Valentin Bakfark
Valentin Bakfark (Valentinus Greff Bakfark, Bálint Bakfark [ˈbaːlint ˈbɒkfɒrk] * 1507 o - més probable - 1527 Kronstadt / Transsilvània (llavors Hongria); † 15 d'agost de 1576 a Pàdua) fou un intèrpret de llaüt, compositor i musicòleg etnoalemany del Renaixement.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1507 (Gregorià) Brașov (Romania) |
| Mort | 15 agost 1576 (Gregorià) (68/69 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pesta ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Compositor |
| Ocupació | compositor, llaütista |
| Instrument | Llaüt |
   | |
La seva fama es va estendre arreu de França i Itàlia, on entrà al servei de grans dignataris i famílies regnants. Era considerat com el millors dels artistes del seu gènere, sent particularment apreciades les seves ensenyances, que concretà en els tractats Intabulatura (Lió, 1552); Tablature de luth (París, 1564), i Harmoniae Musicae (Cracòvia, 1565 i 1568).
Com a compositor deixà diversos Ricercari, que es distingeixen per la seva acabada factura.
BibliografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valentin Bakfark |
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1247 (ISBN 84-239-4526-X)