Victor Maurel

cantant d'òpera francès

Victor Maurel (Marsella, 1848 - Nova York, 1923) fou un baríton francès.

Infotaula de personaVictor Maurel
VictorMaurel.jpg
modifica
Biografia
Naixement17 juny 1848 modifica
Marsella (França) modifica
Mort22 octubre 1923 modifica (75 anys)
Nova York modifica
Lloc d'enterramentcementiri Woodlawn modifica
Dades personals
FormacióConservatoire à rayonnement régional de Marseille (en) Tradueix modifica
Activitat
Camp de treballÒpera modifica
OcupacióCantant d'òpera modifica
GènereÒpera modifica
ProfessorsFrançois Eugène Vauthrot (en) Tradueix i Charles-François Duvernoy modifica
VeuBaríton modifica
InstrumentVeu modifica
DiscogràficaFonotipia modifica
Participà en
9 febrer 1893Falstaff modifica
Família
CònjugeFred de Gresac modifica

Musicbrainz: 75cd08b5-56f7-4012-af15-8d79b4cca0a1 Discogs: 3007901 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià en el Conservatori de la seva ciutat natal i en el de París, en el que aconseguí el primer premi de cant. Debutà en el teatre de l'Òpera, el 1868, amb Les Huguenots, de Meyerbeer. El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial. passà successivament a Nova York, El Caire, Sant Petersburg, Moscou, i després de romandre una temporada a Itàlia, fou contractat per a cantar a Londres i novament a París.

Viatjà per Espanya dues vegades, i després en estrenar-se en la Scala de Milà on fou el primer Iago de l'Otello de Verdi (1887), fou tal el triomf del baríton, que el mateix compositor el designà per ser i el primer Falstaff (1893), assolint també un gran èxit. Després cantà ambdues òperes a París, emprant llavors la llengua francesa, i mereixent uns triomfs semblants. Tornà a l'estranger per a cantar de bell nou en italià, i el 1901 creà en l'Òpera còmica de París el rol de Mathis del Jueu polonès. Fou així-mateix, molt aplaudit en altres òperes: Amleto, Faust, Aïda, Zampa, etc. El 1881 s'havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint.

Aquesta cantant també es va distingir com a actor, el qual va contribuir molt als seus triomfs escènics. També fou un notable pedagog, encoratjant a molts joves cantants com per exemple l'anglesa Elena Rhodes i d'altres.

Va escriure:

  • Le chant rénové par la science (1892);
  • Un problème d'art (1893);
  • A propos de la mise en scène de <Don Giovanni> (1896);
  • L'art du chant i Dix ans de carrière, 1887-1897 (1899).

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Maurel