Ro (Alta Cerdanya)

Llogaret de Sallagosa, a l'Alta Cerdanya

Ro (['ro], en francès, oficialment, Ro o [1] és un vilatge, antic municipi independent, de l'actual comuna nord-catalana de Sallagosa, pertanyent a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRo
Imatge
Església de Ro, vista des de la carretera

Localització
Map
 42° 27′ 28″ N, 2° 01′ 09″ E / 42.457689°N,2.019169°E / 42.457689; 2.019169
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Districtedistricte de Prada
ComarcaAlta Cerdanya
ComunaSallagosa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.276,5 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Dissolució13 març 1822 Modifica el valor a Wikidata

Rètol d'entrada a la carretera de Llívia (2014)

És situat[2] a 1.276 m d'altitud, a la carretera que uneix Llívia i Sallagosa, el bell mig del terç nord-occidental del terme de Sallagosa. El Segre passa just a tocar de l'extrem nord del petit nucli urbà d'apenes tres carrers i una vintena de cases i edificacions agrícoles.

Història

modifica

El 1183, Alfons I el Cast [3] donà permís a Galceran I d'Urtx perquè bastís dues fortificacions a les seves possessions de Ro i Naüja. El lloc va estar habitat tant a l'edat mitjana com a la moderna, però no s'hi ressenyen fets de rellevància que el fessin entrar als llibres d'història. Constituït en municipi el 1790, Ro va ser annexat[4] (al mateix temps que Vedrinyans) a la comuna de Sallagosa el 13 de març del 1822.

Higinio de Rivera Sempere, el tinent coronel de l'exèrcit espanyol que el 1884 - 1891 governava la plaça de Puigcerdà, tingué unes grans quadres de cavalls a Ro, i fou un dels ramaders més importants[1] de la Cerdanya. Una de les seves egües, Fadrineta, guanyà[3] el derby de Deauville (1890) i els grans premis de Barcelona i Madrid del 1891.

Toponímia

modifica

El nom del poble ha anat evolucionant al llarg dels segles. Es documenta una forma villa Arron (en el segle x i el 1063). Posteriorment es troben Arronis (1086), Arron (segle xii), villa Arrono i Arro (al segle xiii), i finalment Ro al segle xvii. El Diccionari Català-Valencià-Balear creu que podria procedir d'un nom personal preromà Adarrõne.

Demografia

modifica

L'evolució de la població es mostra[5] en focs (famílies) i habitants, de manera diferenciada segons la forma de recompte que es fes en cada època històrica. A partir de l'annexió a Sallagosa (1822), les xifres de població de Ro ja no es registraren per separat.

Evolució demogràfica de Ro (Alta Cerdanya) entre 1365 i 1820
1365 1378 1515 1553 1720 1767 1774 1788 1793 1800 1806 1820
11 f 10 f 6 f 9 f 15 f 68 h 12 f 61 h 64 h 69 h 81 h 90 h

Llocs i monuments

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «"Présentation de Rô et Vedrignan", al web de Sallagosa» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  2. Ro en els ortofotomapes de l'IGN
  3. 3,0 3,1 «L'histoire d'un village, al web "Saillagouse, coeur de Cerdagne"» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].
  4. Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol. Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  5. «Fitxa de Ro al web Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui, amb els censos de 1800, 1806 i 1821» (en francès). [Consulta: 1r juliol 2015].

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «- Sallagosa». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1r octubre 2014].
  • Coromines, Joan. «Ro». A: Onomasticon cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Sallagosa». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.