Victor Warot (baix)
Victor Alexandre Joseph Warot, (Verviers (província de Lieja), 18 de setembre, 1834 - Bois-Colombes (Alts del Sena), 29 de març, 1906), fou un cantant d'òpera belga, era fill del compositor i director d'orquestra també de nom Victor.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 setembre 1834 Verviers (Bèlgica) |
| Mort | 29 març 1906 (71 anys) Bois-Colombes (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Alumnes | Edmond Clément |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Pare | Víctor Warot |
| Premis | |
| Descrit per la font | Diccionari Musical Riemann (1901–1904) |
  | |
Biografia
modificaWarot va estudiar amb el seu pare, després a París amb Giulio Alary.[1] Va fer el seu debut professional a l'Opéra-Comique el 1858 amb Les Montenegrins d'Armand Limnander. L'any següent va originar el paper del Segador a l'estrena de Le Pardon de Ploërmel òpera coneguda com Dinorah de Giacomo Meyerbeer. El 1860 va cantar el paper de Beppe a l'estrena de Rita de Donizetti.
De 1861 a 1869, va estar compromès a l'Òpera de París on va interpretar papers en diverses estrenes mundials, com ara Tebaldo a La mule de Pedro de Victor Massé el 1863 i Don Alvaro a L'Africaine de Meyerbeer el 1865. També va cantar Don Ottavio, a Don Giovanni, l'heroi homònim a Le Comte Ory, a Vespres Sicilianes, i Masaniello a La Muette de Portici.
Els èxits que va aconseguir a l'Òpera van fer que fos escollit per participar en les actuacions musicals que es feien al Palau de les Teuleries per a l'emperadriu Eugènia de Montijo. Aquests concerts van reunir els noms dels més grans artistes de l'Acadèmia Imperial de Música i del Théâtre-Italien.[2]
Warot va estar compromès a La Monnaie del 1868 al 1876 on va interpretar elements com Riccardo a Un ballo in maschera, Manrico a Il trovatore, Erik a Der fliegende Holländer, el paper principal de Tannhäuser, Raoul a Les Huguenots, Eléazar a La Juive, i Joan de Leiden a Le Prophète. Des de 1876 fins a la seva retirada dels escenaris el 1888, va continuar sent un artista independent, treballant per als principals teatres d'òpera de França i Bèlgica.
Warot es va dedicar a ensenyar cant quan va acabar la seva carrera d'òpera, i va ser nomenat al Conservatori de Música i Declamació de París. Alguns dels seus alumnes van tenir una carrera brillant, com Lucienne Bréval, Edmond Clément, Jeanne Hatto i Lina Pacary. El 1902 va publicar un llibre, Singer's Breviary.
Va morir el 29 de març de 1906 a casa seva, al núm 13, rue des Carbonnes de Bois-Colombes.[3]
Honors
modifica- Cavaller de la Legió d'Honor[4]
- Membre de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
Referències
modifica- ↑ Charles Bouvet, « A propos d'Alceste (Marie Battu) », Le Ménestrel, no 7, 12 février 1926, p. 1 (lire en ligne [archive], consulté le 26 janvier 2018).
- ↑ Charles Bouvet, « A propos d'Alceste (Marie Battu) », Le Ménestrel, no 7, 12 février 1926, p. 1 (lire en ligne [archive], consulté le 26 janvier 2018).
- ↑ Giulio Alary (1814–1891), musicien Italien , chef d'orchestre et compositeur.
- ↑ Cote LH/2748/9 [archive] », base Léonore, ministère français de la Culture.
Enllaços externs
modifica- Recurs relatiu a l'espectacle: Les Archives du spectacle
- Recurs relatiu a la vida pública: Léonore base
- Avís en un diccionari general o enciclopèdia: Deutsche Biographie [arxiu]