Uta-Napixtim o Utnapixtim (Uta-Napištim o Utnapištim, "amo de la vida")[1] a Babilònia, i també conegut com a Ziusudra pels sumeris i Atrahasis pels accadis, és un personatge present en el mite del diluvi mesopotàmic; sent a més el savi al qui recorre l'heroi mitològic Guilgameix, per poder trobar la immortalitat en l'Epopeia de Guilgameix. En algun text és anomenat com a "fill d'Ubartutu o Ubara-Tutukin", però per altres fonts es podria dir que és el seu avi. En un altre llibre "SU-KUR-LAM", és traduït com a "Xuruppak", similar al nom de la ciutat, Sukurlam, apareix com a pare de Ziusudra "Ziusudra va succeir al seu pare Sukurlam, com rei de Xuruppak". En un altre text, Uta-Napixtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es refereix a ell com a "fill d'Ubartutu". Per tant, no és clar si Ziusudra era ell mateix, el seu fill o el seu germà (en el cas que hagin estat el dos fills d'Ubartutu).[2]

Infotaula personatgeUta-Napixtim
Tipuspersonatge humà de ficció
personatge literari modifica
Context
Present a l'obraEpopeia de Guilgameix modifica
Mitologiamitologia sumèria modifica
Dades
Sexehome modifica

LlegendaModifica

La llegenda sumèria explica que Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l'espècie humana amb un diluvi. Enki, s'apiada dels humans i adverteix a Utnapishtim (en sumeri Ziusudra), rei de Xuruppak, del desastre que se li acosta. Li aconsella que construeixi un vaixell i que hi embarqui una parella de cada espècie dels animals de la terra. Ziusudra segueix el seu consell i salva així la humanitat.

Aquesta llegenda té molts paral·lelismes i similituds entre Uta-Napixtim i el posterior Noè, protagonista de la narració bíblica del Diluvi universal.

ReferènciesModifica

  1. Auneau, Joseph. Llegir l’Antic Testament. Una iniciació. Primera part: Abans de l’exili. L'Abadia de Montserrat. ISBN 9788478268320 [Consulta: 18 març 2014]. 
  2. «Utnapištim». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

BibliografiaModifica

  • Jordan Michael, Enciclopedia de los dioses. (castellà)
  • S Kramer, La historia empieza en Súmer. (castellà)

Vegeu tambéModifica