Vedruna (fita)
Una vedruna és un amuntegament de pedres fet per la mà de l'home, més o menys ben format, que serveix per a delimitar una superfície (camp, finca, terreny) assenyalar un camí (fita) o un terme (pedró, pedra termenera).[1][2]
Etimològicament el terme podria venir del preromà indoeuropeu vitruna.[3] Quant a vedruna i els noms catalans d'aquesta forma, remeten simplement al DECat. ix, 65ab3 ss.[...] "vedruna lapidium" en un document de 954 de Besalú i altres noms de lloc menors de la Selva i del Gironès[4][5]
La vedruna és un pilot de pedres que no arriben a ser de feix, amuntegades per mà de l'home; per regla general la vedruna és ampla de baix i va acabant en punta o poc menys i té les pedres posades sense cap art. Les vedrunes només es solen usar en partions d'alta muntanya, on els termenals (límits) són poc trencats i els vessants són llargs i sense arbres ni destorbs que privin de veure-hi lluny (les termes corrents hi haurien de sovintejar inútilment, i encara amb perill que es confonguessin amb les pedres del tros o fossin sovint amagades per l'arbúcia o la neu).[6]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Diccionari de sinònims». Institut d'Estudis Catalans, 2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «vedruna». enciclopèdia.cat GEC, 2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «vedruna. Etimologia». enciclopèdia,cat GEC, 2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Coromines, J. i altres. Onomasticon Cataloniae. VII. 1a edició. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 451, col: a Línia: 21. ISBN 9788472563315.
- ↑ «vedruna». Diccionari Català Valencià Balear, Institut d'Estudis catalans-Institució Francesc de Borja Moll, 2021. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Burgueño, J.. Costums sobre termenals camins i aigües. vol. 2n. edició facsimil. Costumari català. Mancomunitat de catalunya (1921). 1a edició. Societat Catalana de Geografia. Institut d'Estudis catalans, 2013, p. 110-111. ISBN 978-84-9965-188-0.