Vi de Banyuls

Denominació d'origen de vi de la Catalunya del Nord

El vi de Banyuls és un vi dolç natural de la Catalunya del Nord amb denominació d'origen (en francès Apellation d'Origine Contrôlée AOC) etiquetat sota les denominacions AOC Banyuls i AOC Banyuls Gran Cru.[1]

Infotaula regió vinícolaVi de Banyuls
Tipusvi dolç natural Modifica el valor a Wikidata
Certificat de producteAppellation d'origine contrôlée Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Superfície828 ha Modifica el valor a Wikidata
Varietats blanquesgarnatxa blanca, garnatxa grisa, moscatell de gra petit, moscatell d'Alexandria, macabeu, malvasia del Rosselló
Varietats negresGarnatxa negra
Designació oficial1936 Modifica el valor a Wikidata
Producció11697 hl Modifica el valor a Wikidata
Mapa localitzador
Coordenades42° 28′ 59″ N, 3° 07′ 41″ E / 42.4831°N,3.1281°E / 42.4831; 3.1281
Font: CIVR

L'àrea geogràfica de la denominació coincideix amb la del vi de Cotlliure, al sud del Rosselló, abastant els municipis de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de la Marenda.

Els vins de Banyuls tenen una llarga tradició. La vinya va ser importada pels grecs, sota la influència de la colònia d'Empúries.[2] A l'edat mitjana els templers van marcar la viticultura local construint parets de pedra seca i una xarxa de canalització dels torrents i rieres.[3] La denominació d'origen va ser creada el 1936.[4][5]

Les vinyes creixen en un sòl d'esquist poc fèrtil, en feixes escarpades als contraforts de la Serra de l'Albera.[6]

Existeixen els Banyuls dits tradicionals, els més abundants, els Banyuls Vintage, Banyuls Vintage Mise Tardive i Banyuls Blanc. Tots han de tenir al mínim el 50% de garnatxa. Els AOC Banyuls Grand Cru, creats el 1962, tenen un mínim del 75% de garnatxa, amb una durada de la seva criança d'un mínim de trenta mesos en fusta. El terme "grand cru" només es reserva als banyuls vinificats en negre.[7][8]


Referències

modifica
  1. JUAN, FERRER ESPINOSA. Vinos, otras bebidas alcohólicas, aguas, cafés e infusiones (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A., 2017-04-01. ISBN 978-84-283-3799-1. 
  2. Dauga, Pierre. Histoire de la viticulture des Pyrénées-Orientales au XXe siècle: essai (en francès). Trabucaire, 2006. ISBN 978-2-84974-041-5. 
  3. Raventós, Emili Giralt i. Història agrària dels Països Catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2008. ISBN 978-84-475-3284-1. 
  4. Raventós, Emili Giralt i. Vinyes i vins: mil anys d'història (Obra completa). Edicions Universitat Barcelona, 1993-05-20. ISBN 978-84-475-0075-8. 
  5. Reignoux, François. La Vigne en France et son Terroir (en francès). BoD - Books on Demand, 2019-11-15. ISBN 978-2-322-18922-9. 
  6. E.C. «La DO Empordà potenciarà vins de varietat de caranyana blanca - 06 ago 2019». elPuntAvui.cat, 28-10-2023. [Consulta: 28 octubre 2023].
  7. «Banyuls Grand Cru - Guide des appellations» (en francès). Le Figaro Vin. [Consulta: 28 octubre 2023].
  8. Simón, Sara Castellví de. Vinos dulces del mundo y cuatro quesos azules: Tipologías y maridajes (en castellà). Editorial AMAT, 2016. ISBN 978-84-9735-935-1. 

Vegeu també

modifica