Viquipèdia

Vanessa Beecroft

pintora i artista italiana

Vanessa Beecroft (Gènova, 25 d'abril de 1969) és un artista d'art d'acció contemporani estatunidenca d'origen italià.[1] També treballa amb fotografia, videoart, escultura i pintura. Moltes de les seves obres han fet ús de models professionals, de vegades en gran nombre i de vegades nues o gairebé, per posar en escena tableaux vivants.[2] Treballa als Estats Units d'Amèrica i té la seu a Los Angeles.[3] Els seus primers treballs es van centrar en el gènere i semblaven ser autobiogràfics; el seu treball posterior se centra en la raça.[4] A partir del 2008 va començar a treballar amb Kanye West en col·laboracions i projectes comercials.[4]

Plantilla:Infotaula personaVanessa Beecroft

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Brera (1988–1993)
Accademia Ligustica di Belle Arti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gènova (1987–1988)
Nova York
Milà
Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, videoartista, artista de performance, fotògrafa, escultora, serigrapher (en) Tradueix, artista objecte Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvanessabeecroft.com Modifica el valor a Wikidata

Joventut i educació

modifica

Vanessa Beecroft va néixer el 25 d'abril de 1969 a Gènova (Itàlia)[3] i es va criar a Santa Margherita Ligure i Malcesine, prop del llac de Garda.[4][5] Els seus dos pares eren professors; va néixer d'una mare italiana, Maria Luisa i d'un pare britànic, Andrew Beecroft.[4][6][5] Després de néixer, la seva família es va traslladar breument a Holland Park, a l'oest de Londres.[5]

Els seus pares es van divorciar quan ella tenia tres anys d'edat i no va tornar a veure el seu pare ni el seu germà petit fins als 15 anys d'edat.[5] La seva mare va criar Beecroft sola en un poble d'Itàlia en una llar vegana estricta sense cotxes, sense televisió i sense telèfon.[5] Durant la infància, va ser hospitalitzada per menjar en excés aliments específics que es pensava que netejarien el seu cos i va lluitar amb un trastorn alimentari.[4][7][8]

De 1988 a 1993 va assistir a l'Acadèmia Brera a Milà (Itàlia).[7][9] La seva primera exposició d'art VB01 (1993) va ser en una galeria de Milà i va comptar amb una actuació amb altres estudiants de l'Acadèmia de Brera vestint la roba de Beecroft i compartint el Book of Food (Llibre de l'alimentació) de Brera, un diari que documentava el seu consum d'aliments des de 1985 i 1993.[3][9][10] Book of Food va documentar els hàbits alimentaris bulímics de Beecroft[11] i es va fer referència de nou en el seu treball posterior, però estava separat de les actuacions.[12]

Es va traslladar als Estats Units d'Amèrica el 1996, per invitació del marxant d'art Jeffrey Deitch, instal·lant-se a la ciutat de Nova York.[4][9]

Art

modifica

Alguns temes comuns a l'obra inclouen l'autodisciplina (de les models), el voyeurisme i les relacions de poder.[10] L'obra d'art de Beecroft sovint es basa en actuacions artístiques o instal·lacions amb figures humanes en viu, però també documenta les actuacions amb fotografia i vídeo; aquesta obra es troba a molts museus públics i col·leccions d'art, com ara l'Institut d'Art de Chicago,[13] Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA),[14] Museu Reina Sofia,[15] Österreichische Galerie Belvedere,[16] Van Abbemuseum,[17] entre d'altres.

Acció artística VB

modifica

Moltes de les actuacions artístiques VB es van documentar al llibre de Dave Hickey VB 08-36: Vanessa Beecroft Performances (2000), i al llibre d'Emily L. Newman Female Body Image in Contemporary Art: Dieting, Eating Disorders, Self-Harm, and Fatness (2018).[18][12]

Les actuacions es titulaven seqüencialment.[19] Es van imposar regles estrictes sobre el comportament de les models durant les actuacions; se les va ordenar que no interactuessin amb el públic.[12] Les models anaven uniformades, nues o amb prou feines vestides i havien d'estar dempeus durant hores, sovint amb talons alts sense moviment ni contacte visual.[5] Beecroft sempre va utilitzar models altes, primes i joves a les quals anomenava «noies», independentment de la seva edat.[12][10] En treballs posteriors, Beecroft utilitzaria accessoris o sabates de disseny com a accessoris per a les models.[10]

Any Títol Lloc d'exposició
1993 VB01 Film[20] Galleria Inga-Pin, Milà
1994 VB02 Jane bleibt Jane Galleria Fac-Simile, Milà[12]
VB03 Mädchen in Uniform Galleria Massimo De Carlo, Milà
VB04 Nicht Versöhnt Trevi Flash Art Museum, Trevi
VB05 Castello delle Serre, Rapolano Terme
VB06 R. und auch P. Museu d'art contemporani de Castello di Rivoli, Rivoli
VB07 Lotte Andrea Rosen Gallery, Nova York
VB08 Lotte im Kampf mit den Bergen[18] P.S. 1 Contemporary Art Center, Long Island City (Nova York)
VB09 Ein Blonder Traum Galeria Schipper & Krome, Colònia
VB10 Palazzini Liberty, Milà
1995 VB11 Galeria Analix, Gènova
VB12 Associazione Culturale Arte Nova, Pescara
VB13 Play / Replica Art Basel, Basilea
VB14 Castelvetro di Modena
VB15 Fondation Cartier pour l'art contemporain, París
1996 VB16 Deitch Projects, Nova York
VB17 DESTE Foundation for Contemporary Art (col·lecció Dakis Joannou), Atenes
VB18 Musée d'art contemporain, Bordeaux
VB19 Renaissance Society (Universitat de Chicago), Chicago
VB20 Institute of Contemporary Art, Filadèlfia
VB21 Galleria Massimo De Carlo, Milà
VB22 Miu Miu Store, Nova York
VB23 Museu Ludwig, Colònia
VB24 Galerie Ghislaine Hussenot, París
VB25[17] Stedelijk Van Abbemuseum, Eindhoven
1997 VB26 Galleria Lia Rumma, Nàpols
VB27 Galerie Analix, Ginebra
VB28 XLVII Esposizione Internazionale d'Arte, Biennal de Venècia
VB29 Institut international d'art contemporain, Lyon
VB30 II Biennal, Santa Fé (Nou Mèxic)
VB31 Institute of Contemporary Art, Boston
VB32 Germany Museum Abteiberg, Mönchengladbach
VB33 Institute of Contemporary Arts, Londres
1998 VB34 Royal Opening Moderna Museet, Estocolm
VB35 Show[12] [21][22] Guggenheim Museum, Nova York
VB36 Galerie füt Zeitgenössische Kunst, Leipzig
1999 VB37 Spiral / Wacoal Art Center, Tòquio
VB38 Galerie Analix, Ginebra
VB39 US Navy SEALs Museum of Contemporary Art, San Diego (Califòrnia)
VB40 Museum of Contemporary Art Australia, Sydney
VB41
2000 VB42 Intrepid: The Silent Service Intrepid Sea, Air & Space Museum, per la 2000 Biennial Exhibition del Whitney Museum of American Art, Nova York
VB43 Gagosian Gallery, Londres
VB44
2001 VB45 Kunsthalle, Viena
VB46 Gagosian Gallery, Los Angeles (Califòrnia)
VB47.364.dr Col·lecció Peggy del Museu Guggenheim, Venècia
VB48 Palau ducal de Gênes
VB49
2002 VB50 Biennal de São Paulo
VB51[5][10] Castell de Vinsebeck, à Steinheim (Renània del Nord)
2003 VB52 i Retrospective Museu d'art contemporani del castell de Rivoli, Torí
2004[19] VB53 Tepidarium Giardino dell'Orticultura, Florència
VB54 Terminal 5[23][24][25] TWA Flight Center (arquitecte Eero Saarinen), JFK International Airport, Nova York
2005[6][26] VB55 Neue Nationalgalerie (dins del pabelló de vidre de Ludwig Mies van der Rohe), Berlín
VB56 A la botiga de Louis Vuitton dels Camps Elisis, París
VB57
VB58 Push Button House, Collins Park, durant l'Art Basel Miami Beach
2006 VB59 National Gallery, Londres
Alphabet Concept Espace Louis Vuitton, París
VBLV 11è Art Forum, Berlín
2007 VB60 Centre comercial Shinsegae, Seul
VB61 Still Death! Darfur Still Deaf?[27][28] Pescheria di Rialto, Venècia
2008 VB62 Antiga església de Santa Maria dello Spasimo, Palerm
VB63/VBKW Ace Gallery, Los Angeles (Califòrnia), en ocasió d'una audició de l'àlbum de Kanye West 808s i Heartbreak
2009[29] VB64 Deitch Projects, Long Island City (Nova York)
VB65[7] Padiglione d'Arte Contemporanea (PAC), Milà
2010 VB66[30] Mercato Ittico, Nàpols
VB67 Studio Nicoli, Carrara
2010 VB68 Museum für Moderne Kunst, Francfort
VB69
2011 VB70 Marmi[31] Galeria Lia Rumma, Milà

Altres obres

modifica

L'octubre de 2005, Beecroft va oferir una actuació de tres hores amb motiu de l'obertura de la botiga Louis Vuitton, Espace Louis Vuitton als Camps Elisis de París.[32] Per al mateix esdeveniment, Beecroft va col·locar models tant en blanc com en negre a les prestatgeries al costat de les bosses de Louis Vuitton com un «alfabet humà».[33][34] El 2007, l'empresa Louis Vuitton es va disculpar amb el dissenyador gràfic neerlandès Anthon Beeke per imitar el seu disseny «Naked Ladies Alphabet» sense el seu consentiment.[35][36]

El 2018, Beecroft i Kim Kardashian van col·laborar en una sèrie de fotografies nues de Kim Kardashian que es van mostrar a les xarxes socials per al llançament del perfum de Kardashian, que tenia una «ampolla amb forma de cos de Kardashian».[37]

Col·laboracions amb Kanye West

modifica

Des del 2008, Beecroft col·labora en el treball amb el raper Kanye West.[37][38] Van començar a treballar junts amb una festa d'audició a Ace Gallery (Los Angeles, USA), per als àlbums de música de West 808s i Heartbreaks. El 2010, Beecroft va ser nomenada líder creativa del vídeo musical Runaway.[38] A la gira musical de Kanye West, la gira Yeezus (octubre de 2013 - setembre de 2014), Beecroft va dissenyar els decorats i la coreografia.[38] Beecroft va treballar en el vídeo musical dirigit per Spike Jonze de West per a la cançó del 2014 Only One.[37][38]

El 2014, Beecroft va muntar i construir la cerimònia del casament de Kim Kardashian i Kanye West.[37]

Al febrer de 2015, West es va embarcar en una carrera de disseny de moda amb «Yeezy Season 1», sota el segell Adidas i Beecroft va dirigir la presentació de l'actuació artística.[38] Beecroft va treballar a la «Yeezy Season 2» (setembre de 2015), la «Yeezy Season 3», (febrer de 2016) i la «Yeezy Season 4» (setembre de 2016).[38]

Beecroft va al·legar que era una empleada a temps complet de West fins al 2016, quan el seu paper va canviar i es va convertir en una contractista a temps parcial.[37]

El 2019, va col·laborar amb West en dues actuacions artístiques basades en òperes: Nabucodonosor[39] i Mary.[40]

Controvèrsies

modifica

El seu treball d'actuació sobre gènere va ser sovint criticada per ser una «declaració post-feminista sobre la moda o complaure's amb una manera corrupta de veure-la».[11][27] La fotògrafa Collier Schorr va assenyalar: «Beecroft està interessada en l'estètica de com es veuen les dones quan les miren, i els seus projectes conscients del cos fomenten l'alienació entre model, artista i públic».[18] El treball de Beecroft amb dones models nues en directe a les actuacions sovint utilitza un tipus específic de model, un amb una «idealització» occidentalitzada del cos femení; totes les models apareixen uniformement primes, altes i joves.[10] Aquestes opcions han estat criticades com a perjudicials, distorsionades i conformes als estereotips de gènere.[5][12]

Beecroft va dir en una entrevista el 2016: «He dividit la meva personalitat. Hi ha Vanessa Beecroft com a dona blanca europea, i després hi ha Vanessa Beecroft com a Kanye, un home afroamericà».[4][41][42] El seu treball posterior tracta sobre la raça, i ha fet una sèrie de comentaris racialment insensibles a les entrevistes.[42][43]

L'intent fallit de Beecroft d'adoptar bessons sudanesos va ser el tema del documental The Art Star and the Sudanese Twins (2008) de Pietra Brettkelly, que es va incloure al Concurs Mundial de Documentals de Cinema del Festival de Sundance.[44] La pel·lícula presenta a Beecroft com una «narcisista postmoderna, colonial, colossal i hipòcrita» i narra les seves «cites perjudicials i el seu comportament espantós» mentre intenta adoptar els orfes per utilitzar-los en una exposició d'art.[44][45]

Vida personal

modifica

Vanessa Beecroft estava casada anteriorment amb el venedor Greg Durkin. Van viure junts a Cold Spring Harbor (Nova York) durant molts anys. El matrimoni va acabar en divorci.[4][11] Durkin i Beecroft van tenir dos fills junts (nascuts el 2001 i el 2004).[11]

Després es va casar amb el fotògraf Federico Spadoni.[4][41] Beecroft i Spadoni tenen una filla i un fill junts (nascuts el 2009 i el 2012).[4]

Referències

modifica
  1. ↑ Robertson, Emma. «Vanessa Beecroft» (en anglès). The Talks, 10-01-2018. [Consulta: 11 febrer 2024].
  2. ↑ Summers, Francis. «Beecroft, Vanessa» (en anglès). Grove Art Online (Oxford Art Online) - Oxford University Press.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Featured artist: Vanessa Beecroft» (en anglès). ITSLIQUID. Arxivat de l'original el 2023-03-31. [Consulta: 7 maig 2023].
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Larocca, Amy «The Bodies Artist, For Kanye Collaborator Vanessa Beecroft, People Are the Perfect Palette» (en anglès). The Cut, 09-08-2016.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Johnstone «Interview: Vanessa Beecroft» (en anglès). The Guardian, 13-03-2005. ISSN: 0029-7712.
  6. ↑ 6,0 6,1 Harding, Luke «Ruthlessly exposed» (en anglès). The Guardian, 08-04-2005. ISSN: 0261-3077.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Liu, Jason «Vanessa Beecroft VB65 live performance at PAC milan» (en anglès). Design Boom - Architecture & design magazine, 17-03-2009.
  8. ↑ Thurman, Judith «The Wolf at the Door» (en anglès). The New Yorker, 10 maç 2003.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Povoledo, Elisabetta «Vanessa Beecroft's 'VB65' Attempts to Force Spectators to See Africans Differently» (en anglès). The New York Times, 29-03-2009. ISSN: 0362-4331.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Vanessa Beecroft» (en anglès). Flash Art, 29-11-2016. «On vas presentar un llibre que enumerava tot el que has menjat entre 1985 i 1993, Què tenen en comú? Alçada, dimensions, edat. I escrius. Raça i procedència també..»
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «A Work in Progress» (en anglès). Los Angeles Times, 04-05-2008. «Mostra "Book of Food" (també conegut com a "Desesperació"), un diari que cataloga els hàbits alimentaris d'un bulímic.»
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 12,6 Newman, 2018.
  13. ↑ «Vanessa Beecroft» (en anglès). The Art Institute of Chicago.
  14. ↑ «Collection: Vanessa Beecrof t» (en anglès). The Museum of Modern Art (MoMA).
  15. ↑ «Beecroft, Vanessa» (en anglès). Museu Reina Sofia.
  16. ↑ «Vanessa Beecroft – Künstler – Sammlung Online» (en alemany). Österreichische Galerie Belvedere.[Enllaç no actiu]
  17. ↑ 17,0 17,1 «VB 25; Performance» (en anglès). Van Abbe Museum.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Hickey, Dave. B 08-36: Vanessa Beecroft Performances. Distributed Art Publishing (DAP), 2000. ISBN 9783893229642. 
  19. ↑ 19,0 19,1 «The Very Best of Vanessa Beecroft» (en anglès). The New York Times, 19-05-2016. ISSN: 0362-4331.
  20. ↑ «VB01 Film». Artnet.
  21. ↑ «The Force Behind Guggenheim's Nudie Show» (en anglès). Observer, 11-05-1998.
  22. ↑ Arikoglu, Lale «Go Big or Go Home: Meet Art's Top Three Hottest Fixers» (en anglès). Observer, 02-03-2016.
  23. ↑ «Port Authority Shuts Art Exhibit in Aftermath of Rowdy Party» (en anglès). The New York Times, 07-10-2004.
  24. ↑ Vanderbilt, Tom. «A Review of a Show You Cannot See» (en anglès). Design Observer, 14-01-2005. Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 7 maig 2023].
  25. ↑ Czarnecki, John E. «Art Exhibition at JFK Airport's TWA Terminal Abruptly Shut Down» (en anglès). Design Observer, 11-10-2004. Arxivat de l'original el 2012-12-05. [Consulta: 7 maig 2023].
  26. ↑ «Reportatge» (en anglès). YouTube.
  27. ↑ 27,0 27,1 Dahlberg, 2012, p. 150.
  28. ↑ «Vanessa Beecroft and Pietra Brettkelly» (en anglès). Flash Art, 16-12-2016.
  29. ↑ «Capture vidéo de la performance VB64». Vimeo.
  30. ↑ «Beecroft, VB66, 2010-2011» (en anglès). Centro di Cultura Contemporanea Strozzina (CCC Strozzina), 2011.
  31. ↑ «Vanessa Beecroft at Lia Rumma, Milan» (en anglès). Art Forum, 2011.
  32. ↑ «Vanessa Beecroft in Paris; Pierre Huyghe Interview; Three Articles on Stolen Art» (en anglès). Art Forum.
  33. ↑ LaBoulbenne, Xavier. «Paris à la mode» (en anglès). Artnet, 26-10-2005.
  34. ↑ Socha, Miles. «The Female Form» (en anglès). WWD, 10-01-2006.
  35. ↑ «A Fashionable Apology» (en anglès). British Vogue, 21-11-2007.
  36. ↑ «Louis Vuitton Steal Naked Ladies Design» (en anglès). Female Frist, novembre 2007.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 37,4 «Kim Kardashian West Reconciles With Artist Vanessa Beecroft to Launch Her New 'Body' Fragrance» (en anglès). Artnet, 25-04-2018.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 «Kanye West and Vanessa Beecroft: the collaboration in 9 moments» (en francès). VogueParis, 15-02-2017.
  39. ↑ Woolfe, Zachary «Kanye West Is Operatic. His Opera Isn't» (en anglès). The New York Times, 25-11-2019.
  40. ↑ «Here's What Happened In Kanye West's New Opera Mary.» (en anglès). Pitchfork, 09-12-2019.
  41. ↑ 41,0 41,1 Munzenrieder, Kyle «Vanessa Beecroft Insults Beyoncé, Basic Concept of Race» (en anglès). W Magazine, 09-08-2019.
  42. ↑ 42,0 42,1 «These racially insensitive remarks by Kanye West collaborator Vanessa Beecroft have the art world talking» (en anglès). Los Angeles Times, 12-08-2016.
  43. ↑ Kornhaber, Spencer «Marina Abramović, Vanessa Beecroft, and the White Artist's Gaze» (en anglès). The Atlantic, 18 agost 2016-08-16. «Aquesta cita va ser només una de les moltes de l'article que va trair una obsessió pels cossos dels negres, una obsessió que ha estat un tema de llarga durada en la carrera divisoria de Beecroft.»
  44. ↑ 44,0 44,1 «'Art Star' Vanessa Beecroft: Slammed at Sundance» (en anglès). Vulture.
  45. ↑ Helfand, Glen. «LETTER FROM... More than Movies» (en anglès). Art Info, 23-01-2008.

Bibliografia

modifica
  • Dahlberg, Leif. Visualizing Law and Authority: Essays on Legal Aesthetics (en anglès). 4. Walter de Gruyter, 2012 (Law & Literature). ISBN 9783110285444. 
  • Kampwerth, Karin; Thomas, Kellein; Beecroft, Vanessa. Vanessa Beecroft (en anglès). Berlín: Hatje Cantz Publishers, 2004. ISBN 9783775715072. 
  • Newman, Emily L. Female Body Image in Contemporary Art: Dieting, Eating Disorders, Self-Harm, and Fatness (en anglès). Routledge, 2018. ISBN 9781351859158. 

Catàlegs d'exposició

modifica

Llista selecta de catàlegs d'exposicions de Beecroft, enumerats en ordre ascendent per any de publicació.

  • Hickey, David; Beecroft, Vanessa. VB 08-36: Vanessa Beecroft Performances. Ostfildern-Ruit: Hatje Cantz Publishers, 2000. ISBN 9783893229642. 
  • Beccaria, Marcella; Beecroft, Vanessa. Vanessa Beecroft Performances 1993–2003. Milà: Skira, 2003. ISBN 88-8491-572-4.  Catàleg d'exhibició d'art de Castello di Rivoli Museo d'Arte Contemporanea (octubre 2003 – gener 2004) (anglès, francès i italià).
  • Kellein, Thomas. Vanessa Beecroft: Photographs, Films, Drawings. Berlín: Hatje Cantz Publishers, 2004. ISBN 9783775715089.  Catàleg d'exhibició.
  • Cianchi, Lapo; Beecroft, Vanessa. VB53: Vanessa Beecroft. Venècia: Charta; Fondazione Pitti Immagine Discovery (Itàlia), 2005. ISBN 9788881584994.  Catàleg d'exhibició.
  • Polier, Alexandra; Deitch, Jeffrey; Lisi, Riccardo; Beecroft, Vanessa. Vanessa Beecroft: VB LV. Nova York: Charta, 2007. ISBN 978-8881586158. 
  • Beecroft, Vanessa; Di Pietrantonio, Giacinto. Vanessa Beecroft: Drawings and Paintings 1993–2007. Milà: Electa Mondadori; Galleria d'arte Moderna e Contemporanea (Bergamo, Italy), 2007 (Cataloghi di mostre). ISBN 9788837053574.  Catàleg d'exhibició.
  • Di Pietrantonio, Giacinto; Beecroft, Vanessa. VB65 PAC Milano: Vanessa Beecroft. Milà: Mondadori Electa, 2010. ISBN 978-8837071059. 

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vanessa_Beecroft&oldid=33966261»