Pel·la (Macedònia)
Pel·la (en llatí Pella en grec antic Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.
 Pel·la | ||||
|---|---|---|---|---|
Πέλλα (grc)  | ||||
 | ||||
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Unitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia | |||
| Regió | Macedònia Central | |||
| Municipi | Municipality of Pella (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Geografia | ||||
| Superfície | 114 km² | |||
| Altitud | 38 m | |||
| Altres | ||||
| Lloc web | pella-museum.gr | |||
Al temps de les guerres mèdiques, Pel·la era una ciutat petita que Heròdot anomena πολίχνιον (polikhnion) i pertanyia als botties. Amintes IV de Macedònia la va dominar temporalment, però la va haver d'evacuar; després va caure en mans del seu fill i successor, Filip II de Macedònia, que la va convertir en una ciutat important i hi va establir la residència reial. Alexandre el Gran hi va néixer. Segons Escílax de Carianda, es podia navegar des del mar remuntant el riu Lidies fins a arribar a la ciutat, tot i que hi havia una distància de 120 estadis i es passava per una zona pantanosa.
Titus Livi va descriure la ciutat, segurament a partir d'unes indicacions de Polibi, i diu que Pel·la s'alçava sobre una planúria inclinada en direcció sud-oest, rodejada de pantans que són intransitables tant a l'estiu com a l'hivern. La ciutadella estava situada en una illa molt propera a la ciutat construïda sobre un immens terraplè que no s'havia inundat mai. Un pont l'unia a Pel·la, molt fàcil de defensar. Allà s'hi guardava el tresor reial.
A la mort d'Alexandre, va ser la residència del regent Antípater; després, Cassandre hi va residir mot poc de temps, ja que preferí Tessalònica i, més tard, Cassandria. Des d'Antígon II Gònates (277 aC-239 aC) fins a Perseu de Macedònia (179 aC-168 aC) va tenir el rang de capital del país.
Emili Paulus la va rendir l'any 168 aC i es va convertir, segons Estrabó, en una estació de la via Egnàtia i en colònia romana. Dió Crisòstom diu que en el seu temps la ciutat estava en ruïnes, però sembla que exagerava, ja que s'han trobat monedes del lloc fins a temps molt posteriors a la seva època. Al segle vi, encara existia i el geògraf Hièrocles la menciona.
La ciutat va desaparèixer, però a poca distància del poble anomenat Neokori, situat, sembla, al lloc de Pel·la, hi ha una font que els búlgars anomenen Pel, i els grecs Πέλλε, que recorden o mantenen el nom de l'antiga ciutat. Vora la font hi a restes d'edificis que correspondrien a l'antiga Pel·la.[1]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pel·la |