Viquipèdia

Verb (txuvaix)

El verb txuvaix és una característica essencial de la gramàtica txuvaixa. Com en totes les llengües turqueses, té una gran varietat de formes. La separació primerenca de la branca búlgara o ogúrica, a la qual pertany el txuvaix, del tronc comú turquès i, en grau més baix, el contacte prologat del txuvaix amb les llengües finoúgriques veïnes l'ha portat a desenvolupar formes a vegades notablement diferents de les altres llengües de la seva família. A més, malgrat ser una llengua aglutinant, les nombroses regles fonètiques de la llengua provoquen sovint canvis en els morfemes fins al punt que, en alguns casos, és difícil de destriar-los d'un morfema veí.

Estructura general

modifica

Els verbs es construeixen combinant morfemes en un ordre establert. Bàsicament es formen afegint a l'arrel:

  1. Possiblement, el morfema causatiu (-tAr)
  2. Possiblement, el morfema potencial (-Ay)
  3. Possiblement, el morfema negatiu (-mA(s))
  4. Un morfema de temps, de gerundi o de participi
  5. Després d'un morfema de temps, possiblement, un de plural
  6. Després d'un morfema de temps o de plural, un de persona
  7. Després d'un morfema de participi, es poden afegir els morfemes que poden rebre els substantius
Txuvaix Català
kil- venir
kil·ter- fer venir
kil·ter·ey- poder fer venir
kil·ter·ey·me(s)- no poder fer venir
kil·ter·ey·mes·t- no poder ara fer venir
kil·ter·ey·mes·t·ĕp no puc fer venir
kil·ter·ey·mes·t·p·ĕr no podem fer venir

Aquesta aglutinància del txuvaix, típica de les llengües turqueses, s'amalgama amb una sèrie de canvis fonètics regulars, però complexos, que a vegades fan difícil delimitar cadascun dels morfemes. A més, alguns morfemes, per raons històriques, han pres diferents formes depenent dels temps verbals: per exemple, el morfema de la 1a persona a vegades és ǎp i, a vegades, ǎm.

En els diccionaris, la forma lèxica en què es presenten els verbs és la seva arrel, que correspon a l'imperatiu de la segona persona del singular.

Quant al morfema causatiu, cal assenyar que en txuvaix n'hi ha dos:

  • -t: no productiu, que es troba només en un cert nombre de verbs. Per exemple: vĕren («aprendre») › vĕrent («ensenyar», literalment «fer aprendre»); hăpar («aixecar-se, millorar(-se)») › hăpart («aixecar, millorar (transitiu)»)[1]
  • -tAr: productiu, que es pot afegir a pràcticament qualsevol verb. Per exemple: śır («escriure») › śırtar («fer escriure»); ĕśle («treballar») › ĕśleter («fer treballar»)

Morfemes de persona i nombre

modifica

Els morfemes de persona i nombre són molt semblants als de possessió, excepte per a la segona persona del singular i en la majoria de casos de l'imperatiu. Tenen, però, diferents formes segons el temps. Bàsicament, es poden dividir en tres paradigmes, depenent del temps o mode, tot i que en cada temps o mode concret hi poden haver algunes diferències:[2][3]

Paradigma I

(passats, condicional)

II

(present, futur, optatiu)

III

(imperatiu)

singular plural singular plural singular plural
1a persona -Ăm -ĂmĂr -Ăp -ĂpĂr -Am -Ar
2a persona -Ăn -Ăr -Ăn -Ăr -Ø -Ăr
3a persona -'ĕ -'ĕś -ĕ -ĕś -tĂr -ççĂr

En general, les gramàtiques txuvaixes presenten els morfemes Ăm/Ăp com de primera persona; el morfema Ăn, com de segona persona (amb un al·lomorf buit en el plural); i el morfema Ăr, com de plural (però que funciona només per a la primera i segona persona). D'aquesta manera, per exemple, en comptes de -ĂmĂr i -Ăr del paradigma I de la taula, proposen l'anàlisi descomposada -Ăm·Ăr i -Ø·Ăr.[4][5]

Temps i modes

modifica

Present

modifica

El present es construeix amb el morfema (A)t.

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula («llegir») śır («escriure») ĕśle («treballar») kil («venir»)
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulatăp vulamastăp śıratăp śırmastăp ĕśletĕp ĕślemestĕp kiletĕp kilmestĕp
2а sg vulatăn vulamastăn śıratăn śırmastăn ĕśletĕn ĕślemestĕn kiletĕn kilmestĕn
3а sg vulat' vulamast' śırat' śırmast' ĕślet ĕślemest kilet kilmest
1а pl vulatpăr vulamastpăr śıratpăr śırmastpăr ĕśletpĕr ĕślemestpĕr kiletpĕr kilmestpĕr
2а pl vulatăr vulamastăr śıratăr śırmastăr ĕśletĕr ĕślemestĕr kiletĕr kilmestĕr
3а pl vulaśśĕ vulamaśśĕ śıraśĕ śırmaśśĕ ĕśleśśĕ ĕślemeśśĕ kileśśĕ kilmeśśĕ

Cal assenyalar que en els verbs que acaben en les vocals i, u o bé ü, es produeixen els canvis fonètics típics del txuvaix en presència d'una altra vocal per evitar tenir dues vocals seguides. Així, a la primera persona del singular, el verb śi («menjar») es conjuga śiyetĕp; tu («fer»), tăvatăp; i tü («moldre»), tĕvetĕp.[6]

A la tercera persona del singular, es pot notar que cau el morfema ĕ, típic d'aquesta persona, però es manté la palatalització de la consonant prèvia que provoca aquesta vocal per ser anterior (vulat', vulamast'). Aquesta palatalització no s'indica explícitament en els verbs amb vocals anteriors a l'arrel (kilet, kilmest) perquè la vocal anterior prèvia ja palatalitza la t final, segons les regles fonètiques de la llengua.

Habitualment, en la llengua oral, la t final de síl·laba, davant d'una oclusiva, cau i gemina l'oclusiva. Per això, per exemple, vulatpăr s'acostuma a pronunciar [ʋuˈlɑpːər].[7]

Futur

modifica

El futur es construeix sense morfema de temps.

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulăp vulamăp śırăp śırmăp ĕślĕp ĕślemĕp kilĕp kilmĕp
2а sg vulăn vulamăn śırăn śırmăn ĕślĕn ĕślemĕn kilĕn kilmĕn
3а sg vulĕ vulamĕ śırĕ śırmă ĕślĕ ĕślemĕ kilĕ kilmĕ
1а pl vulăpăr vulamăpăr śırăpăr śırmăpăr ĕślĕpĕr ĕślemĕpĕr kilĕpĕr kilmĕpĕr
2а pl vulăr vulamăr śırăr śırmăr ĕślĕr ĕślemĕr kilĕr kilmĕr
3а pl vulĕś vulamĕś śırĕś śırmăś ĕślĕś ĕślemĕś kilĕś kilmĕś

Els verbs que acaben en les vocals i, u o bé ü, pateixen els canvis fonètics habituals: en la primera persona del singular, el verb śi («menjar») es conjuga śiyĕp; tu («fer»), tăvăp; i tü («moldre»), tĕvĕp.[8]

Passat simple

modifica

El passat simple es construeix amb el morfema r. En els verbs que acaben en r, l o n es produeix la mutació habitual d’r en t. Aquesta t, al seu torn, es transforma en ç davant del morfema ĕ de la tercera persona, com també passa en els noms amb el possessiu de tercera persona, que és igual a la terminació verbal de la tercera persona (śır·r·ĕ › śır·t·ĕ › śır·ç·ĕ).[9][10]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vularăm vulamarăm śırtăm śırmarăm ĕślerĕm ĕślemerĕm kiltĕm kilmerĕm
2а sg vularăn vulamarăn śırtăn śırmarăn ĕślerĕn ĕślemerĕn kiltĕn kilmerĕn
3а sg vularĕ vulamarĕ śırçĕ śırmarĕ ĕślerĕ ĕślemerĕ kilçĕ kilmerĕ
1а pl vularămăr vulamarămăr śırtămăr śırmarămăr ĕślerĕmĕr ĕślemerĕmĕr kiltĕmĕr kilmerĕmĕr
2а pl vularăr vulamarăr śırtăr śırmarăr ĕślerĕr ĕślemerĕr kiltĕr kilmerĕr
3а pl vularĕś vulamarĕś śırçĕś śırmarĕś ĕślerĕś ĕślemerĕś kilçĕś kilmerĕś

En deu verbs monosíl·labs acabats en r es produeix, com en el cas general, la mutació d’r en t del morfema de passat simple, però alhora l’r final de l'arrel també cau. D'aquesta manera, la primera persona del passat simple de kĕr («entrar») és kĕtĕm (kĕr·r·ĕm › kĕr·t·ĕm › kĕ·t·ĕm).[11][12]

El passat simple denota una acció en què el mateix parlant va presenciar o participar, o que sap exactament de què parla. Per aquesta raó alguns gramàtics l'anomenen «passat categòric» o «passat evidencial».[13]

Passat indefinit

modifica

En oposició al passat simple, el passat indefinit s'utilitza en casos en què el parlant no ha presenciat l'acció, per la qual cosa alguns gramàtics l'anomenen passat no evidencial.[14][15] Tanmateix, s'utilitza també en casos en què el narrador es distancia de l'acció. Això el fa molt habitual en el llenguatge administratiu i periodístic, com a signe d'objectivitat.

Es tracta, de fet, d'un participi passat, per la qual cosa no té formes diferents segons la persona. A més del seu ús com a participi, però, té un ús predicatiu: epĕ śırnă, «vaig escriure».

Es forma amb el morfema nĂ. La forma negativa esdevé mAn.

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
vulană vulaman śırnă śırman ĕślenĕ ĕślemen kilnĕ kilmen

A aquesta forma verbal s'hi pot afegir el morfema de passat ççĕ, obtenint una mena de plusquamperfet: epĕ śırnăççĕ, «havia escrit».

Passat imperfet

modifica

L'imperfet es construeix amb el morfema (A)t(t).[16][17][18]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulattăm(ççĕ) vulamastăm(ççĕ) śırattăm(ççĕ) śırmastăm(ççĕ) ĕślettĕm(ççĕ) ĕślemestĕm(ççĕ) kilettĕm(ççĕ) kilmestĕm(ççĕ)
2а sg vulattăn(ççĕ) vulamastăn(ççĕ) śırattăn(ççĕ) śırmastăn(ççĕ) ĕślettĕn(ççĕ) ĕślemestĕn(ççĕ) kilettĕn(ççĕ) kilmestĕn(ççĕ)
3а sg vulatçĕ vulamastçĕ śıratçĕ śırmastçĕ ĕśletçĕ ĕślemestçĕ kiletçĕ kilmestçĕ
1а pl vulattămăr(ççĕ) vulamastămăr(ççĕ) śırattămăr(ççĕ) śırmastămăr(ççĕ) ĕślettĕmĕr(ççĕ) ĕślemestĕmĕr(ççĕ) kilettĕmĕr(ççĕ) kilmestĕmĕr(ççĕ)
2а pl vulattăr(ççĕ) vulamastăr(ççĕ) śırattăr(ççĕ) śırmastăr(ççĕ) ĕślettĕr(ççĕ) ĕślemestĕr(ççĕ) kilettĕr(ççĕ) kilmestĕr(ççĕ)
3а pl vulatçĕś vulamastçĕś śıratçĕś śırmastçĕś ĕśletçĕś ĕślemestçĕś kiletçĕś kilmestçĕś

El morfema de passat ççĕ es pot trobar a la primera i segona persona sense canvi de significat.[19][20]

Es produeixen els canvis fonètics habituals en els verbs que acaben en les vocals i, u o bé ü. Així, a la primera persona del singular, el verb śi («menjar») es conjuga com śiyettĕm; tu («fer»), tăvattăm; i tü («moldre»), tĕvettĕm.[19]

Plusquamperfet

modifica

El plusquamperfet es construeix amb el morfema sAtt.[21][22][23] Prové de la composició del gerundi passat (sA) i l'imperfet (Att),[24] però té realitzacions lleugerament diferents, per exemple en la tercera persona (-tçĕ i -ççĕ).

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulasattăm(ççĕ) vulamasattăm(ççĕ) śırsattăm(ççĕ) śırmasattăm(ççĕ) ĕślesettĕm(ççĕ) ĕślemesettĕm(ççĕ) kilsettĕm(ççĕ) kilmesettĕm(ççĕ)
2а sg vulasattăn(ççĕ) vulamasattăn(ççĕ) śırsattăn(ççĕ) śırmasattăn(ççĕ) ĕślesettĕn(ççĕ) ĕślemesettĕn(ççĕ) kilsettĕn(ççĕ) kilmesettĕn(ççĕ)
3а sg vulasaççĕ vulamasaççĕ śırsaççĕ śırmasaççĕ ĕśleseççĕ ĕślemeseççĕ kilseççĕ kilmeseççĕ
1а pl vulasattămăr(ççĕ) vulamasattămăr(ççĕ) śırsattămăr(ççĕ) śırmasattămăr(ççĕ) ĕślesettĕmĕr(ççĕ) ĕślemesettĕmĕr(ççĕ) kilsettĕmĕr(ççĕ) kilmesettĕmĕr(ççĕ)
2а pl vulasattăr(ççĕ) vulamasattăr(ççĕ) śırsattăr(ççĕ) śırmasattăr(ççĕ) ĕślesettĕr(ççĕ) ĕślemesettĕr(ççĕ) kilsettĕr(ççĕ) kilmesettĕr(ççĕ)
3а pl vulasaççĕś vulamasaççĕś śırsaççĕś śırmasaççĕś ĕśleseççĕś ĕślemeseççĕś kilseççĕś kilmeseççĕś

El morfema de passat ççĕ es pot trobar a la primera i segona persona sense canvi de significat.[20][21]

Imperatiu

modifica

L'imperatiu té formes per a totes les persones[25][26] i una construcció complexa, sense que s'hi pugui apreciar un morfema de temps o mode específic, que a vegades falta del tot. A la segona persona del singular no hi ha ni morfema de temps ni de persona: correspon sempre a l'arrel verbal, que és la forma en què es presenten els verbs en els diccionaris.

La negació en la segona i tercera persona és molt anòmala en txuvaix. L'adverbi an que es posa precedint el verb és un manlleu de les llengües pèrmiques de la branca finoúgrica de la família uraliana, que van ser desplaçades al nord quan van arribar els protobúlgars a la regió del Volga mitjà (udmurt i komi, «en»).[27]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulam vulam mаr śıram śıram mаr ĕślem ĕślem mаr kilem kilem mаr
2а sg vula аn vula śır аn śır ĕśle аn ĕśle kil аn kil
3а sg vulatăr аn vulatăr śırtăr аn śırtăr ĕśletĕr аn ĕśletĕr kiltĕr аn kiltĕr
1а pl vular vular mаr śırar śırar mаr ĕśler ĕśler mаr kiler kiler mаr
2а pl vulăr аn vulăr śırăr аn śırăr ĕślĕr аn ĕślĕr kilĕr аn kilĕr
3а pl vulaççăr аn vulaççăr śırççăr аn śırççăr ĕśleççĕr аn ĕśleççĕr kilççĕr аn kilççĕr

L'imperatiu pot estar acompanyat per diferents afixos de cortesia. Aquests depenen de la persona:[28][29]

Persona Morfema Exemple i glossa Nota
2а sg sAm vulasam («llegeix, si us plau»)

kilsem («vine, si us plau»)

ççĕ vulaççĕ («llegeix, si us plau»)

kilççĕ («vine, si us plau»)

Indica cortesia en un grau més gran que sAm
sAm·ççĕ vulasamççĕ («llegeix, t'ho prego»)

kilsemççĕ («vine, t'ho prego»)

3а sg ççĕ śırtărççĕ («seria molt bo que escrigués»)

kiltĕrççĕ («seria molt bo que vingués»)

2а pl sAm śırsamăr, śırărsam («escriviu, si us plau»)

kilsemĕr, kilĕrsem («veniu, si us plau»)

El morfema es troba tant al davant del de persona (śırsamăr, kilsemĕr)[28] com al darrere (śırărsam, kilĕrsem)[30]
3а pl ççĕ śırççărççĕ («seria molt bo que escriguessin»)

kilççĕrççĕ («seria molt bo que vinguessin»)

Col·loquialment, s'utilitza molt el clític ha, d'origen rus: kala-ha («digues, sisplau»).

Condicional

modifica

El condicional es construeix amb el morfema (Ă)tt.[31][32][33]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulăttăm vulamăttăm śırăttăm śırmăttăm ĕślĕttĕm ĕślemĕttĕm kilĕttĕm kilmĕttĕm
2а sg vulăttăn vulamăttăn śırăttăn śırmăttăn ĕślĕttĕn ĕślemĕttĕn kilĕttĕn kilmĕttĕn
3а sg vulĕççĕ vulamĕççĕ śırĕççĕ śırmĕççĕ ĕślĕççĕ ĕślemĕççĕ kilĕççĕ kilmĕççĕ
1а pl vulăttămăr vulamăttămăr śırăttămăr śırmăttămăr ĕślĕttĕmĕr ĕślemĕttĕmĕr kilĕttĕmĕr kilmĕttĕmĕr
2а pl vulăttăr vulamăttăr śırăttăr śırmăttăr ĕślĕttĕr ĕślemĕttĕr kilĕttĕr kilmĕttĕr
3а pl vulĕççĕś vulamĕççĕś śırĕççĕś śırmĕççĕś ĕślĕççĕś ĕślemĕççĕś kilĕççĕś kilmĕççĕś

Es produeixen els canvis fonètics habituals en els verbs que acaben en les vocals i, u o bé ü. Així, a la primera persona del singular, el verb śi («menjar») es conjuga com śiyĕttĕm; tu («fer»), tăvăttăm; i tü («moldre»), tĕvĕttĕm.

Es forma una mena de condicional passat amb el participat passat nĂ i el verb pul («ser») usat com a auxiliar: śırnă pulăttăm («(jo) hauria escrit»).[34]

Optatiu

modifica

L'optatiu és un mode relativament poc usat.[34][35] Expressa un desig («si això passés»). Té una construcció molt irregular, amb el morfema futur Ă, seguit pel morfema de persona (Ăp, Ăn, etc.) i al que s'afegeix el morfema in.[36][37]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Persona Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
1а sg vulăpin vulamăpin śırăpin śırmăpin ĕślĕpin ĕślemĕpin kilĕpin kilmĕpin
2а sg vulăsăn vulamăsăn śırăsăn śırmăsăn ĕślĕsĕn ĕślemĕsĕn kilĕsĕn kilmĕsĕn
3а sg vulin vulamin śırin śırmin ĕślin ĕślemin kilin kilmin
1а pl vulăpărin vulamăpărin śırăpărin śırmăpărin ĕślĕpĕrin ĕślemĕpĕrin kilĕpĕrin kilmĕpĕrin
2а pl vulăsăr(in) vulamăsăr(in) śırăsăr(in) śırmăsăr(in) ĕślĕsĕr(in) ĕślemĕsĕr(in) kilĕsĕr(in) kilmĕsĕr(in)
3а pl vulĕśin vulamĕśin śırĕśin śırmĕśin ĕślĕśin ĕślemĕśin kilĕśin kilmĕśin

Es produeixen els canvis fonètics habituals en els verbs que acaben en les vocals i, u o bé ü. Així, a la primera persona del singular, el verb śi («menjar») es conjuga com śiyĕpin; tu («fer»), tăvăpin; i tü («moldre»), tĕvĕpin.

Es forma una mena d'optatiu passat amb el participat passat nĂ i el verb pul («ser») usat com a auxiliar: śırnă pulăpin («si (jo) hagués escrit»).[38] Hi ha una forma equivalent, només usada a la tercera persona, amb el morfema passat ççĕ: Eh, atte kilinççĕ! («Ah, si hagués vingut el pare!»).[39]

Formes verbals no finites

modifica

Infinitius

modifica

El txuvaix té dues formes a les que hom es refereix com a «infinitiu». En la majoria dels casos són intercanviables.[40] La primera forma, més habitual, es forma amb el morfema -mA, mentre que la segona es fa amb -mAkşĂn. La segon prové de la primera amb el morfema del cas causal final.[40] No tenen formes negatives. En lloc seu, es postposa śuk: şıvsăr purănma śuk («sense aigua no es pot viure»).[41]

Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
vulama vulama śuk śırma śırma śuk ĕśleme ĕśleme śuk kilme kilme śuk
vulamakşăn vulamakşăn śuk śırmakşăn śırmakşăn śuk ĕślemekşĕn ĕślemekşĕn śuk kilmekşĕn kilmekşĕn śuk

Participis

modifica

Hi ha un bon nombre de participis (també anomenats «participis atributius»). Els més habituals són:[42]

  • El participi present, que es forma amb el morfema (A)kAn. La forma negativa és mAn.
  • El participi passat, que es forma amb el morfema nĂ. La forma negativa és també mAn, com en present.
  • El participi futur, que es forma amb el morfema (A)s. En principi, la forma negativa és mAs, però aquesta forma és inhabitual en la llengua actual. S'utilitzen, en canvi, els mots negatius mar o śuk.[43][44]
  • El necessitatiu, que es forma amb el morfema mAllA: vulamalla, «cal llegir». La forma negativa es construeix postposant mar.
Verbs amb vocal posterior Verbs amb vocal anterior
Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final Arrel amb vocal final Arrel amb consonant final
vula śır ĕśle kil
Participi Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu Afirmatiu Negatiu
Present vulakan vulaman śırakan śırman ĕśleken ĕślemen kileken kilmen
Passat vulană vulaman śırnă śırman ĕślenĕ ĕślemen kilnĕ kilmen
Futur vulas vulamas

vulas mar vulas śuk

śıras śırmas

śıras mar śıras śuk

ĕśles ĕślemes

ĕśles mar ĕśles śuk

kiles kilmes

kiles mar kiles śuk

Necessitatiu vulamalla vulamalla mar śırmalla śırmalla mar ĕślemelle ĕślemelle mar kilmelle kilmelle mar

Es poden emprar tant com a atributs com com a predicats: kaymalla śul, «el camí que cal prendre» (literalment, «el camí que cal anar»); un kaymalla, «(ell) cal que hi vagi».[40] La diferència és tènua: per exemple, epĕ vulakanççĕ (amb el participi present AkAn amb el morfema de passat ççĕ) pot entendre's com «(jo) era un lector» o «(jo) estava llegint».

El txuvaix no té frases subordinades relatives del tipus «la persona que llegeix un llibre».[20] Aquestes construccions es formen mitjançant els participis. Per exemple:

kĕneke vulakan śın śın vulakan kĕneke
llibre.ABS llegir.PART-PRES.ABS persona.ABS persona.ABS llegir.PART-PRES.ABS llibre.ABS
la persona que llegeix un llibre el llibre que llegeix la persona

Com es pot intuir d'aquests exemples, i com passa a vegades també en català, pot resultar ambigu qui és l'agent i qui és el pacient. Per exemple, kurnă śın pot entendre's com «la persona que ha vist» o «la persona que ha estat vista».[45]

El participi futur és molt freqüent. Per exemple, afegint-li el cas causal final: vulasşăn, «per llegir»; ĕślesşĕn, «per treballar».

appana kurasşăn epĕ kunta kiltĕm
germana gran.DAT veure.PART-FUT.CAUS-FIN jo.ABS aquí venir.PAS-SIMPLE.1SG
he vingut aquí per veure la meva germana (gran)

S'empra també en construccions molt habituals, per exemple: man śies kilet («vull menjar», literalment «a mi menjar ve de gust»); śiec pulat' («cal menjar»).

Gerundis

modifica

Els gerundis (també anomenats «participis adverbials») més habituals són:[46]

  • -sA. La forma negativa és -mAsĂr. Indica la manera com s'ha realitzat una acció. Exemples: vaskasa ut («caminar de pressa»), vaskamasăr ut («caminar a poc a poc») – a partir del verb vaska («afanyar-se, apressar-se»); timlese itle («escoltar amb atenció»), timlemesĕr itle («escoltar sense prestar atenció») – a partir del verb timle («esforçar-se»). És una forma extremament corrent. S'utilitza sovint en casos en què en altres llengües s'empraria una conjunció copulativa: vulasa larat («seu i llegeix», literalment «llegint seu»); hăvarsa larnă («va enfilar-se i seure», literalment «enfilant-se segué»).[47][48]
  • -sAn (o sAssǍn). La forma negativa és -mAsAn (o masAssǍn). Gerundi passat. Exemples: pĕlsen kala, pĕlmesen an kala («si saps, parla; si no saps, no parlis», literalment «sabent, parla; no sabent, no parlis») – a partir del verb pĕl («saber»).[49][50][51]
  • -A. No té forma negativa. Gerundi present. Sovint s'empra duplicant el verb: takăna-takăna ut («caminar ensopegant») – a partir del verb takăn («ensopegar»).[52] Es produeixen els canvis fonètics habituals en els verbs acabats en vocal: vula + a › vula; ĕśle + e › ĕśle; śi + e › śiye; tu + a › tăva; tü + e › tĕve.[53]
  • -iççen. No té forma negativa. «Fins a»: tarliççen ĕśle («treballar fins a suar») – a partir del verb tarla («suar»); tăraniççen śi («menjar fins a atipar-se») – a partir del verb tăran («atipar-se»).[52]
  • -mAsseren. No té forma negativa. «Cada vegada que»: hulana tuhmasseren kĕneke magazinne kĕretĕp («cada vegada que surto per la ciutat entro a la llibreria») – a partir del verbs tuh («sortir») [ciutat.DAT sortir.GER llibre.ABS botiga.3SG.DAT entrar.PRES.1SG].[52]
  • -nĂśemĕn. (o -nĂśem) No té forma negativa. «A mesura que».[52]
  • -nĂrAnpA. No té forma negativa. «Des que».[54]
  • -УśĂn. No té forma negativa. «Mentre». Es produeixen els canvis fonètics habituals en els verbs acabats en vocal: vula + yśan › vulyśan; ĕśle + üśĕn › ĕślüśĕn; śi + üśĕn › śiyüśĕn; tu + yśan › tăvyśan; tü + üśĕn › tĕvüśĕn.[55]

Referències

modifica
  1. ↑ Sergeev, 2017, p. 277-278.
  2. ↑ Savelyev, 2020, p. 458-459.
  3. ↑ Clark, 2006, p. 444.
  4. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012.
  5. ↑ Sergeev, 2017.
  6. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 358.
  7. ↑ Krueger, 2003, p. 142.
  8. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 361.
  9. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 363-364.
  10. ↑ Krueger, 2003, p. 144-145.
  11. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 364.
  12. ↑ Krueger, 2003, p. 146.
  13. ↑ Andreev, 1992, p. 30.
  14. ↑ Andreev, 1992, p. 36.
  15. ↑ Sergeev, 2017, p. 300.
  16. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 365-366.
  17. ↑ Krueger, 2003, p. 147-148, 150.
  18. ↑ Andreev, 1992, p. 48-49.
  19. ↑ 19,0 19,1 Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 366.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Krueger, 2003, p. 150.
  21. ↑ 21,0 21,1 Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 367.
  22. ↑ Krueger, 2003, p. 149-150.
  23. ↑ Sergeev, 2017, p. 312,323.
  24. ↑ Krueger, 2003, p. 149.
  25. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 368-369.
  26. ↑ Krueger, 2003, p. 158-159.
  27. ↑ Róna-Tas, 2007, p. 13.
  28. ↑ 28,0 28,1 Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 370.
  29. ↑ Sergeev, 2017, p. 285-288.
  30. ↑ Sergeev, 2017, p. 286.
  31. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 372-373.
  32. ↑ Krueger, 2003, p. 160.
  33. ↑ Andreev, 1992, p. 74-75.
  34. ↑ 34,0 34,1 Krueger, 2003, p. 161.
  35. ↑ Savelyev, 2020, p. 458.
  36. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 374.
  37. ↑ Sergeev, 2017, p. 288-289.
  38. ↑ Krueger, 2003, p. 162.
  39. ↑ Sergeev, 2017, p. 289.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Savelyev, 2020, p. 459.
  41. ↑ Andreev, 1992, p. 81.
  42. ↑ Andreev, 1992, p. 85-86.
  43. ↑ Krueger, 2003, p. 155.
  44. ↑ Clark, 2006, p. 446.
  45. ↑ Krueger, 2003, p. 154.
  46. ↑ Andreev, 1992, p. 95-96.
  47. ↑ Krueger, 2003, p. 163-164.
  48. ↑ Andreev, 1992, p. 100-101.
  49. ↑ Krueger, 2003, p. 164-165.
  50. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 395-397.
  51. ↑ Sergeev, 2017, p. 324-325.
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 Andreev, 1992, p. 96.
  53. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 398.
  54. ↑ Krueger, 2003, p. 166.
  55. ↑ Sergeev, Andreeva i Kotleev, 2012, p. 399.

Bibliografia

modifica
  • Andreev, Ivan Andreevič. Učebnik čuvašskogo jazyka dlja russkih (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 1992. ISBN 5-7670-0626-1. 
  • Clark, Larry «Chuvash» (en anglès). The Turkic Languages. Routledge [Oxon], 2006, pàg. 434-452.
  • Krueger, John R. The structure of the Turkic languages (en anglès). Reimpr. Londres: RoutledgeCurzon, 2003 (Uralic and Altaic Series). ISBN 978-0-7007-0380-7. 
  • Róna-Tas, András. Nutshell Chuvash (en anglès). Erasmus Mundus Intensive Program Turkic languages and cultures in Europe (TLCE), 2007 [Consulta: 17 novembre 2024]. 
  • Savelyev, Alexander «Chuvash and the Bulgharic Languages» (en anglès). The Oxford Guide to the Transeurasian Languages. Oxford University Press [Oxford], 2020, pàg. 446-464.
  • Sergeev, Leonid Ivanovič; Andreeva, Evlokija Aleksandrovna; Kotleev, Vitalij Ivanovič. Çăvaş çĕlhi (en txuvaix). Xupaixkar: Çăvaş kĕneke izdatel'stvi, 2012. ISBN 978-5-7670-1930-4. 
  • Sergeev, Vitalij Ivanovič. Morfologija čuvašskogo jayzka: slovoizmenenie, formoizmenenie i formoobrazovanie (en rus). Xupaixkar: Čuvašskij gosudarstvennyj institut gumanitarnyh nauk, 2017. ISBN 978-5-87677-229-9. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Verb_(txuvaix)&oldid=34277544»