Obre el menú principal
Retrato de Unamuno, de Joaquín Sorolla (c. 1912, oli sobre tela, 1430 × 1050 mm, Museu de Belles Arts de Bilbao).

«Vencereu, però no convencereu» (dita en castellà, «Venceréis, pero no convenceréis») és una cita de Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof de la generació del 98, proclamada el 12 d'octubre de 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca durant una cerimònia de la llavors anomenada Festa de la Raça.[1][2][3]

La frase anava dirigida a José Millán-Astray, general del bàndol nacional i fundador de la Legió, que va increpar el discurs d'Unamuno amb crits de «Morin els intel·lectuals! Visca la mort!».[4]

Contingut

ContextModifica

La sublevació a Salamanca i la visió d'UnamunoModifica

El 17 de juliol de 1936 va començar la insurrecció militar contra el govern de la Segona República, que va derivar amb la posterior Guerra Civil Espanyola. Un dia després del cop d'estat, a Salamanca es van començar a sentir els primers rumors d'aquarteraments de tropes, i el dia 19 es va declarar l'estat de guerra a la ciutat del Tormes.[5] L'agost, la ciutat ja era protagonista de vexacions públiques, treballs forçats, desaparicions i passeigs.[1]

Miguel de Unamuno, llavors rector de la Universitat de Salamanca, va donar suport inicialment a la sublevació,[nota 1] però poc temps després va poder veure la repressió i detenció, per acabar afusellant, d'amics seus com el professor Prieto Carrasco, exalcalde de la ciutat, el president de la Federació Obrera José Andrés Manso o el seu alumne predilecte Salvador Vila, rector de la Universitat de Granada.[1] Com a personatge eminent a Salamanca, el rector va rebre peticions de familiars perquè intercedís per una multitud de detinguts, molts d'ells coneguts i amics seus.[1]

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Malgrat que el 1931 va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Salmanca, Unamuno, «profundament desencantat amb el règim republicà», va donar suport al cop militar. Aquesta decisió va quedar patent amb la felicitació, el 19 de juliol, al bàndol nacional i la petició de la captura d'Azaña i amb la publicació el 8 d'agost d'una carta identificant-se amb l'ideari de la rebel·lió.[6]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica