Vesre
El vesre, verse o verre («revés», a l'inrevés) és un mecanisme de formació de paraules que consisteix en la permutació o metàtesi de les síl·labes d'un mot.[1]
| Tipus | Joc lingüístic  |
|---|---|
En la seva variant rioplatenca es tracta d'un argot utilitzat al llarg de bona part dels territoris argentins i uruguaians, després de ser popularitzada pels tangueros a principis del segle XX.
Història
modificaEn l'obra Romances de germanía de varios autores, editada en 1609 per Juan Hidalgo, ja apareixen vocables en vesre, el que indica la seva vella data.
Quant forma de argot, la seva funció ha estat inicialment cert grau de complicitat al dificultar -almenys mínimament- el que expressa el vesre a algú estrany a l'endogrup. Ara bé, com el vesre pot ser bastant fàcilment "decodificat" en poc temps per un oient habitual, la seva funció lingüística actual és la d'una col·loquialitat que suposa un fort grau de confiança (encara que en els mitjans massius de comunicació aquesta col·loquialitat es transforma en una pseudoconfiança en la qual s'implica a l'audiència).
Al Riu de la Plata es va començar a parlar al vesre en l'últim quart del segle xix i, com a recurs jocós, va ser utilitzat pels sainetistas, autors teatrals i poetes populars entre 1910 i 1940.
En ser emprat per tota la població el vesre ha deixat de ser un sociolecte i un cronolecte, sent freqüents frases com «el que et jedi» ('el que te dije') [molt usada per al·ludir a un subjecte tàcit que no es vol nomenar en molts casos per considerar-ho portador de problemes o fins i tot d'infortuni]. Encara que segons alguns autors el vesre no és lunfardo, la veritat és que molts termes en lunfardo també corresponen al vesre.
Formació de les paraules
modificaAlguns vesre o vesreísmos,[2] que són irregulars, no apliquen totalment la regla d'inversió per permetre una adaptació fonètica. Així, mentre que ocorre una inversió sil·làbica en paraules com bacán (adinerat o bo) que es converteix en camba, en altres la metàtesi no és exactament una inversió sil·làbica; per exemple, treball dona jotraba i gallego dona yoyega (yoyega per la seva banda té un sentit translatiu, per metonímia, ja que si inicialment era el gentilici gallec en vesre, després ha passat a significar a tot espanyol o a tota persona amb molt evidents llinatges espanyols). Així mateix, en certes ocasions una paraula se sotmet a l'vesreamiento segons més d'una fórmula: treball → jotraba, batrajo.[3]
De vegades algunes combinacions afortunades permeten un doble joc: Colimba (soldat) seria el vesre irregular de milico però també indica "COrre, LIMpia y BArre.."
En altres la inversió sil·làbica deriva després en una altra paraula: la inversió de cinco, o sigui cocin, passa a ser cocinero per indicar aquest número.
En algunes ocasions, el terme en vesre canvia parcialment el seu significat; per exemple hotel es transforma en telo, que és un alberg transitori.[4] L'evolució de les paraules del vesre sol ser bastant freqüent en el temps.
Exemples
modifica
|
Cançó de l'arroz con leche" a l'inrevés (pronunciació del vesre al sud argentí)
roza noc chele em roquie sarca noc nau ñoritase ed nas colasni. Equ pase jerte equ pase darbor, equ pase brira al tapuer rapa ri a garju.
Neologismes
modificaL'intent de generar una nova paraula (és a dir, un neologisme) en vesre, fet que és gairebé sempre fàcil de realitzar, no sol ser reeixit, ja que requereix la immediata comprensió de l'oient i la seva difusió i acceptació en un cercle més extens; la difusió i acceptació sol estar donada moltes vegades per la sonoritat de l'neologisme en vesre, la recordabilidad (per la seva pronunciació) del neologisme i fins i tot l'efecte humorístic que la sonoritat que tingui el neologisme.
Variants
modificaEl vesre és anàleg al verlan francès, al back slang (inversió per lletres) londinenc i al binaliktad del tagal.
Altres argots espanyoles similars són el malespín usat a Amèrica Central, especialment a Costa Rica, el vesre xilè, el va calar mexicà, la revesina panamenya o el vesre peruà.
El vesre a Catalunya
modificaAls anys 80 es va posar de moda en certs entorns de Barcelona el conte de Tacirupeca al "verres":[5]
| « | "Bataes Tacirupeca en el qualbos y batacan: «en qui mete le bolo rozfe, rilatra, ralatra» y de topron en un docore, maclaex: Ñoco, el bolo! Y jodi el bolo: «dedon basi Tacirupeca?». Y dioponres Tacirupeca: «bai a saca de mi talibuea»." | » |
El vesre en la cultura argentina
modificaFragment de Boleta de poeta tanguero Enrique Cadícamo :
- Fue mi gran amigo espianta-cartera,
- que al darle confianza se pasó de rana:
- me espiantó la nami (trompa de una timba)
- y encima de ortiba me batió la cana.
Traducció dels termes lunfardos : boleta, en el context significa mort, assassinat ("hacer la boleta", "hacer boleta" o "boletear" significa matar); espiantar anar-se'n, treure, de manera que "espianta-cartera" significa aquí carterista, a l'que roba furtivament carteres. Rana: subjecte espavilat, astut. Timba: joc d'atzar, lloc on es juga per atzar i per extensió activitats financeres poc honestes. Batir: delatar; cana: policía, "batir la cana" delatar.
En aquest fragment del poema podem trobar diverses paraules en vesre, com trompa, per patró; nami, per mina (dona, noia en lunfardo) i ortiba (originalment dortiba) per batidor, és a dir delator, delator.
En altres casos es fa servir el vesre com un recurs per forçar una rima.
Miscel·lànies
modificaL'exemple per antonomàsia del vesre es va poder veure el dia que Diego Armando Maradona va renunciar a la conducció tècnica de la Selecció Argentina de Futbol. En la conferència de premsa, efectuada a El Mangrullo, el personatge estel·lar va deixar anar: "tocuen" i, tot seguit, va aclarir que "tocuen es cuento".Aquesta paraula, "tocuen", i el seu aclariment, és recordada per tots els "seguidors" (encoratjadors) del futbol i els entesos en la semiologia com un exemple totall del vesre.
Vegeu també
modificaReferències
modificaBibliografia
modifica- Teruggi, Mario E.. Panorama del lunfardo 2* edición. Buenos Aires: Edtorial Sudamericana, 1979. íd =
- Sorbet, Piotr (2014). "Análisis lingüístico del vesre porteño", Roczniki Humanistyczne, LXII, 123-134.
- Sorbet, Piotr (2016a). "Aproximación a la descripción lingüística del vesre porteño", [en:] Wilk Racięska, Joanna, Szyndler, Agnieszka, Tatoj, Cecylia (ed.): Relecturas y nuevos horizontes en los estudios hispánicos. Vol. 4: Lingüística y didáctica de la lengua española, Katowice: Wydawnictwo Uniwersytetu Śląskiego, 173-183.
- Sorbet, Piotr (2016b). "En torno al tratamiento lexicográfico de los vesreísmos", Itinerarios, 23, 141-153.
Enllaços externs
modifica- Diccionario Vesre en Wikilibros.
- Yeca de rioba (toneso al vesre) (TodoTango.com)
- Mataburro lunfa' (diccionario lunfardo)
- Influencia de los inmigrantes en el Lunfardo' (Interrelación étnica entre los inmigrantes)