Obre el menú principal

Vegoia (en etrusc Vecuvia) va ser una nimfa etrusca representada com una jove amb ales que sosté entre les mans una espiga de blat. El seu nom es troba també citat com Begoe o Bacchitis. Vegoia s'assimila al gentilici etrusc Vecu (en la seva forma femenina Vecuvia) que trobem com un apel·latiu de Lasa, una divinitat etrusca.

Infotaula personatgeVegoia
Tipus nimfa
sibil·la
déu etrusc
Dades
Sexe dona
Ocupació sibil·la
Altres
Part de mitologia etrusca
Modifica les dades a Wikidata

Se li atribueixen els Llibres de Vegoia o Llibres Vegoians, que, entre altres coses, parlaven de la interpretació dels llamps. Servi i Ammià Marcel·lí diuen que aquests llibres, traduïts al llatí per l'harúspex Tarquici Prisc, els va fer guardar l'emperador August a l'interior del temple d'Apol·lo Palatí, juntament amb els Llibres sibil·lins i altres llibres profètics. Però la importància dels Llibres de Vegoia radica en les "profecies" de la nimfa sobre la inviolabilitat dels límits de les propietats. Aquestes "decisions de Júpiter i la Iustitia" són citats i es conserven en les obres dels agrimensors romans. La profecia és una imprecació de venjança contra els que transgredeixen les lleis sobre la propietat dels camps. Sembla que es va donar en un moment en què la propietat de la terra etrusca estava amenaçada per la reforma agrària dels Gracs i els seus continuadors.

Existeixen moltes discrepàncies sobre quan van ser escrits els Llibres de Vegoia, però el capítol de la profecia sembla que es va dictar coincidint amb el naixement del novè segle etrusc, que segons Plutarc coincidia amb el 88 aC. Segurament un harúspex, aprofitant el nom de Vegoia i imitant l'estil i les fórmules de l'endevinació etrusca tradicional, va renovar les antigues malediccions sobre els que modifiquessin les pedres dels límits de la propietat.[1]

ReferènciesModifica

  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 311-312. ISBN 8481641618.