Vescomtat de Millau

vescomtat

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Infotaula de títol nobiliariVescomtat de Millau
Tipusvescomtat Modifica el valor a Wikidata
Data900 Modifica el valor a Wikidata –
EstatOccitània Modifica el valor a Wikidata
Mapa de les divisions territorials d'Occitània del segle XII i XIII.

El primer senyor de Millau fou Ricard cap al 900. El va succeir cap al 914 el seu fill Bernat que va morir després del 937 i es va casar amb Adelaida. Va governar també al Carlat o Carladès i ambdós territoris amb el títol de vescomte. El vescomtat de Millau va passar al seu fill Berenguer que encara era viu l'any 1000. El seu fill i successor fou Ricard I, casat amb Senegunda de Besiers i Agde (germana petita de Garsenda, l'hereva dels vescomtats) amb qui va tenir a Ricard II que va ser vescomte de Millau i vescomte de Gavaldà (1029) per herència del seu oncle Esteve. Es va casar amb Rixinda de Lodeva, filla del vescomte Berenguer I de Narbona i va morir el 1050 succeint-lo el seu fill Berenguer II, que pel seu matrimoni amb Adela, hereva del vescomtat de Carlat i del vescomtat de Lodeva, va adjuntar aquestos territoris al seu patrimoni. El seu fill i successor fou Gilbert que es va casar amb la comtessa Gerberga I de Provença. Aquest matrimoni no va deixar fills mascles i la successió va recaure en la filla Dolça I de Provença, que es va casar amb Ramon Berenguer III de Barcelona i des d'aquell moment va quedar unit a Provença junt amb l'ara Comtat de Gavaldà i part del Carlat (El vescomtat de Lodeva va quedar unit a l'altra meitat del Carlat en mans dels vescomtes de Rodés). A començaments del segle xiii va caure en mans dels croats de Simó de Montfort i ja no es va poder recuperar de les seves mans. El 1226 Amalric de Montfort va cedir el vescomtat a la corona francesa. El 1229, en els termes de l'acord amb el comte de Tolosa Ramon, el vescomtat li fou conferit en feu, però a la mort del comte la seva filla Joana estava casada amb el futur rei de França i Jaume I va renunciar al vescomtat en el Tractat de Corbeil del 16 de juliol de 1258

Llista de vescomtes de Millau

modifica