Vedrinyans

Vedrinyans
Localització
	42° 27′ 05″ N, 2° 02′ 36″ E / 42.4514°N,2.0434°E
Comarca	Alta Cerdanya
Municipi	Sallagosa
Dades històriques
Dissolució	13 març 1822
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu

Vedrinyans ([bəðɾi'ɲans], en francès, oficialment, Vedrinyans, Védrignans o Védrinyans, és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya.

És situat^[1] a 1.389 m. d'altitud, al sud-est de Sallagosa, al centre del lloc on comença el llarg apèndix del terme de Sallagosa que segueix la vall del Rec de Vedrinyans, o de les Deveses, i s'enfila cap als contrafprts nord-occidentals dels Pirineus.

Etimologia modifica

Història modifica

Constituït en municipi el 1790, Vedrinyans va ser annexat^[2] (al mateix temps que Ro) a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.

Demografia modifica

L'evolució de la població es mostra^[3] en focs (famílies) i habitants, de manera diferenciada segons la forma de recompte que es fes en cada època històrica. A partir de l'annexió a Sallagosa (1822), les xifres de població de Ro ja no es registraren per separat.

Evolució demogràfica de Vedrinyans entre 1365 i 1820
1365	1378	1515	1553	1720	1767	1774	1789	1793	1796	1800	1820
5 f	4 f	3 f	5 f	11 f	79 h	11 f	14 f	77 h	65 h	76 h	63 h

Nota:

1720 i 1774: per a Vedrinyans i Croells.

Llocs i monuments modifica

Església de Santa Eugènia.

Referències modifica

↑ Vedrinyans en els ortofotomapes de l'IGN
↑ Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
↑ «Fitxa de Vedrinyans al web Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui, amb els censos de 1800, 1806 i 1821» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].

Bibliografia modifica

Becat, Joan. «- Sallagosa». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVII^e au XIX^e siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIX^e siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
Coromines, Joan. «Vedrinyans». A: Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be). ISBN 84-7256-889-X.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sallagosa». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vedrinyans

[1] Vedrinyans en els ortofotomapes de l'IGN

[pcpo-2] Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.

[3] «Fitxa de Vedrinyans al web Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui, amb els censos de 1800, 1806 i 1821» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].

[1]

[2]

[3]