Veïnat de Santa Susanna de Vilamajor

veïnat de Sant Pere de Vilamajor
Aquest article tracta sobre el veïnat de Santa Susanna de Vilamajor. Vegeu-ne altres significats a «Santa Susanna (desambiguació)».

El veïnat de Santa Susanna de Vilamajor és un veïnat dels 7 que componen el municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny), on hi destaca l'esglesiola construïda el 1683. És església parroquial.

Infotaula de geografia políticaVeïnat de Santa Susanna de Vilamajor

Localització
 41° 44′ 31″ N, 2° 23′ 34″ E / 41.74203°N,2.39264°E / 41.74203; 2.39264Coord.: 41° 44′ 31″ N, 2° 23′ 34″ E / 41.74203°N,2.39264°E / 41.74203; 2.39264
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental
MunicipiSant Pere de Vilamajor Modifica el valor a Wikidata
El turó del Samont és el punt més alt de Sant Pere de Vilamajor
Ermita de Sant Elies de Vilamajor

El veïnatModifica

El municipi de Sant Pere de Vilamajor està format per 7 veinats: Santa Sussanna de Vilamajor, Canyes, El Sot de l'Om, El Pla de Vilamajor, els Boscassos i Vallserena, el Bruguer i les Brugueres. A l'edat mitjana era una de les quatre parròquies que formaven el gran terme del Castell de Vilamajor: Santa Susanna de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou (Sant Antoni de Vilamajor) i Cardedeu.

És el veïnat més septentrional i muntanyós de Sant Pere de Vilamajor i hi destaquen:

La majoria de la conca la recull el torrent del Sot de la Font Fresca i deriva les aigües al riu Tordera.

L'aplec de Santa SusannaModifica

L'aplec de Santa Susanna és una pujada a peu des del poble de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) a l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor cada 11 d'agost.

Carrer i Braç de BarcelonaModifica

L'any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d'Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual diposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.[1]

ReferènciesModifica

  1. Comas i Duran, Pere. 600 anys del Carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, Alfou i Santa Susanna esdevingueren "Carrer de Barcelona". Cardedeu: Museu Arxiu Tomàs Balvey, 1984. 

Vegeu tambéModifica

Dins del veïnat hi ha:

Enllaços externsModifica