de malt gust) que intervenen, encara avui en dia, directament sobre l’acreditació de la criptozoologia com a ciència, creant així una confusió a les multituds que intenten accedir a aquesta. L’hoaxes (de l’angles hoax= broma, engany), manipula les informacions de manera que quedin deformades o distorsionades ja sigui de manera altruista, per causar por o terror a la gent, o per riure’s de les seves pròpies creacions. També s’englobaria a hoaxes totes les llegendes urbanes, fantasioses que corren pels nostres dies especialment per la xarxa.

Quan em refereixo a hoaxes, vull donar a entendre que són totes aquelles històries engendrades simplement a partir de la imaginació, en el qual surten animals fantàstics, amb poders tocant quasi el sobrenatural, que intenten imposar un dilema moral a aquells que desafiïn posar en evidència la seva inexistència. Fins hi tot, hi hauria un altra tipus de hoaxes que serien aquells que, revestits de la més versemblant descripció, intenten passar per les portes de la ciència per imposar la seva voluntat: enganyar. De manera que, si ens diguessin que han trobat un mamífer terrestre autòcton de la illa de Hawaii [proposat per hoaxes] (illa d’origen volcànic, per tant, els únics mamífers que han pogut viatjar cap allà han estat per via aèria o per via marítima, i mai podrien ésser autòctons, ja que les illes no són tan ancianes com per a permetre la creació d’una nova espècie autòctona) seria més susceptible a penetrar als límits de la ciència que no pas si ens diguessin que han trobat un Plesiosaure vivent al Llac Ness [proposat per Heuvelmans].

La primera proposta, sembla molt més versemblant a primera vista (qui pot dubtar que hagin trobat un tant quotidià mamífer en una illa?). La segona proposta, és molt més descabellada, i en un primer moment sembla totalment desacreditada. No obstant això, si dediquem uns instants a aprofundir aquest dilema, i ho fem a partir de la raó, podrem arribar a una bona conclusió. Seria convenient, que oblidéssim tota idea preconcebuda, fins i tot aquella de l’escepticisme i la de la credulitat. Analitzem les dues propostes, doncs: - Un mamífer desconegut, reclòs a Hawaii. És a dir, un grup de mamífers que sempre han estat autòctons a Hawaii. Però, si partim que el nostre coneixement de la illa ve des que la varem colonitzar, volem dir que ja els primers colons la varen descobrir però la varen tenir en l’anonimat? Però aleshores, quan la illa es va crear, d’on varen sortir aquells mamífers terrestres? Vingueren nedant des d’una altra illa propera (a 2000 km) i varen evolucionar cap a una altra espècie o subespècie? Tenint aquesta última premissa com a possible, encara que haguessin arribat a la illa, no s’haguessin pogut diferenciar tant amb la primera espècie, ja que l’edat de la illa és curta. Tant, que les espècies de mamífers no es podrien adaptar ni tan sols als canvis atmosfèrics. Per tant, la idea no és possible. - Un plesiosaure, reclòs a un llac d’Escòcia. És a dir, un dinosaure, que per definició es van extingir fa milions d’anys, però que encara sobreviu un espècimen. Es que potser ha trobat algun lloc per refugiar-se de l’hecatombe? Òbviament, quan parlem de «un dinosaure», ens referim a un grup de dinosaures, ja que bé s’han de reproduir per a subsistir durant milers d’anys. Per tant, la idea és possible, encara que molt improbable. De manera que, és en aquest punt que, la gent aliena a la ciència accepta rotundament la primera premissa perquè és més possible, aparentment. I és en aquest punt de manca d’esperit crític, que deixem desprestigiar la nostra ciència. L’hoaxes necessita inspiració a partir de diverses fonts com la criptozoologia, els mites, altres llegendes urbanes, etc. i van formant les seves pròpies llegendes urbanes. Segons diu Santiago Camacho: «La llegenda urbana, com a forma de narració sorgida espontàniament i transmesa de forma oral, no és cosa pròpia de temps remots, sinó de un gènere literari que en la actualitat està en extraordinària salut, i aquest llibre pretén ésser mostra d’això.» De manera que segons ell, les llegendes urbanes formen part de la narració. Però s’han de considerar igual que les narracions científiques com les de Heuvelmans? El fet que a la gent se’ls hi «vengui» de la mateixa manera la ciència com els hoaxes els confon de manera que són capaços d’atribuir aspectes de pseudociències cap a la ciència.

ELS 5 ARGUMENTS DE LA CRIPTOZOOLOGIA COM A CIÈNCIA

La criptozoologia no està considerada una pseudociència, i tampoc està relacionada amb la astrologia, ufologia, parapsicologia.... La criptozoologia no és una forma de «caça de monstres» (Radner and Radner 1982). El fet que es consideri una pseudociència només té sentit en aquells que acaben d’iniciar-se en aquesta disciplina, ja que una pseudociència implica poc formalisme, manca de raonaments matemàtics i lògics, proposen hipòtesis que no són falsables, no es recolza amb dades d’altres disciplines, les seves doctrines són sempre les mateixes i poden restar sense canvis durant segles –la ciència en canvi, està en canvi continu, enriquint-se a sí mateixa, i posant en judici allò que està provat– ; per últim, i no menys important, la seva concepció del món contradiu les lleis universalment admeses per la física i moltes vegades van en contra del sentit comú (Alcock 1981). Quina perspectiva ofereix la criptozoologia des d’aquest punt de vista? Sembla ser que no té res a veure amb les pseudociències (Raynal 1989). La exobiologia, l’estudi de la vida extraterrestre, és considerada una ciència, encara que fins el moment no s’ha descobert cap forma de vida fora del nostre planeta .

1) La criptozoologia és objectiva. La criptozoologia no és únicament accessible als «iniciats» i es basa en una sèrie de fets que ningú pot discutir: -L’inventari faunístic del nostre planeta no està complert, ni molt menys. -En l’actualitat se segueix descobrint animals de gran talla, és a dir, espècies noves per a la ciència. -Aquests animals de gran talla suposen una sorpresa només els zoòlegs, però no per als nadius de les regions on han estat descoberts. -El seu descobriment a vegades es prolonga durant anys, dècades o inclús segles. -El seu retrat robot i les afinitats zoològiques es poden predir abans del seu descobriment oficial.

2) La criptozoologia és formalista. La criptozoologia ha fet ús freqüent de la estadística, des de Oudemans al segle XIX, fins avui en dia amb els treballs de Heuvelmans i els seus successors. Cryptozoology, el butlletí interdisciplinari de la Societat Internacional de Criptozoologia (ISC) ha publicat valuoses aportacions a les «matemàtiques criptozoològiques», com és el cas dels càlculs de Paul LeBlond sobre les dimensions del «monstre» del llac Champlain.

3) La criptozoologia promulga hipòtesis que són falsables. La criptozoologia es recolza en dades que poden ésser verificades: els criptozoòlegs empren des de fa dècades bibliografia, referències citades, mètodes d’investigació, anàlisis biològics, etc. Les seves afirmacions estan obertes a discussió, com mostren les enceses polèmiques del butlletí de Cryptozoology.

4) La criptozoologia es recolza en altres disciplines. La investigació criptozoològica és interdisciplinària, ja que es fa ús de la zoologia, per suposat, però també de la paleontologia, anatomia, etologia, ecologia, taxonomia, psicologia, arqueologia, lingüística, etc., mentre que la astrologia (pseudociència) , per exemple, no té res a veure amb la astronomia.

5) La criptozoologia es guia pel principi de la economia de hipòtesis. La criptozoologia no contradiu les lleis de la física (al contrari que la psicokinesis o levitació, per exemple), ja que l’existència d’espècies i subespècies animals que encara no han estat catalogades per a la ciència és confirmada contínuament per nous descobriments, com el dels grans mamífers recentment descrits en Vietnam.

--Dridricryptozoo (discussió) 21:15, 25 gen 2008 (CET)

Criptozoologia

Hola:

La viquipèdia no és una font primaria d'informació. Intueixo que disposeu d'alts coneixements d'aquesta disciplina i que sou capaç de citar diverses publicacions al respecte. No obstant això l'article Criptozoologia no disposa de cites bibliogràfiques ni enllaços web. Crec que és important, i és un pilar de la viquipèdia, el fet de poder verificar a través de fonts primàries els seus continguts. Estic molt interessat en que "farciu" l'article d'aquestes referències verificables (referències amb ISBN o el més completes possibles). No vull entrar en la "veracitat" de les afirmacions, ja que queda fora dels objectius d'aquest projecte.

Rebi una felicitació per la seva tasca en aquest article. Atentament.

--Bestiasonica (discussió) 18:34, 15 juny 2008 (CEST)