Vicent Faubell Zapata
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Vicent Faubell Zapata, (La Llosa, Plana Baixa 5 d'abril de 1932 – Madrid, 18 de juny de 2012) fou un escolapi valencià, historiador de l'educació i catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca.
Biografia
modificaA quinze anys ingressà a l'Escola Pia on seguí els estudis de filosofia i teologia. El 1954 feu la seva professió solemne i l'any següent fou ordenat sacerdot. Es llicencià en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma.
Fou destinat com a docent a l'Escola Pia de València i, més tard, a la de Iecla. En 1969 es graduà en Filosofia i Lletres (especialitat de Pedagogia) a la Universidad Complutense de Madrid. Entre 1973 i 1976 fou rector de la Casa de la Madre de Dios de Madrid. Dirigí, entre 1970 i 1972, un gran programa de recollida de produccions bibliogràfiques d'escolapis i sobre les Escoles Pies que aplegà més de deu mil volums.
Estudià paleografia, tècniques d'investigació històrica i estadística per a historiadors al Archivo Histórico Nacional espanyol i a la Fundación Universitaria (1971, 1977) i fou director del Departamento de Historia de la Educación de l'Instituto Calasanz de Ciencias de la Educación (ICCE) de Madrid entre 1967 i 1978.[1] L'any 1986 es doctorà en Pedagogia per la Universitat Complutense de Madrid amb una tesi que tenia per títol Historia de la acción educativa de los Escolapios en la España de 1735 a 1845.
Traslladat a Salamanca el 1978, s'incorporà a la Universitat Pontifícia d'aquella ciutat. D'on va ser catedràtic d'Història de l'Educació Moderna i Contemporània des de 1990. [2]
Un dels principals objectius de la recerca històrica de Vicent Faubell fou la tasca educativa realitzada pels escolapis a través de les vicissituds socials i polítiques que l'orde ha viscut des de la seva arribada a terres hispàniques. Investigació que recollí en obres com Acción educativa de los escolapios en España (1733-1845).[3] Així com sobre l'aportació educativa d'iniciatives d'altres col·lectius religiosos espanyols.[4]
Va dirigir les publicacions Analecta Calasanctiana, (1971-1976) i la Revista de Ciencias de la Educación (1972-1988). Participà activament en revistes com Historia de la Educación o Papeles Salmantinos de Educación.
Fou vicepresident del Consell Administració de l'Associació Catòlica Internacional de Ciències de l'Educació entre 1990 i 1991.[2]
Obra
modifica- Notas históricas sobre la libertad de enseñanza en España, Salamanca, Universidad Pontificia, 1987.
- Acción educativa de los escolapios en España (1733-1845), Madrid, Fundación Santa María, 1987.
- Antología pedagógica calasancia, Salamanca, Universidad Pontificia, 1988.
- Antología periodística calasancia, Salamanca, Ediciones Calasancias, 1988.
Referències
modifica- ↑ «Vicente Faubell Zapata». Enric Ferrer i Solivares. Diccionario Biográfico electrónico (DB~e) de la Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Serdio Sánchez, Carmen «Memoria i elogio del profesor D. Vicente Faubell». Papeles Salmantinos de Educación, núm. 16, 2012, pàg. 13-16.
- ↑ Faubell, Vicent. Acción educativa de los escolapios en España (1733-1845). Madrid: Fundación Santa María, 1987.
- ↑ Faubell Zapata, Vicent, “Las órdenes y congregaciones religiosas y la educación en la España contemporánea”, a Prellezo J. M. L’Impegno nell’educare. Studi in onore di Pietro Braido. Roma: LAS, 1991, p. 113-134.