Per a altres significats, vegeu «Vetúria (tribu)».

Vetúria matrona romana del segle v aC, que la llegenda historiogràfica fa mare de Gneus Marcius Coriolanus.

Infotaula de personaVetúria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Veturia Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióllevadora Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCoriolà Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Vetúria, del Promptuarii Iconum Insigniorum

La llegenda sosté que quan el seu fill Coriolà amenaçà la ciutat de Roma al comandament d'un exèrcit format pels enemics volscs, Vetúria, acompanyada per la seva nora i muller de Coriolà Volúmnia, va sortir a les portes de la ciutat, es va llançar als peus del seu fill, i li va recriminar pel que estava a punt de fer i suplicar que en desistís. Quan el renegat va veure la seva mare, es va acostar a ella, abraçant-la. Finalment, va ser convençut per ambdues dones perquè cessés en la seva obstinació d'atacar la seva pàtria, i l'exèrcit es va retirar cap al territori volsc.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. Titus Livi, Ab Urbe condita libri, II, 39-40
  2. Valeri Màxim, De Factis Dietisque Memorabilibus Llibre V cap. IV De la pietat filial en els romans