Wigeric

(S'ha redirigit des de: Vigeric de Bidgau)

Wigeric o Vigeric[1] (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris. Fou també procurador de l'abadia de Saint-Rumolde a Malines, i del monestir d'Hastière que ell mateix havia fundat. A partir de 915/916 fou comte palatí de Lotaríngia.

Infotaula de personaWigeric
Biografia
Naixementdècada del 870 modifica
Mort916 ↔ 919 modifica
Bisbe de Metz
modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolCount palatine of Lotharingia (en) Tradueix (916–919) modifica
FamíliaCasa de les Ardenes modifica
CònjugeCunegunda de França modifica
FillsFrederic I de Lorena
Adalberó I de Metz
Gozlin
Giselbert (en) Tradueix
Liutgarda de Bidgau
Sigifred de Luxemburg
Sigebert (en) Tradueix
Mathilde von Lothringen (en) Tradueix modifica
ParesGilbert, Count of the Maasgau (en) Tradueix modifica(Irmgarda) modifica

Després de la mort del rei de Germània Lluís l'Infant, els nobles de la Lotaríngia, rebutjaren la sobirania feudal del seu successor Conrad I per unir-se a Carles el Simple, rei de França Occidental. El poder militar sembla que va quedar en mans de Renyer I d'Hainaut (mort el 915). Després de la mort de Renyer, Wigeric, llavors anomenat comte palatí, assolí l'autoritat a Lotaríngia.

A la seva mort el va succeir com a comte palatí Godofred de Juliers (mort el 949).

Es va casar amb Cunegunda de França (vers 893 - mort després del 923), la filla d'Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut i néta de Carles II el Calb reis de França). Els seus fills coneguts són:

En algunes genealogies s'esmenten altes fills possibles com un cert Enric i la seva germana Liutgarda que hauria estat l'esposa d'Adalbert I de Metz († 944), i després d'Eberard IV comte de Nordgau.

Fonts diplomàtiquesModifica

  • Primer testimoniatge com a comte Widiacus en una carta datada el 23 de gener de 899 del rei Zuentibold de Lotaríngia.
  • El comte Wigericus, tenia drets comtals a la ciutat de Trèveris, segons un diploma datat el 19 de setembre del 902 del rei Lluís IV l'Infant.
  • Identificació amb Widricus, comte del Bidgau.[3]
  • Diploma de Carles el Simple (entre 911-915) per la qual el comte Windricus i el seu fill Adalberó, bisbe de Metz, rebien els feus i la procuradoria sobre l'abadia de Saint-Rumolde a Malines i el monestir d'Hastière. El marquès Robert I de França i Renyer I d'Hainaut donaven el seu consentiment.[4]
  • Primer testimoniatge com a comte palatí Widricus: diploma de Carles el Simple.[5]

Notes i referènciesModifica

  1. genealogia a Medieval Lands
  2. . Genealogia a Medieval Lands
  3. . Trèveris, monestir de Saint-Maximin, 1 de gener del 909
  4. Miraeus, A., (J. Foppens ed.) Opera Diplomatica et Historica II, 805-806 (Louvain 1723). Wampach, C., Urkunden- und Quellenbuch zur Geschichte der altluxemburgischen Territorien bis zur burgundischen Zeit (Luxembourg 1935) I, 164-166
  5. . Herstal, 19 gener de 916