Valentino Gerratana

filòsof italià

Valentino Gerratana (Scicli, 14 de febrer de 1916 Roma, 16 de juny de 2000) fou un filòsof italià.[1]

Infotaula de personaValentino Gerratana
Biografia
Naixement14 febrer 1916 Modifica el valor a Wikidata
Scicli (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 2000 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof i periodista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
Influències

BiografiaModifica

Va estudiar a Modica, Salern i Roma. En aquesta darrera ciutat va ser ajudant a la càtedra de Filosofia del Dret ocupada per Giorgio Del Vecchio. Entre 1938 i 1942 publicà els seus primers escrits acadèmics a la Rivista internazionale di filosofia politica e sociale i al Bolletino dell'Istituto di filosofia del diritto de la Universitat de Roma.

Va participar a la Resistència italiana antifeixista a Roma essent molt jove, a les files del Gruppi di Azione Patriottica, unint-se a Carlo Salinari i Giaime Pintor. Després de la caiguda del feixisme va participar en la reconstrucció del Partit Comunista Italià a Roma i es va llicenciar en Dret a la universitat de la capital. Col·laborador de nombroses revistes polítiques i teòriques (Rinascita, Società, Il Contemporaneo, Crítica marxista, Il Calendario del Popolo), esdevingué redactor en cap de l'Unità i entrà en contacte amb els intel·lectuals associats amb l'editorial Giulio Einaudi Editore. Professor a la Universitat de Salern des de finals dels anys 1960, després es va traslladar a la Universitat de Siena, per a tornar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Salern el 1976.

Va ser un erudit sobri i rigorós del marxisme, va editar l'edició crítica dels escrits polítics d'Antonio Labriola, però és recordat sobretot per la seva innovadora edició crítica dels Quaderni del carcere d'Antonio Gramsci.[2] La seva edició, amb una reconstrucció cronològica precisa, va decantar definitivament l'edició temàtica editada per Palmiro Togliatti i Felice Platone i publicada per Einaudi entre 1948 i 1951. L'obra de Gerratana va contribuir a destacar l'estil «fragmentari i antidogmàtic» de Gramsci. Va estar entre els promotors de la International Gramsci Society i entre els fundadors i primer president de la International Gramsci Society Italy, que des del 2003 ha mantingut un guardó a la seva memòria.[3]

Obres principalsModifica

  • L'eresia di Jean-Jacques Rousseau, Roma, Editori Riuniti, 1968
  • Ricerche di storia del marxismo, Roma, Editori Riuniti, 1972
  • Antonio Labriola di fronte al socialismo giuridico, Milano, Giuffrè editore, 1975
  • Gramsci. Problemi di metodo, Roma, Editori Riuniti, 1997

ReferènciesModifica

  1. Reichlin, Alfredo. «A la resistència romana». Catarsi Magazín, 28-06-2020.
  2. Floridia, Antonio. «Valentino Gerratana: el filósofo militante que nos devolvió a Gramsci» (en castellà). Sin Permiso, 31-07-2019. [Consulta: 28 juny 2020].
  3. Fernández Buey, Francisco. «Recuerdo de Valentino Gerratana» (en castellà). El Viejo Topo, 16-06-2019. [Consulta: 28 juny 2020].