Via Labicana

Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas. L'única estació entre Labicum i Ad Pictas era Ad Quintanas segons l'itinerari d'Antoní però la Taula de Peutinger afegeix Ad Statuas encara que no esmenta Ad Quintanas. Fins a Ad Quintanes seguia un curs paral·lel a la Via Prenestina. Aquesta via era més còmoda que la via Llatina, ja que estalviava la pujada als monts Albans, i per això a l'època final de l'Imperi era la més freqüentada, i la via Llatina es considerava un ramal d'aquesta, tal com ho diu l'Itinerari d'Antoní.

Infotaula carreteraVia Labicana
Via Labicana.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusvia romana i estructura romana Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa

El seu itinerari es va reconstruir perfectament al segle xix. El punt exacte de Ad Pictas, això no obstant, no s'ha determinat. A la vora de la via, prop de Roma, hi havia diverses tombes, alguna d'elles prou grans; la més important és l'anomenada Torre Pignatara a uns 5 km de Porta Maggiore, que la tradició (sense cap fonament) diu que era la tomba d'Helena de Constantinoble, la mare de Constantí el Gran. Si que hi havia a la zona, a uns 8 km de Roma, la tomba familiar de l'emperador Didi Julià.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Via Labicana». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 9 juliol 2022].

Vegeu tambéModifica