Venuci (en llatí Venutius) va ser rei dels brigants de Britània a la segona meitat del segle i.

Infotaula de personaVenuci
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Rei
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCartimandua Modifica el valor a Wikidata

Estava casat amb la reina Cartimandua, que mercès a l'ajut romà gaudia de luxes i riqueses, fins que va repudiar a Venuci i es va aparellar amb Vel·locatus (Vellocatus), el seu escuder.

Venuci i els seus partidaris no van tardar a revoltar-se i va esclatar la guerra civil. Els romans van ajudar a Cartimandua i Cesi Nasica, oficial de la Legió IX Hispana va sufocar la rebel·lió durant el govern a Britània de Aule Didi Gal (52 a 57).[1]

Aprofitant la guerra civil a Roma entre Vitel·li, Otó i Vespasià l'any dels quatre emperadors, Venuci es va tornar a revoltar l'any 69. Venuci va anar de triomf en triomf fins que va acorralar a Cartimandua, que va demanar ajut als romans i li van prestar ajuda amb algunes tropes auxiliars traient-la del perill i evacuant-la el mateix any 69, però no van intervenir en la guerra. Venuci es va nomenar rei.[2]

Va seguir com a rei dels brigants, però els fets posteriors no es coneixen bé. Quan Vespasià va assumir el poder va decidir "reconquerir" Britània.[3] Entre el 71 i el 74 el governador Quint Petil·li Cerialis va fer campanya contar els brigants, i encara hi va seguir lluitant Agrícola, governador del 78 al 84, però no se sap si Venuci encara era rei.[4] El geògraf Pausànias i el poeta Juvenal parlen de la guerra contra els brigants de la primera meitat del segle ii.[5][6]

ReferènciesModifica

  1. Tàcit. Annals, XII, 36; XII, 40
  2. Tàcit. Històries, III, 45
  3. Tàcit. Històries, I, 2
  4. Tàcit. Vida de Gneu Juli Agrícola, 17, 22
  5. Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 43,4
  6. Juvenal. Sàtires, XIV,196