Viladomiu Nou

colònia tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà)

Viladomiu Nou[1] és una colònia tèxtil del municipi de Gironella (Berguedà), entre Viladomiu Vell i el Guixaró, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Viladomiu Nou
Imatge
Vista de Viladomiu Nou des del pont de la C-16z
Dades
TipusEntitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Construcció1880 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud448 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaGironella (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 00′ 14″ N, 1° 53′ 09″ E / 42.00396°N,1.88591°E / 42.00396; 1.88591
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC3326 Modifica el valor a Wikidata
Viladomiu Nou, carrer Església
Habitatges
Viladomiu Nou, amb la fàbrica i la Torre de l'amo.
Torre de l'Amo de Viladomiu Nou

Descripció

modifica

La colònia Tèxtil de Viladomiu Nou, està situada a l'extrem sud del municipi de Gironella, en la confluència del Llobregat i la Riera de Clarà -33 km de la carretera de Manresa a Berga-.[2] Com la majoria de colònies tèxtils de l'alt Llobregat, és un nucli de població que consta d'una fàbrica, la torre de l'amo, l'església, l'escola i els habitatges dels treballadors en blocs de tres pisos d'alçada que s'organitzen en carrers paral·lels i propers a la fàbrica.[2]

Edificis de Viladomiu Nou

modifica
  • Torre de l'amo: Edifici que havia de ser la residència dels amos i alhora el símbol del seu poder econòmic i social. Es començà a construir l'any 1899 i a l'estiu del 1902 la família Viladomiu ja hi feu estada. Les obres de construcció de l'edifici podrien haver estat dirigides per Valentí Canudas, de Casserres, tot i que aquesta dada no se sap amb certesa. La torre fou utilitzada, pels propietaris, com a residència d'estiueig o per dormir-hi quan pujaven a controlar que la fàbrica, i el conjunt de la colònia, funcionessin correctament. Actualment, l'edifici és el centre de gestió del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i té diversos espai museïtzats per a ser visitats.[3]
  • Església del Sagrat Cor: És l'església de la colònia. Les obres de construcció s'iniciaren l'any 1900, tres anys després que Viladomiu Nou esdevingués una colònia "independent" de Viladomiu Vell, i fou inaugurada l'any 1905.[3]
  • Habitatges: Una de les claus del sistema econòmic i social de les colònies industrials és que el propietari facilités habitatge als treballadors a prop de la fàbrica, juntament amb els serveis bàsics que constitueixen un nucli de població. Actualment la colònia està formada per 102 habitatges. Els més antics daten de l'any 1900 i els més nous, que conformen el Carrer Nou, són de l'any 1951.[3] Antigament els obrers pagaven un lloguer mòdic pel seu habitatge. Amb el tancament de la fàbrica i posterior embargament d'edificis, els treballadors van poder adquirir i esdevenir propietaris dels pisos.
  • Guarderia: És un edifici construït l'any 1928. El 1943 fou reformat per tal d'acollir una petita comunitat de monges.[3] En èpoques més recents, i en l'actualitat, ha tornat a funcionar com a llar d'infants.[4]
  • Teatre-cinema: Aquest edifici fou construït l'any 1917 com a magatzem de la fàbrica i el 1952 es reformà per transformar-lo en el teatre-cinema de la colònia. Pot acollir 426 espectadors. L'any 1998 es va cremar l'escenari.[3] L’any 2012, es van executar les obres de reconstrucció i l'any 2021 van finalitzar aquestes obres, per reconvertir-lo en un espai cultural que aplega un teatre, sales d’usos polivalents i despatxos.
  • L'escola: L'edifici de l'escola fou construït l'any 1957. Acollia l'antiga escola dels nens i de les nenes, que havien de ser educats per separat fins als anys setanta del segle xx, com a tot arreu. Els nens, de diferents edats i agrupats en una sola aula, tenien un mestre i les nenes, en canvi, eren educades per les monges del convent.[3]

Història

modifica

La societat Tomàs Viladomiu e Hijos, que ja posseïa una colònia tèxtil en funcionament des de 1871 (la que es coneixeria més endavant com a Viladomiu Vell) va comprar l'any 1876 els terrenys per construir una nova fàbrica al lloc conegut com la Clau de Sant Marc, a mig quilòmetre aproximadament de l'altra fàbrica. La fàbrica nova es va començar a construir el 1880, en un moment en què el negoci familiar ja estava consolidat, però no era factible plantejar-se una ampliació de la fàbrica anterior. El nou emplaçament li permetia una ampliació del potencial energètic del Llobregat, i alhora els avantatges que oferia la legislació del moment per a les colònies industrials.[5]

Viladomiu Nou esdevé una colònia independent de Viladomiu Vell el 1897, quan els hereus de Tomàs Viladomiu, els germans Josep i Jacint Viladomiu, es parteixen l'herència i finalitza l'estatut de colònia. A partir d'aquest moment ja no es coneix com a Clau de Sant Marc sinó com a Viladomiu Nou.[5]

Tot i que inicialment era una colònia petita, a partir de 1897 va anar creixent. El 1900 es comença a construir l'església, que s'acaba el 1905, i es construeix també la Torre de l'Amo. També es van anar ampliant progressivament els carrers d'habitatges per als treballadors: durant la primera meitat dels anys trenta s'amplià la fàbrica i es construïren nous pisos. Amb Marc Viladomiu va esdevenir una gran colònia amb personalitat pròpia, que disposava de serveis de tota mena: teatre, cafè, botigues i camps de joc. Va comptar també amb una intensa activitat social i cultural que en certa manera ha arribat fins als nostres dies.[5]

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica fou col·lectivitzada, però amb el desenllaç de la guerra i la instauració de la Dictadura Franquista, els Viladomiu recuperaren la propietat de la fàbrica i la colònia. A partir de llavors i fins a l'arribada de la crisi del sector tèxtil, la fàbrica funcionà a ple rendiment, la colònia seguí creixent demogràficament i aparegueren nous serveis: guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).[3]

La crisi del sector tèxtil l'afectà greument el 1982, i el tancament definitiu de la fàbrica va arribar el 1991.[5] No obstant això Viladomiu Nou continua persistint com un nucli de població amb personalitat pròpia, amb diversos serveis i festes i celebracions pròpies.

La Torre de l'Amo, propietat municipal de l'Ajuntament de Gironella, s'ha convertit en oficina turística i centre d'interpretació de les colònies tèxtils de l'alt Llobregat, a més d'albergar la seu del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.

Persones notables

modifica

Referències

modifica
  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. 2,0 2,1 «Colònia Viladomiu Nou». pat.mapa. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 octubre 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Viladomiu Nou». Consorci del Parc Fluvial del Llobregat. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
  4. «Escola Bressol de Viladomiu Nou». Ajuntament de Gironella. [Consulta: 26 octubre 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594. 

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladomiu Nou