Va, pensiero

Va, pensiero ('Vola, pensament') és una obra coral del tercer acte de Nabucco, de Giuseppe Verdi, amb la lletra escrita pel poeta Temistocle Solera. Es tracta d'un passatge on els esclaus jueus, davant d'un possible destí fatal, canten un salm a la seva terra natal. La peça es va convertir en un himne per als patriotes italians que es varen identificar amb el poble hebreu.

Va, pensiero

Forma musical	obra de composició musical
Tonalitat	fa sostingut major
Compositor	Giuseppe Verdi
Lletra de	Temistocle Solera
Llengua	italià
Data de publicació	1842

El cor ha estat interpretat com una metàfora de la situació d'Itàlia, subjecte en aquell moment al domini austríac; la censura de Viena hauria impedit la circulació de la cançó,

Es va proposar també com a himne nacional italià, amb alguns canvis en el text, o amb el text original, però es va considerar que no era adient perquè és el cant d'un poble diferent de l'italià (els antics hebreus). No obstant això, es canta en el concert d'Any Nou en el teatre La Fenice de Venècia, com la penúltima peça.

En el funeral de Giuseppe Verdi, als carrers de Milà la gent va cantar el "Va, pensiero" de forma espontània.

El cantant Zucchero ha reinterpretat la canço en una versió bilingüe italià-anglès, amb les paraules parcialment modificades.

El text

Italià

Traducció al català

Va, pensiero, sull'ali dorate; va, ti posa sui clivi, sui colli, ove olezzano tepide e molli l'aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, di Sionne le torri atterrate... Oh mia patria sì bella e perduta! Oh membranza sì cara e fatal! Arpa d'or dei fatidici vati, perché muta dal salice pendi? Le memorie nel petto raccendi, ci favella del tempo che fu! O simile di Sòlima ai fati traggi un suono di crudo lamento, o t'ispiri il Signore un concento che ne infonda al patire virtù.

Vés, pensament, amb les ales daurades; vés i posa't sobre els vessants i els turons, on exhalen la seva suau i tèbia olor els dolços aires de la terra natal! Saluda les ribes del Jordà, de Sió les torres enderrocades... Oh, pàtria meva, tan formosa i perduda! Oh, record tan estimat i fatal! Arpa d'or dels profetes fatídics, per què penges muda del salze? Revifa'ns els records en el pit i parla'ns dels temps passats! O, igual que en la desventura de Solimà, treu un so d'amarga queixa, o que el Senyor t'inspiri un cant que infongui coratge al patiment!

Enllaços externs

• Va, pensiero interpretat per l'Orfeó Donostiarra