Rocrcodina

El Fernandus Abadus conegut socialment per Fernanda Abad és un arbust o arbre de fulla perenne que pertany a la família dels Ivànovich. És originari de la zona mediterranea i les seves fulles son utilitzades com a casc protector. La seva particularitat és que en époques de sequera l'arbust pot arribar a convertir-se en persona.

Descripció

El Fernandus Abadus comú és un arbust d'entre 1'50-2 m d'alçada, amb un tronc amb dos pertuberàncies una la part frontal prop de les fulles i una altre a la part posterior central. Té una copa molt densa d'unes fulles grogues, llargues i rinxulades.

La forma de la Fernandus Abadus canvia durant les estacions de l'any a la primavera i a la tardó és una arbust però quan arriba l'hivern o l'estiu com l'arbust té poca aigua es converteix en persona amb l'únic objectiu de conseguir un líquid per veure, que pot ser: aigua, alcohol....

Aquest arbust crea uns fruits molt dificils de trobar ja que es troben dins la copa de fulles i tan sols un expert tindria l'opció de trobar-ne un.

Mitologia

Es coneixen moltes històries sobre aquest arbust. La primera està datada cap al 2000 a.C a l'època grega.

La història diu que els titans estaven a punt de controlar l'univers, tan sols els faltava aconseguir el llamp màgic de Zeus. Zeus que pensava que perdia la guerra va decidir amagar el llamp. El que va fer va ser posar-lo dins de la cops del Fernandus Abadus perquè era tan espesa que ningú l'arribaria a trobar. I així va ser, la guerra va acabar amb la victoria de Zeus i els altres deus , i Zeus va anar a recuperar el seu llamp però per més que buscà i buscà per dins del cabell d'aquell inmens arbust no el va aconseguir trobar. Però el gran deu volia recuperar el seu llamp i va cridar a Ivànovich Gonzalóvich, deu de la vegetació, perquè l'intentés trobar dins del cabell de la deesa dels arbustos. Tot i que va intentar-ho Ivànovich no va aconseguir trobar-lo. Tan temps va estar que ell i Fernandus van anar coneixent-se i van acabar tenint un munt de fills que avui en dia són coneguts com plantes.

Una altre història famosa d'aquests ésser que ronda l'any 1057, és la història del rei Rocma Ricón Codina.

Resulta que a l'edat mitjana hi havia un rei molt famós de França anomenat Rocma que havia conquerit moltes terres. Això li havia fet tenir molt enemics, entre ells hi havia una bruixa anomenada Mar Inabi que odiava el rei per haver cremat les seves filles que viven a l'Asia anomenades Ber i Talí. La bruixa que era molt rencorosa va idear un plà per venjar-se del rei. Rocma havia quedat vidu feia dues setmanes i havia convocat a totes les dones del regne a una festa al seu castell que és deia Millo Neta's castle. El que va fer Mar va ser convertir un arbust en persona durant un dia, la va fer guapa, divertida, inteligent... perquè el rei no s'hi pogués resistir però va cometre un error; la va fer massa timida. El dia de la festa com era massa timida no s'apropava al rei fins que de cop van començar a repartir Vodka gratis a les convidades i això va fer que l'arbust anomenat Fernandus Abadus comencés a emborratxar-se. Ella que estava asseguda en un banc va caure i això va cridar l'atenció del rei, que en veure-la va quedar meravellat de la seva bellesa. La festa va acabar i Rocma va convidar a Fernandus a passar la nit al seu palau. Al despertar la noia havia desaperagut i ara Rocma abraçava a un arbust. Per això la llegenda diu que cada 21 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu, les fulles de Fernandus Abadus cauen com llagrimes en record del Rocma Ricón.

Història

L'especie de Fernandus Abadus ha estat molt perseguida al llarg de la història per culpa del seu preciat cabell.

A l'època romana els seus cabells eren venuts a preu d'or i sovint s'utilitzaven com a moneda de canvi. Per culpa d'això més de la meitat de la població d'aquesta espècie va acabar desapareixent.

A l'època medieval els cabells de la Fernandus Abadus també eren molt buscats , perquè era el material més resistent per fer armadures i els exèrcits que posseïen aquests material tenien una gran ventatge davant altres exèrcits amb armadures diferents. En aquests época tan sols van sobreviure el 20% de les Fernandus Abadus totals.

A l'època renaixentista els cabells eren molt buscats per fer pinzells, alguns pintors famosos com Miquel Àngel, Rafael o Leonardo da vinci van ser els causants de l'extinció casi completa de l'espècie.

A la segona meitat del s.XX, els hippies tot i que les Fernandus Abadus estaven en perill d'extinció mataven a totes les que trobaven perquè els seus cabells són una gran herba que col·locava a tothom.

En l'època actual tan sols queda un especimen d'aquesta espècie que es troba en vigilància continua a la ciutat de Barcelona.

Habitat

L'habitat natural d'una Fernandus Abadus és en una lloc amb mola vegetació com els boscos i les selves perquè allà es pot camufar fàcilment. Tot i així quan arriba l'estiu o l'hivern l'arbust es pot adaptar perfectament a la societat actual i pot conviure juntament amb les persones. Les Fernandus Abadus sempre s'acustumen a moure per les festes ja que allà tenen via lliure per pendre alcohol i deixen anar la seva timidesa.

Alimentació

Aquesta modalitat d'arbust s'adapta molt facilment al medi on es troba. La seva dieta actual es basa en alcohol i en una dieta vegana ja que ara es la moda. La Fernandus Abadus té un sistema semblant al dels camells quan guarden aigua en els seus geps. Aquests arbust quan troba menjar, l'enmagatzema dins el seu cabell i se'l menja més tard quan el necessita.

Reproducció

La reproduccó antigament es feia mitjançant el tetrahidrur de carboni del cabell de la femella amb el monòxid de silíci del mascle. Aquesta reproducció es duia a terme en un ambient càlid a uns 18m sota terra. La reproducció es basava en sacsejar els cabells de la femella amb els del mascle perquè es pogués fer l'intercanvi de substàncies. Al cap de vuit setmanes si s'havia fet l'intercanvi correctament la femella vomitava una llavor de Fernandus Abadus que feia 5 cm de radi. Llavors la mare plantava la llavor dins els seus cabells i esperava 10 setmanes. Després se l'arrencava i li estirava dels cabells; si li arrancava se la menjava en senyal de que era feble i si els seus cabells resistien volia dir que la cria estava preparada per viure.

La reproducció actual com només hi ha un especimen de la espècie, els científics estan ajutant-la amb altres tipus d'arbustos perquè tingui cries de Fernandus Abadus. Normalment sempre l'ajunten amb un Ivànovich comú ja que són els més fèrtils, tot i que ho intenten encara no han aconseguit tenir cap cria de Fenandus Abadus. La Fernandus Abadus també té la capacitat de tenir autocries, mitjançant un procés de metamorfosi quàntica quan el tetrahidrur de carboni del seu cabell entre amb contacte amb alcohol de 180º. Però aquestes cries com no tenen monòxid de silíci, que abans els hi donava els mascles , són més febles i els seus cabells també i per tant quant la mare li estira dels cabells i li arranca, se les menja.