Vicente Huedo Díaz-Carrasco
Vicente Huedo Díaz-Carrasco (Socuéllamos, 13 de maig de 1955) és un pintor i mestre de pintors instal·lat a Girona des del 1975, que està valorat per la seva visió hiperrealista dels paisatges urbans i arquitectònics que l'envolten.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 maig 1955  (69 anys)Socuéllamos |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | Pintura i dibuix |
| Lloc web | http://huedo.com/web/home |
Biografia
modificaVicente Huedo Díaz-Carrasco va néixer a Socuéllamos (La Manxa) el 13 de maig de 1955 i des de molt jove va manifestar una gran passió pel dibuix. Va començar copiant còmics mentre es recuperava d'unes angines i ja als 7 anys feia exposicions per casa.[1] L'estiu de 1974 va fer una primera estada a Girona on exposà a la Galeria La Gàbia que va tenir un fort ressò en l'àmbit gironí.[2] Es va matricular a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, però quedà decebut davant d'uns ensenyaments artístics molt tradicionals i acadèmics.[2] Des de 1975 viu i treballa a Girona. Entre els anys 1976 i 1979 guanya diversos concursos de dibuix i pintura: Diputació de Girona, Revista Llavor, Primer Premi Nacional de Dibuix en el certamen d'Arts Plàstiques de Valdepeñas, etc.[2] Va començar fent un tipus d'obra més expressionista, que vorejava l'abstracció́ i el gestualisme cal·ligràfic. Després l'estètica de Vicente Huedo va anar evolucionant cap a una figuració́ molt particular, un realisme que des de la meitat de la dècada de 1980 es va situar en l'hiperrealisme, on no faltaven petites dosis de surrealisme.[3] Després va derivar cap a un realisme màgic i tot seguit va treballar amb textures usant com a tema les portes velles de Girona.[4] Va continuar pintant temes de la Girona clàssica però es va anar desviant fins a fer una Girona més inventada, més constructiva, jugant amb colors, volums i formes com són les cases del riu, que és una pintura inventada que té una referència real.[5]
Va ser un dels membres fundadors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG),[6][7] en la qual participà en tota mena d'actes i exposicions: Drets Humans, Homenatge a Carles Rahola,[8] etc. Cap a l'any 1986 ja té un cert prestigi i comença a rebre encàrrecs d'obres i cartells. El 1988 entra a exercir com a professor de dibuix clàssic a l'Escola de Belles Arts de Girona,[9] actual 'Escola Municipal d'Art de Girona.[10] Ha realitzat nombroses exposicions de pintura i dibuix, així com murals urbans, il·lustracions, còmics, cartellisme, etc. Destaquen els seus paisatges urbans com la sèrie dedicada a portes o a la ciutat de Girona, especialment les cases façana de les quals dona al riu Onyar, així com els seus espais naturals oberts.[9] Ha participat en exposicions individuals i col·lectives a Girona, Barcelona, Sant Sebastià, Madrid, Alacant, Nova York, etc.[1][2]
Vicente Huedo també ha il·lustrat llibres propis o d'altres autors, com Quaranta-set (1993),[4] Pentalogía del vino de Socuéllamos (1994),[11] La llegenda de la nimfa del rec (2012), Cent maneres de dibuixar un arbre (2014),[1][12] etc, i ha realitzat il·lustracions per a altres publicacions com Presència, El Punt, Senhal, etc. També és autor de diversos cartells com el de la 47a Exposició de flors, monuments, patis i jardins[13] (any 2002) de Girona,[14] el cartell de les fires de Girona (1986),[15] Setmana Santa de Girona (1997),[16] Escola d'Adults de Girona (1982),[17] etc. Al llarg de la seva carrera ha realitzat multitud de murals de grans dimensions en diversos espais urbans. Per exemple, el 1983 realitza un mural de 80m² a la carretera de Santa Eugènia a Girona,[18] que avui ja ha desaparegut;[2] més endavant, el mural de la façana del carrer de la Força del popular cafè L'Arc, el mural de la Sala Platea de Girona, o el del Frontis de la Sala d'Actes Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona en homenatge a Paulo Freire.[19] També participa en l'Exposició Europea sobre murals urbans que va tenir lloc, l'any 1991, a l'hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona.[2] També destaca pel seu compromís amb l'associacionisme dissenyant, per exemple, el logotip del diari digital “El Dimoni de Santa Eugènia”[20] o el logotip de l'Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tramullas, Gemma «Vicente Huedo: «Dibuixo perquè em meravella la bellesa d'un instant senzill»». El Periódico de Catalunya, 20-01-2016, pàg. 64.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Vicente Huedo (projecte Ventall d'Art de descoberta didàctica d'Artites Gironins)». Carme Garriga i Verdaguer, 2008. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2014. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «Vicente Huedo mostra els seus quinze anys de pintura». El Punt Diari (PUNT/Dissabte), 27-05-1989.
- ↑ 4,0 4,1 Lluís Ferrés i Planella i Vicente Huedo. Quaranta-set, 1993.
- ↑ 5,0 5,1 «L'AV Devesa-Güell entrevista Vicenç Huedo: «Tinc un talent normal, però he posat milers d'hores de treball i una curiositat infinita»». El Dimoni.com, 16-09-2008.
- ↑ Selles, Narcís «Art i política en la transició. El cas de l'ADAG». El Dimoni.com periòdic-e de Santa Eugènia de Ter, 06-08-2003.
- ↑ Grau Ramió, Jordi «A la democràcia per l'art». El Punt Avui+, 16-04-2009.
- ↑ Grau i Ramió, Jordi «De memòries i records». El Punt Avui+, 10-03-2009.
- ↑ 9,0 9,1 «Pàgina oficial de Vicente Huedo» (en castellà). Arxivat de l'original el 7 de febrer 2016. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «Escola Municipal de Música de Girona». Arxivat de l'original el 2016-01-21. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ Parra, Manuel. Pentalogía del vino de Socuéllamos (en castellà). Socuéllamos: Patronato de Cultura, 1994.
- ↑ Huedo, Vicente. Cent maneres de dibuixar un arbre (en català/castellà/anglès), 2014. ISBN 978-84-617-2963-0.
- ↑ «Girona, temps de flors» (en català). [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Vicente Huedo és l'autor del cartell de l'exposició de flors d'enguany». La Xarxa comunicació local, 02-04-2002. [Consulta: 30 gener 2016].
- ↑ «Cartell de les Fires de Girona 1986». Pedres de Girona. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ «Cartell Setmana Santa 1997». Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ «Cartell Escola Adults de Girona». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Pintura mural a Santa Eugènia». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ «Homenatge a Paulo Freire». El Punt Avui, 05-05-2011.
- ↑ «Vicente Huedo, dissenyador de la capçalera d'El Dimoni». [Consulta: 30 gener 2016].