Vi de Romania

Romania és un dels productors de vi més grans del món i el cinquè dels països productors de vi europeus, després d'Itàlia, França, Espanya i Alemanya. De dimensions similars a països productors de vi com Xile i Portugal, però menys coneguts a l'escena vitivinícola mundial. El 2018 va produir al voltant de 5,2 milions d'hectolitres de vi.^[1]^[2]

En els darrers anys, Romania ha atret a molts empresaris europeus i compradors de vi, a causa dels preus assequibles tant de les vinyes com dels vins en comparació amb altres països productors de vi com França, Alemanya i Itàlia.^[3]

Les varietats de raïm més cultivades de Romania són per als vins blancs Fetească Albă, Fetească Regală, Riesling, Aligoté, Sauvignon, Muscat, Pinot Gris, Chardonnay, Tămâioasă Românească, Grasă de Cotnari, Galbenă de Odobești. A més, les principals varietats de raïm per als vins negres són Merlot, Cabernet Sauvignon, Băbească Neagră, Fetească Neagră, Pinot Noir.

Història modifica

El winery de Hagianoff mansió en Manasia, Ialomițun Comtat, va establir dins 1899

Romania té una de les tradicions vitivinícoles més antigues del món i la seva viticultura data de fa més de 6.000 anys.^[4] A causa del clima, el relleu i els sòls adequats, la viticultura es va convertir en una activitat actual dels habitants locals principalment a les zones muntanyoses. Durant l'època medieval es van desenvolupar nombroses varietats de raïm de vi locals per selecció empírica, convertint-se en representants de les regions vitivinícoles romaneses. Fins a la crisi de la fil·loxera, cada regió vitivinícola romanesa tenia el seu propi assortiment de raïm de vi, que generava vins locals específics. Des del període medieval, el vi ha estat la beguda alcohòlica tradicional dels romanesos.^{[cal citació]}

A la dècada de 1880, la fil·loxera (un insecte xuclador de saba de color groc pàl·lid que ataca les arrels de les vinyes) es va introduir accidentalment també a Romania (1872, Chitorani, regió vitivinícola de Dealul Mare) i, durant diversos anys, va destruir la viticultura local. La restauració de la viticultura romanesa va durar fins a principis del segle XX i es va fer principalment plantant varietats de raïm de vi francès com Merlot, Chardonnay, Pinot noir, Sauvignon, Cabernet Sauvingnon, etc.^[5] A més, també es van plantar híbrids de raïm resistents a la fil·loxera. Diversos raïms de vi tradicionals romanesos van sobreviure a la crisi de la fil·loxera, i encara es conreen a Romania al segle xxi.^[6]

Romania té unes 187.000 hectàrees de plantacions de vinya, que la situa en el sisè lloc entre els països productors de vi europeus.^[7] Amb una producció de vi d'uns 4,5 milions d'hl / any, Romania és el tretzè país productor de vi més gran del món.^[7]

Regions vitivinícoles modifica

Les principals regions vitivinícoles de Romania són: ^[8]^[9]

La regió de l'altiplà de Transsilvània (Podișul Transilvaniei)

La regió dels turons de Moldàvia ^[10]

La regió de Munteniei i Olteniei Hills (Dealurile Munteniei și Olteniei)^[11]

La regió dels turons del Banat (Dealurile Banatului)

El Crişana regió Hills (Dealurile Crişanei) i el Maramureş regió (Maramureşului)

Regió dels turons de la Dobruja (Colinele Dobrogei)

Regió de les Terrasses del Danubi (Terasele Dunării)

Regions sorrenques favorables addicionals al centre-sud de Romania (Regiunea nisipurilor și altor terenuri favorabile din sudul țării)

Sadova - Corabia
Calafat
Podgoria Dacilor (al comtat de Mehedinți, Oltenia) ^[12]

Vins modifica

Els assortiments de raïm de vi de les regions vitivinícoles romaneses engloben moltes varietats de vins blancs, negres i aromàtics. Cada regió vitivinícola té les seves pròpies varietats de raïm tradicionals: Zghihara de Husi i Busuioaca de Bohotin per a la regió vitivinícola de Huși; Feteasca neagră per a la regió vitivinícola de Iași; Grasa de Cotnari i Frâncușa per a la regió vitivinícola de Cotnari; Crâmpoșie per a la regió vitivinícola de Drăgășani; Băbeasca Neagră per a la regió vitivinícola de Nicorești; Iordană și Ardeleancă per a la regió vitivinícola de Târnave; o Mustoasă de Măderat per a la regió vitivinícola Miniș.

Cada regió vitivinícola també cultiva varietats internacionals de raïm de vi, principalment: Sauvignon, Chardonnay, Riesling italico, Pinot gris i Traminer per als vins blancs; i Cabernet Sauvignon, Merlot i Pinot noir per als vins negres. Totes aquestes varietats locals i internacionals constitueixen la base de molts vins, presentats principalment amb el nom de la varietat de raïm de vi (p. Ex Sauvignon, Feteasca albă, Tămâioasă românească) i amb menys freqüència sota el nom de productor (p. Ex DAVINO, ALIRA, LACERTA) o amb un nom comercial (p. Ex Serafim, Bon Viveur, Gramma, René Faure, etc.).

Blancs tradicionals modifica

Les varietats de raïm de vi romanès més conegudes per als vins blancs són Fetească albă, Crâmpoșie i Fetească regală. Feteasca albă i Fetească regală produeixen vins secs o semisecs, amb rics aromes florals. Tenen un contingut alcohòlic moderat (11,5 a 12%) i una acidesa moderada. Crâmpoșia és coneguda per produir vins frescos i afruitats, amb un contingut alcohòlic moderat i una acidesa pronunciada.

Negres tradicionals modifica

La varietat de raïm de vi romanès més coneguda per als vins negres és Feteasca neagră, originària de la regió vinícola d'Uricani, Iași. Produeix "vins secs, semisecs o dolços, amb una graduació alcohòlica del 12-14%, d'un color vermell intens amb matisos de rubí i un sabor de grosella negra, que es fa més ric i suau amb l'envelliment".^[13]

Aromàtics tradicionals modifica

Entre les varietats de raïm de vi aromàtic romanès, les més apreciades i cultivades són Tămâioasa românească i Busuioacă de Bohotin.

Cellers modifica

*Alira

Avincis
Casa de Vinuri Ștefănești
Casa Isărescu
Catleya Corcova
Corcova Roy Dâmboviceanu
Cotnari Casa de Vinuri
Crama Andronic
Crama Aramic
Crama Atelier
Crama Basilescu
Crama Bauer
Crama Budureasca
Crama Carastelec
Crama Ceptura (des del 2005)
Crama Daiconi
Crama Darie
Crama Dealul Dorului
Crama Delta Dunării - La Sapata
Crama Dobra
Crama Familiei Hetei
Crama Fort Silvan
Crama Frâncu
Crama Gîrboiu
Crama Hermeziu
Crama Jelna
Crama La Salina
Crama Nachbil
Crama Oprișor
Cramele Recaș
Crama Rătești
Crama Rasova
Crama Tata și Fiul
Crama Terra Natura
Crama Thesaurus
Davino
Divine Area
Domeniul Ciumbrud
Domeniile Clos des Colombes
Domeniul Coroanei Segarcea
Domeniile Dealu Mare Urlați
Domeniile Franco - Române
Domeniile Sara
Domeniile Săhăteni - Aurelia Vișinescu
Domeniile Tohani
Domeniul Bogdan
Domeniul Vlădoi
Elite Wine
Familia Petru
Casa Olteanu
Halewood România
Jidvei
LacertA Winery
Licorna Winehouse
Liliac
Negrini
Ostrovit
Petro Vaselo
Pivnițele Birăuaș
Podgoria Silvania
Rotenberg
Senator Wine
Serve
Știrbey
Veritas Panciu
Via Viticola - Sarica Niculițel
Villa Vinea
Viile Metamorfosis
Vinarte
Vincon Vrancea
Vinia
Wine Princess - Balla Geza

Vegeu també modifica

Gastronomia de Romania

Referències modifica

↑ «APEV - Asociația Producătorilor și Exportatorilor de Vinuri». www.wineromania.com. [Consulta: 12 desembre 2015].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.wineromania.com/index.jsp?page=news_apev
↑ «Romania puts sparkle into wine trade». BBC News, 05-08-2002. [Consulta: 19 juliol 2006].
↑ «History of Romanian Wine». JRBA. [Consulta: 20 juliol 2011].
↑ «Wines of Romania». Chiff. Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 19 juliol 2006].
↑ «Grape Varieties». crameromania.ro. Crame Romania. Arxivat de l'original el 25 febrer 2019. [Consulta: 4 juny 2021].
↑ ^7,0 ^7,1 ^{[enllaç sense format]} http://www.oiv.int/public/medias/4587/oiv-noteconjmars2016-en.pdf
↑ Ordinul nr. 225/2006: http://lege5.ro/Gratuit/ha2dmnzq/ordinul-nr-225-2006-privind-aprobarea-zonarii-soiurilor-nobile-de-vita-de-vie-roditoare-admise-in-cultura-in-arealele-viticole-din-romania Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.
↑ «Romanian Wine Regions». www.indigenewines.com. S.C. COLD DUCK S.R.L.. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2020. [Consulta: 4 juny 2021].
↑ «Dealurile Moldovei». www.vinorandum.com. Vinorandum. [Consulta: 4 juny 2021].
↑ «Dealurile Munteniei & Olteniei Wine Region». www.indigenewines.com. S.C. COLD DUCK S.R.L.. [Consulta: 4 juny 2021].
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.agro.basf.ro/ro/stiri/fermier-in-romania/ghidul-principalelor-regiuni-viticole-si-podgorii-din-romania.html
↑ Fetească neagră

Enllaços externs modifica

Assortiments de raïm de vi i terrer romanès

[1] «APEV - Asociația Producătorilor și Exportatorilor de Vinuri». www.wineromania.com. [Consulta: 12 desembre 2015].

[2] {[enllaç sense format]} http://www.wineromania.com/index.jsp?page=news_apev

[3] «Romania puts sparkle into wine trade». BBC News, 05-08-2002. [Consulta: 19 juliol 2006].

[4] «History of Romanian Wine». JRBA. [Consulta: 20 juliol 2011].

[5] «Wines of Romania». Chiff. Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 19 juliol 2006].

[6] «Grape Varieties». crameromania.ro. Crame Romania. Arxivat de l'original el 25 febrer 2019. [Consulta: 4 juny 2021].

[oiv-7] 7,0 ^7,1 ^{[enllaç sense format]} http://www.oiv.int/public/medias/4587/oiv-noteconjmars2016-en.pdf

[8] Ordinul nr. 225/2006: http://lege5.ro/Gratuit/ha2dmnzq/ordinul-nr-225-2006-privind-aprobarea-zonarii-soiurilor-nobile-de-vita-de-vie-roditoare-admise-in-cultura-in-arealele-viticole-din-romania Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.

[9] «Romanian Wine Regions». www.indigenewines.com. S.C. COLD DUCK S.R.L.. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2020. [Consulta: 4 juny 2021].

[10] «Dealurile Moldovei». www.vinorandum.com. Vinorandum. [Consulta: 4 juny 2021].

[11] «Dealurile Munteniei & Olteniei Wine Region». www.indigenewines.com. S.C. COLD DUCK S.R.L.. [Consulta: 4 juny 2021].

[12] {[enllaç sense format]} https://www.agro.basf.ro/ro/stiri/fermier-in-romania/ghidul-principalelor-regiuni-viticole-si-podgorii-din-romania.html

[13] Fetească neagră

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]