Víctor Hurtado i Cuevas

economista, historiador i cartògraf català d'origen mexicà

Víctor Hurtado i Cuevas (Ciutat de Mèxic, 1948) és un economista, historiador i cartògraf català d'origen mexicà.

Infotaula de personaVíctor Hurtado i Cuevas
Hurtadofoto.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, historiador, cartògraf Modifica el valor a Wikidata
Família
PareOdó Hurtado i Martí Modifica el valor a Wikidata
ParentsAmadeu Hurtado i Miró (avi) Modifica el valor a Wikidata

Nascut a Mèxic, on el seu pare, l'escriptor Odó Hurtado i Martí (Barcelona, 1902-1965) es va exiliar després de la Guerra Civil espanyola, i net d'Amadeu Hurtado i Miró (Vilanova i la Geltrú, 1875 - Barcelona, 1950), advocat i polític català que va ser conseller durant el govern del president Macià, Victor Hurtado es va formar com a economista, i doctorar en Història Medieval. I des de l'any 1985 s'especialitzà en cartografia històrica.[1][2]

El seu llibre Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona del segle XIV, fruit de la seva tesi doctoral, el 2007 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.[3][2] El 2010 va veure la llum l'“Atles de la Guerra Civil a Catalunya”, coordinat conjuntament amb Antoni Segura i Mas.[1] I els anys 2011 i 2013 publicà els dos primers volums de l'“Atlas de la Guerra Civil Española”, el primer dedicat a la sublevació, i el segon a les Brigades Internacionals.[4][5]

Una de les seves obres més destacades és l'“Atles manual d'història de Catalunya”, una obra en tres volums, publicats consecutivament el 2014, el 2016 i el 2020, que recull la història del país des dels temps antics fins al moment actual. El primer volum, que enceta la trilogia, cartografia la història de Catalunya des del paleolític fins al segle XIII,[6][7] el segon volum abasta la història des dels comtes reis al tractat dels Pirineus, i el tercer s'ocupa del període que va des de la divisió del Principat, amb la pèrdua de la Catalunya del Nord el 1659, fins al Primer d'Octubre del 2017.[8][9]

El seu “Atles d'història dels jueus de Catalunya”, escrit conjuntament amb l'historiador Manuel Forcano, publicat el 2019 per Rafael Dalmau (Editor), el 2020 va rebre el XXXV Premi Ferran Soldevila.[10][11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Víctor Hurtado: un expert en cartografia històrica». Biblioteca del Pavelló de la República. Universitat de Barcelona, 12-06-2015 [Consulta: 17 març 2021].
  2. 2,0 2,1 «La història de Catalunya molt a mà amb Víctor Hurtado». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 23-03-2017 [Consulta: 17 març 2021].
  3. «Ramon Madaula, Víctor Hurtado i Toni Batllori, guardonats amb els premis Ciutat de Barcelona 2007». El Punt Avui, 01-02-2008 [Consulta: 17 març 2021].
  4. «Víctor Hurtado elabora el primer atlas del levantamiento de julio de 1936». La Vanguardia, 21-12-2011 [Consulta: 18 març 2021].
  5. «Presentació de "La Legión Cóndor", 3r volum de l'Atlas de la guerra civil espanyola». Sàpiens, 31-03-2016 [Consulta: 18 març 2021].
  6. Riera, Miquel «La història de Catalunya, en mapes». El Punt Avui, 14-02-2015 [Consulta: 17 març 2021].
  7. Alós, Ernest «Dibujar la historia: Víctor Hurtado se plantea el reto de explicar el pasado a través de cientos de mapas en el 'Atles manual d'història de Catalunya'». El Periódico, 24-02-2015 [Consulta: 17 març 2021].
  8. Riera, Miquel «Atles imprescindible: Rafael Dalmau Editor publica el tercer i últim volum de l'‘Atles manual d'història de Catalunya’, de Víctor Hurtado, que abraça des de la divisió de Catalunya fins a l'1-O». El Punt Avui, 21-12-2020 [Consulta: 18 març 2021].
  9. Farradellas, Víctor «Víctor Hurtado: "La nostra història moderna s'ha fet sense mapes". Parlem amb un dels màxims experts en cartografia històrica catalana». Sàpiens, Núm. 156, 2015 [Consulta: 17 març 2021].
  10. «Premi a l’Atles d’Història dels Jueus». El Punt Avui, 01-07-2020 [Consulta: 17 març 2021].
  11. «L'‘Atles d'història dels jueus de Catalunya’ guanya el premi Ferran Soldevila». El Nacional, 01-07-2020 [Consulta: 17 març 2021].

Enllaços externsModifica