Obre el menú principal

Naüja

Comuna de la Catalunya del Nord, a l'Alta Cerdanya, sota administració francesa

Naüja ([nə'uʒə], oficialment en francès Nahuja) és una comuna de la Catalunya del Nord, a l'Alta Cerdanya.

Infotaula de geografia políticaNaüja
Naüja.jpg

Localització
Map commune FR insee code 66120.png
 42° 25′ 30″ N, 1° 59′ 43″ E / 42.425°N,1.9952777777778°E / 42.425; 1.9952777777778
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Prada
Cantó francèsCantó dels Pirineus Catalans
Població
Total 76 (2015)
• Densitat 13,57 hab/km²
Geografia
Superfície 5,6 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66340
Modifica les dades a Wikidata

Actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

EtimologiaModifica

Joan Coromines explica[1] en el seu Onomasticon Cataloniae que el topònim Naüja, antigament, Anaüja, està format per dos ètims bascoides, ana- (terres pasturables) i -goia (amunt, que indica llocs elevats). La segona arrel es dóna en tot de topònims cerdans, propers a Naüja, com Gorguja, Estaüja, Oluja...

GeografiaModifica

 
Naüja a l'Alta Cerdanya

Localització i característiques generalsModifica

El terme comunal de Naüja, de 56.000 hectàrees d'extensió, és situat en plena plana cerdana, al sud del centre de la comarca de l'Alta Cerdanya. És[2][3] un terme del tot envoltat per altres comunes cerdanes. En el sector sud-est del terme es troben els darrers contraforts dels Pirineus, en concret del Puigmal, que davallen cap a la plana cerdana.

El terme de Naüja és d'una forma allargassada irregular orientada de sud-est, la zona més alta, a nord-oest, la més plana, té el límit més septentrional que coincideix amb el traçat de la carretera N - 116 (Perpinyà - La Guingueta d'Ix). El terç nord de la comuna és absolutament pla, solcat d'est a oest per tres torrents que davallen de la zona de Santa Llocaia, de la carena que limita el costat de ponent de la vall del Segre. El poble de Naüja és en un extrem de la plana, arredossat entre els darrers contraforts que davallen dels Pirineus.

El punt més elevat de la comuna és a l'extrem sud-est, al triterme amb Oceja i Santa Llocaia, a 1.885,5 metres d'altitud, al Pla dels Llosers, mentre que el més baix és al nord-oest, a la llera del Rec de Nervols, a 1.191. El poble de Naüja es troba a 1.289,1.

Termes municipals limítrofs:

La Guingueta d'Ix Santa Llocaia
 
Oceja

.

El poble de NaüjaModifica

 
Naüja en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Catalans)

El poble de Naüja està situat[4] just al nord-oest del centre de la comuna; és un poble que es distribueix de forma allargassada amb la carretera D - 30a, que mor a l'extrem de llevant del poble, com a eix principal (Plaça de Sant Jaume - Carrer de les Piques - Carrer de Roc). El cementiri nou, una mica a ponent del poble, l'església parroquial de Sant Jaume, amb el cementiri vell al costat, i els edificis municipals són a la zona de ponent de Naüja, al peu de la carretera.

Els masos del termeModifica

Transports i comunicacionsModifica

CarreteresModifica

Al nord de la comuna de Naüja, fent un bon tram de termenal amb Santa Llocaia, circula la carretera N - 116, que enllaça Naüja amb la resta de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir, i el Rosselló. Per aquesta carretera, aquest poble dista 80 quilòmetres de Perpinyà, 41 de Prada, 23 de Formiguera (a través de Montlluís, que és a 14 km), citant només els caps de les comarques nord-catalanes.

La D - 30 (La Guingueta d'Ix - Vallcebollera) travessa el racó nord-oest del terme de Naüja, entre la N - 116 i el poble d'Oceja, que és a 2,5 km, des d'on es va a Vallcebollera en 6 km; cap al nord, a través del terme de Santa Llocaia, Càldegues i Ur, va a la Guingueta d'Ix, a través de la N - 116. Una variant d'aquesta carretera, la D - 30a, mena al poble de Naüja en poc més d'un quilòmetre des de la D - 30.

FerrocarrilModifica

Tot i que sense tenir-hi estació pròpia (l'estació d'Oceja queda molt propera), la línia del Tren Groc travessa de banda a banda el nord de la comuna, en dos trams separats.

Transport públic col·lectiuModifica

Per Naüja passa la línia 260, que uneix Perpinyà amb la Cerdanya passant per Prada, fins on és directa des de la capital del Rosselló, Rià, Vilafranca de Conflent, Serdinyà, Oleta, Toès, Fontpedrosa, Fetges, Montlluís, Bolquera, Font-romeu, Èguet, Targasona, Angostrina, Vilanova de les Escaldes, Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Cabanassa, Sallagosa, Er, Naüja, Oceja, la Guingueta d'Ix, Ur (fent un bucle a l'Alta Cerdanya), Enveig, la Tor de Querol, Porta i Portè. Aquesta línia circula de dilluns a dissabte amb quatre serveis diaris en direcció a la Cerdanya i cinc en direcció a Perpinyà, més un servei diari extra divendres i dissabte i tres serveis en cada direcció el diumenge. També hi funciona el Servei a la demanda, com a les altres comunes nord-catalanes.

Els camins del termeModifica

Activitats econòmiquesModifica

Naüja és de les comunes nord-catalanes menys afectades pels canvis econòmics derivats d'activitats relacionades amb el turisme, com és tan freqüent a la Cerdanya. Per tant, hi prevalen encara les activitats tradicionals, relacionades amb l'explotació de la terra. De les quasi dues-centes hectàrees dedicades a l'agricultura, més de cent trenta són dedicades a pastures i farratge; quasi quaranta es dediquen al conreu, sobretot blat, i només tres a collir hortalisses. Hi té molta importància la ramaderia, amb uns dos-cents caps de bestiar boví, unes quantes ovelles i una vintena d'equins.

HistòriaModifica

Edat MitjanaModifica

Dins del Comtat de Cerdanya, Naüja pertanyia als Urtx, súbdits del vescomte de Cerdanya; en concret, era en mans dels Naüja, una branca lateral dels Urtx. El 1.122, el vescomte Ramon de Cerdanya i Arnau Bertran de Torrelles, de la família comtal cerdana, signaren un conveni per tal de repartir-se les possessions a Naüja (Anauga, en el document). Al cap de 55 anys, Arnau Bertran de Torrelles va vendre al rei Alfons I de Barcelona tots els drets que tenia al Vescomtat de Jóc, hereu del de Cerdanya, llevat del de Bernat de Naüja; tanmateix, 1.183 aquest mateix rei hi autoritza la construcció d'una força; a partir de darreries de l'Edat Mitjana Naüja consta ja del tot sota domini reial directe.

Edat ModernaModifica

Al llarg de tota l'Edat Moderna, i fins a la caiguda de l'Antic Règim, Naüja fou sempre de domini reial.

DemografiaModifica

Demografia antigaModifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[5]

Evolució demogràfica de Naüja entre 1365 i 1789
1365 1378 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1788 1789
15 f 6 f 9 f 5 f 8 f 18 f 159 h 26 f 138 h 31 f

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
130 48 81 94 146 164 148 161 150
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
160 150 172 163 171 151 143 120 115
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
109 128 140 96 100 102 91 63 71
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2004 2009 2014
64 48 37 45 43 63 73 68 76
2016
76

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[7]

Evolució de la poblacióModifica

 
Població 1962-2008

Administració i políticaModifica

 
La Casa del Comú de Naüja

BatllesModifica

Alcalde Període
José Dominguez Març del 2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020Modifica

BatlleModifica

  • José Dominguez, batlle.

Adjunts al batlle[8]Modifica

  • Louis Ferras.

Consellers municipalsModifica

  • Thérèse Aleix
  • Véronique Pelissier
  • Francine Majoral
  • Catherine Doutres
  • Laetitia Basso.

Adscripció cantonalModifica

 
Mapa del Cantó dels Pirineus Catalans

A les eleccions cantonals del 2015 Naüja ha estat inclòs en el cantó número 13, dels Pirineus Catalans, que inclou els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de la comarca de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador i Ral, de la del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la del Conflent, amb capitalitat a Prada. Són conselleres per aquest cantó Jean Castex i Hélène Josende, de la Unió de la Dreta.

Serveis comunals mancomunatsModifica

Naüja forma part de la Comunitat de comunes Pirineus - Cerdanya, amb capitalitat a Sallagosa, juntament amb Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Dorres, Enveig, Èguet, Er, Estavar, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, La Tor de Querol, Ur i Vallcebollera.

Ensenyament i CulturaModifica

A Naüja, a causa de la seva poca població, ja no hi ha cap establiment escolar, ni públic ni privat. L'antic edifici de l'escola acull avui dia el consistori local. Per als nivells de maternal i primària, els infants de Naüja poden anar a les escoles d'Oceja o de Palau de Cerdanya. Per als nivells superiors, poden cursar la secundària en el col·legi de secundària Cerdanya, de la Guingueta d'Ix, en el d'Oceja, La Perla Cerdana, o en el de Font-romeu, Odelló i Vià, El Bosc. El batxillerat, a la branca tècnica, en el liceu agrícola del Mas Blanc, privat, situat a la Guingueta d'Ix, on es pot estudiar el batxillerat professional de serveis a les persones i al territori. També a La Perla Cerdana, d'Oceja, o en el Liceu Climàtic i Esportiu Pierre de Coubertin, de Font-romeu.

Llocs d'interèsModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Coromines, 1996.
  2. El terme de Naüja en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Naüja a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. El poble de Naüja en els ortofotomapes de l'IGN
  5. Pélissier, 1986.
  6. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  7. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  8. Adjoints au maire, en francès.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «95 - Naüja». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Bonet, Gérard «Lectures: André Balent, "La Cerdagne du XVIIe au XIXe siècle"» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle", 31, 2005 [Consulta: 1 octubre del 2014].
  • Coromines, Joan. «Naüja». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996 (Onomasticon Cataloniae, V L - N). ISBN 84-7256-844-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Naüja». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naüja