Vardar

riu de Macedònia del Nord i Grècia
Aquest article tracta sobre el riu greco-macedoni. Si cerqueu l'equip de futbol de Skopje, vegeu «FK Vardar Skopje».

Vardar (llatí: Axium o Axius; grec: Αξιός, macedoni Вардар) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia. És el riu més llarg de Macedònia amb 388 km.[a]

Infotaula de geografia físicaVardar
Vardar Stone Bridge Skopje.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaGostivar Municipality (Macedònia del Nord) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVrutok (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzaciógolf Termaic Modifica el valor a Wikidata
41° 45′ 51″ N, 20° 50′ 13″ E / 41.76405°N,20.836961°E / 41.76405; 20.836961
40° 30′ 27″ N, 22° 43′ 03″ E / 40.5075°N,22.7175°E / 40.5075; 22.7175
Afluent
25
Dades i xifres
Dimensions388 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica24.438 km² Modifica el valor a Wikidata

El Vardar neix a Vrutok a les muntanyes Šar, a pocs kilòmetres al nord de Gostivar, a Macedònia del Nord. Passa per Skopje i després arriba a Grècia septentrional fins a desaiguar al golf Thermaic a la mar Egea, a l'oest de Tessalònica, a la Macedònia grega. La part grega del riu mesura 87 km. El riu dóna el seu nom al vent vardharis o vardarec, que bufa al llarg de la vall del Vardar i aporta un aire fred a la regió de Tessalònica. El Vardar dóna també el seu nom a un club de futbol (FK Vardar Skopje).

Històricament estava al Macedònia on formava el límit entre Bottiea i Migdònia; naixia a les muntanyes anomenades aleshores Scardos prop d'Escòpia (Scopia) i desaiguava al golf ja llavors anomenat golf Thermaic, a Khalastra. El seu nom grec, Axios, va originar la ciutat d'Axiòpolis, a la Grècia clàssica.

Vers 1387 la vall del Vardar va caure en mans dels otomans que per aquest any van conquerir la vila romana d'Orient de Pel·la rebatejada Wardar Yeñidjesi o Yeñidje-yi Wardar. El curs superior del Vardar va quedar sota control otomà complet després de la Batalla de Kosovo Polje el 1389 (batalla de Kosh-owasi pels otomans). La zona fou colonitzada per un nombre considerable de turcmans d'Anatòlia. Vers 1475 existia un sandjak de Wardar amb capital a Karaferye o Beroia però la part inferior del vall pertanyia al sandjak de Selanik. Va restar terra otomana fins al 1912 quan es va repartir entre Sèrbia i Grècia, situació confirmada pel tractat de Londres de 1913. Després de 1920 la part sèrbia fou part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1929 rebatejat Iugoslàvia), i després de la II Guerra Mundial de la república socialista federada de Macedònia dins la república socialista de Iusgoslàvia; Macedònia del Nord es va fer independent el 1991.

Afluents principalsModifica

NotesModifica

  1. La longitud total del riu és de 420 km segons l'Enciclopèdia de l'Islam, XII, 159

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardar

Coord.: 40° 30′ 27″ N, 22° 43′ 3″ E / 40.50750°N,22.71750°E / 40.50750; 22.71750