Vanderlei de Lima
Vanderlei Cordeiro de Lima (11 d'agost de 1969), més conegut com a Vanderlei de Lima, és un atleta de marató brasiler. De Lima ha guanyat la medalla de bronze als Jocs Olímpics d'Estiu 2004 a Atenes i la medalla Pierre de Coubertin a l'esportivitat.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1969 (54 anys) Cruzeiro do Oeste (Brasil) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afrobrasilers |
| Alçada | 168 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | fondista |
| Esport | atletisme |
| Participà en | |
| 2004 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 |
| 2000 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 |
| 1996 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 |
| Cronologia | |
| encesa del peveter olímpic
| |
Premis
| |
| Lloc web | vanderleidelima.com.br |
  | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Atletisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Bronze | Atenes 2004 | marató | |
| Jocs Panamericans | |||
| Or | Winnipeg 1999 | marató | |
| Or | Sto Domingo 2003 | marató | |
Biografia modifica
Vanderlei Cordeiro de Lima naixia a la ciutat de Cruzeiro do Oeste (Paraná, Brasil). De Lima fa 1,68 m i pesa 54 kg.
Als vuit anys, Vanderlei començava a treballar amb el seu pare, José Cordeiro de Lima, com a camperol en granges prop del seu poble; la seva funció era la que al Brasil es coneix com a "bóia-fria", que significa "àpat fred". Segons Vanderlei, que mai no intenta amagar el seu origen humil, els diners que guanyaven eren a prou penes eren suficients per comprar arròs i mongetes, que eren els aliments fonamentals de menjar brasiler. DE Lima sovint ha expressat que, lluitant per vèncer les dificultats de la seva vida, estava preparant per ser un bon atleta de marató.
De Lima és un corredor de marató experimentat que ha guanyat esdeveniments importants, com la marató a de 2003 dels Jocs Pan-Americans, la Marató d'Hamburg i la Marató São Paulo. Acabà 41è a la marató d'Atlanta 1996 i no participà en la marató de Sidney 2000.
Incident a Atenes, Grècia modifica
El 29 d'agost de 2004 a Atenes, Grècia, De Lima estava intentant convertir-se en el primer brasiler a guanyar una medalla d'or Olímpica en la cursa de marató masculina. Prop del quilòmetre 35 amb menys de 10 quilòmetres per acabar, un espectador va sortir de la multitud i va empènyer a De Lima fora del traçat de la cursa. En aquell moment, de Lima tenia una iniciativa de 48 segons aproximadament. L'agressió va fer perdre a Lima aproximadament 15-20 segons encara que és impossible calcular quanta energia va perdre per culpa de l'incident, ni tampoc els efectes de perdre el ritme. Poc després d'aquell moment, De Lima era passat per un corredor italià i un estatunidenc. De Lima acabaria tercer a la cursa amb un temps de 2h i 12 minuts, guanyant la medalla de bronze.
L'espectador va resultar ser Cornelius Horan, un sacerdot catòlic irlandès. Horan també havia interromput altres esdeveniments d'esports a Europa com el Gran Premi de Fórmula 1 de 2003. Vanderlei va ser ajudat per un ciutadà grec, Polyvios Kossivas, que estava mirant la cursa. Kossivas sotmetia Horan i ajudava Vanderlei a aixecar-se.
La Federació Brasilera va fer una apel·lació en benefici de De Lima a través del seu president Roberto Gesta de Melo però que fou rebutjada.
Al tancament de l'esdeveniment, el Comitè Olímpic Internacional atorgava de Lima amb la medalla Pierre de Coubertin per d'esportivitat exhibida per l'atleta que tot i perdre la cursa en aquestes situacions feia dansa de victòria en els darrers segons de la cursa. La medalla es presentava oficialment a Vanderlei de Lima el 7 de desembre de 2004, a Rio de Janeiro, durant una cerimònia formal organitzada pel Comitè Olímpic Brasiler.
L'1 de juliol de 2005, el jugador de vòlei platja Emanuel Rego, medalla d'or als a Atenes donava la seva medalla Vanderlei en un programa de televisió. Profundament emocionat, Vanderlei tornava la medalla a Emanuel, No puc acceptar la medalla, Emanuel. Sóc feliç amb el meu bronze, és bronze però significa or, deia Vanderlei.
Enllaços externs modifica
- (anglès) www.olympic.org - Vanderlei de Lima
- (anglès) www.sports-reference.com - Vanderlei de Lima Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine.