Vexillatio

Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà. Podia comprendre des d'una a diverses cohorts d'una legió, fins a una barreja de centúries i decúries extretes de diverses unitats, legions i unitats auxiliars.

Al principi de l'Imperi, sota la dinastia Júlio-Clàudia, les unitats de l'exèrcit romà solien estar destinades a cobrir determinades funcions, però a partir de la dinastia Flàvia, a mesura que les unitats eren establertes en campaments estables i permanents, va ser cada vegada més difícil desplaçar unitats completes, excepte en el cas de grans campanyes. Per això es va recórrer progressivament a formar destacaments o vexillations.

Al segle iii, els vexillatios van ser utilitzats com una eina flexible que permetia reunir tropes per controlar les nombroses situacions d'emergència a les quals es va veure sotmès l'Imperi, així, per exemple, Gai Suetoni Paulí durant la revolta Budicca es va enfrontar amb els britans amb la Legió XIV i un vexillatio de la XX a la Batalla de Watling Street, deixant la resta de la Legió XX Valeria Victrix defensant les fortificacions de la seva campanya a Gal·les.

Molts d'aquests destacaments es van anar fent definitius, de manera que sota Dioclecià i Constantí I van acabar per convertir-se en alguna de les noves unitats militars del Baix Imperi Romà conegudes com a auxiliars palatina.

Bibliografia

• Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 ISBN 978-84-344-6723-1
• A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrid 2005, ISBN 84-460-2234-6 ISBN 978-84-460-2234-3