Vicente Menéndez Zapico
Vicente Menéndez Zapico (3 d'octubre de 1905, ?[1] - 21 de febrer de 1973, Madrid) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1905  |
| Mort | 21 febrer 1973 (67 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Coronel |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
El 1930 assolí el grau de tinent.[1] El 1932 estava destinat al cos de seguretat.[2] L'abril de 1936 fou destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo, núm. 3.[3]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats. Participà en la formació de les milícies falangistes a Andratx i en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[4] Formà part de l'escamot que ocupà la seu del Govern Civil, pistola en mà, fent presoner al Governador Civil, Antonio Espina. També participà en l'atac a l'estació de ràdio del Port de Sóller[5] i probablement en la defensa contra el desembarcament de Mallorca.
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península. L'abril de 1937 formava part de tribunals de consells de guerra que condemnaren membres dels partits d'esquerres a Salamanca.[6] El 1944 havia assolit el grau de comandant i el 1956 el de tinent coronel. El 1961 estava destinat a l'Agrupació Blindada Lusitània, núm. 8.[7] El 1963 estava en serveis civils la Presidència del Govern.[8] El 1965 fou ascendit a coronel, estan en serveis civils a la direcció general de protecció civil a Madrid.[9]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Capitanes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 251.
- ↑ «Sección de Personal. Al servicio de otros ministerios». Diario Oficial delMinisterio de la Guerra, IV, 302, 23-12-1932, pàg. 580.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, II, 100, 30-04-1936, pàg. 250.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 12 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ La Creu del Port de Sóller. Informe de Memòria de Mallorca.
- ↑ «Asociación Salamanca Memoria y Justicia». [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ Fernández López, R. De instituto psiquiátrico "La milagrosa" a base Primo de Rivera "Vulgo manicomio" 1926-2007 (en castellà). Editorial Cultiva Libros, 2014, p. 189. ISBN 9781629342641.
- ↑ «Presidencia del Gobierno». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 67, 21-03-1963, pàg. 956.
- ↑ «Servicios Civiles.Ascensos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, III, 210, 15-09-1965, pàg. 907.