Vallis Schröteri
El Vallis Schröteri (Vall d'Schröter) és la major esquerda sinuosa de la Lluna i la més fàcilment observable amb telescopi des de la Terra. El nom de la vall procedeix de l'astrònom alemany Johann Hieronymus Schröter.
 Vallis Schröteri | |
|---|---|
  | |
| Dades generals | |
| Tipus | vallis |
| Cos astronòmic | Lluna |
| Dades geogràfiques | |
| Coordenades | 26° 10′ N, 51° 35′ O / 26.16°N,51.58°O |
| Quadrangle | LQ10 |
| Localització | |
  | |
| Identificadors | |
| Gazetteer of Planetary Nomenclature | 6300 |
Està situada en una elevació del terreny continental anomenada altiplà d'Aristarc, que està envoltada per l'Oceanus Procellarum al nord, sud i oest, i la Mare Imbrium a l'est.
La vall té una longitud de 155 km i una profunditat màxima d'uns 1000 m. Iniciant-se a 25 km al nord del cràter Heròdot, primer es dirigeix cap al nord, després en línia obliqua gira cap al nord-oest, per finalment dirigir-se cap al sud-oest. La seva amplària varia de 6 a 10 km.
La vall comença amb un petit i profund cràter de 6 km, conegut de manera informal com a Cap de Cobra (a causa de la seva semblança amb una serp), possiblement una xemeneia volcànica. La vall en si podria haver-se format o bé per un flux de lava que hagués rajat del cràter volcànic, o ser un antic túnel de lava, el sostre de la qual s'hauria enfonsat amb el temps, a semblança dels que s'hi poden observar a la Terra als costats dels volcans hawaians, però amb dimensions menors.[1]
Una esquerda sinuosa més prima, d'uns 600 m d'amplària, recorre el fons de la vall, separant-se d'ella gairebé al final, per continuar en solitari altres 49 km, tenint una longitud total de 204 km.[2] La presència d'aquesta esquerda interior suggereix almenys una emissió posterior de laves.[3]
La Vallis Schröteri va ser seleccionada com el lloc de allunatge de l'Apol·lo 18, posteriorment cancel·lat juntament amb l'Apol·lo 19 i 20 (Vegeu Programa Apol·lo).[4]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Lacroux Jean, Legrand Christian. Larousse. Descubrir la Luna (en castellà), 2004, p. 115. ISBN 84-8332-548-9.
- ↑ Lunar Reconnaissance Orbiter Camera. «Rille within a rille» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-12-30. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ North, Gerald. Omega. Guía para observar la Luna (en castellà), 2008, p. 182. ISBN 978-84-282-1484-1.
- ↑ Department of Astronomy and Columbia Astrophysics Laboratory, Columbia University. «Lunar Outgassing, Transient Phenomena, and the Return to the Moon. I. Existing Data» (en castellà).
Enllaços externs
modifica| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallis Schröteri |
- "Vallis Schröteri". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
- «Digital Lunar Orbiter Photographic Atles of the Moon» (en anglès).
- «LROC :: QuickMap - Targeting Mapa LROC» (en anglès).