Villarluengo és un poble situat al cor del Maestrat aragonès, a la província de Terol, enclavat al cim d'un esperó rocós al costat d'un profund barranc. Destaca l'entorn natural sobre la confluència dels rius Palomitas i Cañada, entre les serres de Garrucha, Carrascosa i la Cañada i les moles de Mujer i Mochén. En l'extens terme municipal sinclouen les entitats de població de Las Fábricas (deshabitades i on només queda un hostal) i el bonic poble de Montoro de Mezquita. Fou seu d'una comanda hospitalera enquadrada a la Castellania d'Amposta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVillarluengo
Imatge

Localització
Map
 40° 38′ 55″ N, 0° 31′ 52″ O / 40.6485°N,0.531°O / 40.6485; -0.531
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Terol
ComarcaMaestrat Modifica el valor a Wikidata
CapitalVillarluengo Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població181 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,15 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície157,889646 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.119 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Ramón Tena Balfagón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44559 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44260 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvillarluengo.com Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

En 5 d'agost de 1836 fou escenari de la batalla de Villarluengo, en la que els carlins de Ramon Cabrera foren derrotats pels liberals del general Soria.[1]

Llocs d'interès en el nucli urbà

modifica
  • El Balcón de los Forasteros. On es veu un espectacular panorama.
  • L'ajuntament, obra del renaixement, construït en pedra i obra de Francisco de Gamboa (segle xvi).
  • L'església parroquial dedicada a l'Assumpció. Reconstruïda el 1859 i d'estil neoclàssic-mudèjar, amb una façana impessionant de dues torres bessones.
  • Les ermintes de San Bartolomé y San Cristóbal.
  • Ruïnes del convent del Monte Santo construït el 1540 i destruït el 1840 durant les Guerres carlines.
  • Torres i masies fortificades: Del MonteSanto, Mas de Morgue, Torre Sancho…

Llocs d'interès paisatgístic

modifica
  • El port del Cuarto Pelado (1611 m.)
  • Órganos del Montoro.
  • La vora del riu de la Cañada.
  • El Salt de la Zorra.
  • El barranc de la Hoz
  • La Vall de Palomita.

Festes i tradicions

modifica
  • L'aplec de San Pedro de la Roqueta, que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril, amb un dinar a base de mongetes.
  • El 24 de juny, Sant Joan i la festa dels joves, quan es planta el "Mayo", es canten les Albades i es balla el "Baile del Reinau".
  • Del 23 al 26 d'agost tenen lloc les festes patronals en honor de San Bartolomé i la Verge del Monte Santo.

Referències

modifica
  1. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 211.