Obre el menú principal

Antonio Labriola (Cassino, 2 de juliol de 1843 - Roma, 12 de febrer de 1904) va ser un teòric marxista italià. Tot i ser un filòsof acadèmic i mai membre actiu de cap partit polític, el seu pensament va influir en diversos teòrics polítics italians a principis del segle XX, inclòs el fundador del Partit Liberal italià, Benedetto Croce i els líders del Partit Comunista italià, Antonio Gramsci i Amadeo Bordiga.

Infotaula de personaAntonio Labriola
Antonio Labriola.jpg
Biografia
Naixement 2 juliol 1843
Cassino
Mort 12 febrer 1904 (60 anys)
Roma
Lloc d'enterrament cementiri protestant de Roma
Formació Universitat de Nàpols Frederic II
Activitat
Camp de treball Filosofia política
Ocupació Filòsof, professor d'universitat, periodista i escriptor
Ocupador Universitat de Roma La Sapienza
Moviment Marxisme
Influències
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Labriola va néixer a Cassino (llavors als Estats Pontificis), fill d'un mestre d'escola. El 1861 va ingressar a la Universitat de Nàpols. Després de graduar-se, va romandre a Nàpols i va exercir la docència. Durant aquest període, es va interessar per la filosofia, la història i l'etnografia. A principis de la dècada de 1870, Labriola va col·laborar a divserses publicacions amb escrits que des d'aquest moment expressaven opinions liberals i anticlericals. El 1874, Labriola va ser nomenat professor a Roma, on passaria la resta de la seva vida ensenyant, escrivint i debatent. Tot i que havia estat crític amb el liberalisme des de 1873, el seu pas cap al marxisme va ser gradual i no va expressar nítidament un punt de vista socialista fins al 1889. Va morir a Roma el 2 de febrer de 1904.[1]

PensamentModifica

Molt influït per Georg Wilhelm Friedrich Hegel i Johann Friedrich Herbart, l'aproximació de Labriola a la teoria marxista va ser més oberta que la de teòrics com Karl Kautsky, molt més ortodoxos. Va veure el marxisme no com una esquematització final i autosuficient de la història, sinó com un conjunt d'indicacions per a la comprensió dels assumptes humans. Aquests indicadors necessitaven ser una mica imprecisos si el marxisme havia de tenir en compte els complicats processos socials i la varietat de forces que intervenen en la història. S'hauria d'entendre el marxisme com una "teoria crítica", en el sentit que no hi veia veritats per a sempre, i estava disposat a abandonar les seves pròpies idees si l'experiència ho dictava així. La seva descripció del marxisme com a "filosofia de la praxi" tornaria a aparèixer als "Quaderns de la Presó" de Gramsci.

ObraModifica

  • La dottrina di Socrate secondo Senofonte, Platone ed Aristotele, Napoli, Stamperia della Regia Università, 1871.
  • Della libertà morale, Napoli, Tipografia Ferrante-Strada, 1873.
  • Morale e religione, Napoli, Tipografia Ferrante, 1873.
  • Dell'insegnamento della storia. Studio pedagogico, Roma, Loescher, 1876.
  • Saggi intorno alla concezione materialistica della storia, Roma, Loescher, 1895.
  • A proposito della crisi del marxismo, in "Rivista italiana di sociologia", a. 3., fasc. 3, maig 1899.
  • Scritti varii editi e inediti di filosofia e politica, raccolti e pubblicati da Benedetto Croce, Bari, Laterza, 1906.
  • Socrate, a cura di Benedetto Croce, Bari, Laterza, 1909.
  • La concezione materialistica della storia, con un'aggiunta di B. Croce sulla critica del marxismo in Italia dal 1895 al 1900, Bari, Laterza, 1938.
  • Tre prelezioni sulla storia e il materialismo storico; In memoria del Manifesto dei comunisti, Brescia, Studio Editoriale Vivi, 1945.
  • Opere, a cura di Luigi Dal Pane,
I, Scritti e appunti su Zeller e su Spinoza (1862-1868), Milano, Feltrinelli, 1959.
II, La dottrina di Socrate secondo Senofonte, Platone ed Aristotele (1871), Milano, Feltrinelli, 1961.
III, Ricerche sul problema della libertà e altri scritti di filosofia e di pedagogia (1870-1883), Milano, Feltrinelli, 1962.Saggi sul materialismo storico, a cura di Valentino Gerratana e Augusto Guerra, Roma, Editori Riuniti, 1964; 1977; introduzione e cura di Antonio A. Santucci, 2000. ISBN 88-359-4842-8.Scritti politici. 1886-1904, a cura di Valentino Gerratana, Bari, Laterza, 1970.
  • Del materialismo storico e altri scritti, Milano, M&B Publishing, 2004. ISBN 88-7451-059-4.
  • Giordano Bruno. Scritti editi e inediti (1888-1900), Napoli, Bibliopolis, 2008. ISBN 978-88-7088-569-9.
  • Tutti gli scritti filosofici e di teoria dell'educazione, Milano, Bompiani Il pensiero occidentale, 2014. ISBN 978-88-452-7560-9

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica