Villa Giacomina

La Villa Giacomina és un palauet rural que constitueix un dels casos més destacats i alhora un dels més tardans de l'arquitectura d'estil historicista de la província d'Alacant. Es troba a 1 km al sud-oest de la Vila Joiosa. L'edifici posseeix una rica decoració arquitectònica relacionada amb la maçoneria, i va estar vinculat amb episodis clau de la història recent, com el trasllat de part de l'Hospital de guerra Suec-Noruec d'Alcoi a la Vila Joiosa o l'ocupació militar per la 133a Divisió blindada Littorio després de la Guerra Civil espanyola.

Infotaula edifici Villa Giacomina
Dades
Tipus	Edifici
38° 30′ 02″ N, 0° 14′ 48″ O

Actualment es desenvolupa un projecte de recerca i recuperació promogut per l'Ajuntament de la Vila Joiosa i el Grup de Recerca en Restauració Arquitectònica (GIRA) de la Universitat d'Alacant.

Història

Es va acabar de construir en 1920 en el turó costaner de la Malladeta, pel metge Alfonso Esquerdo, en part dels terrenys adquirits a la fi de la dècada de 1870 pel seu oncle, el psiquiatre i cap del Partit Republicà espanyol Josep Maria Esquerdo, per construir el Sanatori Psiquiàtric Dr. Esquerdo (que es va alçar a la immediata platja del Paradís) i una torre-estudi d'estil neomedieval que encara existeix sobre el cim del turó en el qual es alçar la Villa Giacomina. Alfonso Esquerdo era natural de la Vila Joiosa, emigrat a l'Argentina. En aquest país, Alfonso Esquerdo es va casar amb Giacomina Bellami, que va donar nom a l'edifici. Van ocupar el palauet fins a 1922, quan va morir Esquerdo.

Al final de la Guerra Civil va residir ací el Dr. Basts, traumatòleg cap de l'Hospital Suec-Noruec d'Alcoi, traslladat en part a la Vila Joiosa després dels bombardejos de l'aviació italiana a aquesta ciutat.

Després de la guerra la va ocupar la Divisió italiana Littorio, que va provocar els primers danys a l'edifici.

Arquitectura

És d'un tardà estil historicista, més propi de les últimes dècades del s. XIX o començaments del XX. La façana oest imita els palaus andalusins i tenia una estrela de David en cada finestra, una simbologia de la religió jueva. La façana oposada, que és la principal, i l'arquería del pati imiten el gòtic flamíger, amb línies i contralíneas corbes, arcs conopials i elements de decoració arquitectònica característics d'aquest estil. La mescla de les tres religions del Llibre (islàmica, cristiana, jueva), les rajoles blanques i negres tipus escacs de l'entrada principal i altres detalls arquitectònics s'han posat en relació amb la maçoneria. Hi ha evidències documentals que tant la família de Giacomina Bellami com el mateix Alfonso pertanyien a ella. La casa s'articula al voltant d'un únic pati amb un aljub central envoltat de l'esmentada galeria perimetral amb arquería gòtica, excepte l'ala oest que reprodueix, tant a l'exterior com a l'interior, les grans portes amb frisos de atauric policromat dels palaus islàmics andalusos.

Actualment l'edifici es troba parcialment en ruïnes, i l'Ajuntament de la Vila Joiosa treballa amb la Universitat d'Alacant en la seua recerca de cara a una futura rehabilitació.

Entorn

El palauet està circumdat per una gran esplanada delimitada per un mur emmerletat que serveix de mirador i que reforça el seu caràcter neomedieval.

Al cim del turó es troba una torre construïda a la fi del s. XIX pel Dr. Josep Maria Esquerdo per utilitzar-la com a biblioteca i estudi privat. Al voltant de la torre es troben les ruïnes del santuari de la Malladeta, un jaciment iber i romà creat cap a 350 a.C. i abandonat cap a 75 d.C. Cinc campanyes d'excavació (2005-2009) han tret a la llum un complex religiós, probablement dedicat a la Deessa Mare, construït a mitjan s. IV a. C. i amb dues grans reformes cap a 100 a. C. i 25 a. C.