Vallis Schröteri

El Vallis Schröteri (Vall d'Schröter) és la major esquerda sinuosa de la Lluna i la més fàcilment observable amb telescopi des de la Terra. El nom de la vall procedeix de l'astrònom alemany Johann Hieronymus Schröter.

Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreVallis Schröteri
Vallis Schroteri 4158 h1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipusvallis Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicLluna Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades26° 10′ N, 51° 35′ O / 26.16°N,51.58°O / 26.16; -51.58 Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleLQ10 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature6300 Modifica el valor a Wikidata
Vallis Schröteri. En la imatge pot observar-se la bifurcació de l'esquerda primària i l'esquerda interior.

Està situada en una elevació del terreny continental anomenada altiplà d'Aristarc, que està envoltada per l'Oceanus Procellarum al nord, sud i oest, i la Mare Imbrium a l'est.

La vall té una longitud de 155 km i una profunditat màxima d'uns 1000 m. Iniciant-se a 25 km al nord del cràter Heròdot, primer es dirigeix cap al nord, després en línia obliqua gira cap al nord-oest, per finalment dirigir-se cap al sud-oest. La seva amplària varia de 6 a 10 km.

La vall comença amb un petit i profund cràter de 6 km, conegut de manera informal com a Cap de Cobra (a causa de la seva semblança amb una serp), possiblement una xemeneia volcànica. La vall en si podria haver-se format o bé per un flux de lava que hagués rajat del cràter volcànic, o ser un antic túnel de lava, el sostre de la qual s'hauria enfonsat amb el temps, a semblança dels que s'hi poden observar a la Terra als costats dels volcans hawaians, però amb dimensions menors.[1]

Una esquerda sinuosa més prima, d'uns 600 m d'amplària, recorre el fons de la vall, separant-se d'ella gairebé al final, per continuar en solitari altres 49 km, tenint una longitud total de 204 km.[2] La presència d'aquesta esquerda interior suggereix almenys una emissió posterior de laves.[3]

La Vallis Schröteri va ser seleccionada com el lloc de allunatge de l'Apol·lo 18, posteriorment cancel·lat juntament amb l'Apol·lo 19 i 20 (Vegeu Programa Apol·lo).[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Lacroux Jean, Legrand Christian. Larousse. Descubrir la Luna (en castellà), 2004, p. 115. ISBN 84-8332-548-9. 
  2. Lunar Reconnaissance Orbiter Camera. «Rille within a rille» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 30 juny 2021].
  3. North, Gerald. Omega. Guía para observar la Luna (en castellà), 2008, p. 182. ISBN 978-84-282-1484-1. 
  4. Department of Astronomy and Columbia Astrophysics Laboratory, Columbia University. «Lunar Outgassing, Transient Phenomena, and the Return to the Moon. I. Existing Data» (en castellà).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallis Schröteri