Vincenzo Riccati
Vincenzo Riccati fou un matemàtic i jesuïta italià del segle xviii, conegut pels seus treballs en funcions hiperbòliques.
Retrat de Vincenzo Riccati (escola veneciana) conservat al Museo Civico de Castelfranco Veneto | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 gener 1707 Castelfranco Veneto (Itàlia) |
Mort | 17 gener 1775 (68 anys) Treviso (Itàlia) |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques |
Ocupació | Matemàtiques |
Membre de | |
Alumnes | Girolamo Saladini Gian Francesco Malfatti Jacopo Mariscotti |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Família | |
Pare | Jacopo Francesco Riccati |
Germans | Giordano Riccati i Francesco Riccati |
Biografia modifica
Vincenzo Riccati era el quart fill de Jacopo Riccati, noble venecià aficionat a les matemàtiques. A partir dels deu anys va estudiar al col·legi jesuïta de San Francesco Saverio a Bolonya. L'any 1726 ingressa com a novici al centre jesuïta de Piacenza i el 1729 és assignat al col·legi de Pàdua.[1]
A partir de 1739 va ser professor de matemàtiques del col·legi jesuïta de Santa Lucia a Bolonya. El 1741 va pronunciar els vots i va ingressar a la Companyia de Jesús.
El 1773, en ser dissolta l'orde, se'n va anar a viure a Treviso amb els seus germans Giordano i Montino. Morirà dos anys més tard i serà enterrat al panteó familiar de la catedral de Treviso.[2]
Obra modifica
L'àmbit principal de recerca de Vincenzo Riccati va ser l'anàlisi matemàtica. En aquest àmbit cal ressenyar el seu tractat De usu motus tractorii in constructione Aequationum Differentialium Commentarius publicat a Bolonya el 1752 on estudia el tractament analític dels problemes mecànics.[3]
També és important en aquest tema el tractat en tres volums Institutiones analyticae (1765-1767) escrit en col·laboració amb el seu deixeble Girolamo Saladini, en el qual s'utilitza per primera vegada l'expressió línies trigonomètriques per a referir-se a les funcions circulars.[4]
Riccati va ser també un hàbil enginyer hidràulic que va dur a terme projectes de control dels desbordaments fluvials a les regions properes a Venècia i Bolonya.[5]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Bagni, Giorgio T. «La storia della scienza: dall'epistemologia alla didattica» (en (italià)). Proggeto Alice, Vol. V, Num. 15, 2004, pàg. 547-579.
- Bos, J.M.Henk «Tractional Motion and the Legitimation of Transcendental Curves» (en (anglès)). Centaurus, Vol. 31, Num. 1, 1988, pàg. 9-62. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1988.tb00714.x. ISSN: 1600-0498.
- Michieli, Adriano Augusto «Una famiglia di matematici e di poligrafi trivigiani: i Riccati, II. Vincenzo Riccati» (en (italià)). Atti dell'Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Vol. CIII, Parte 2, 1943-44, pàg. 69-109. ISSN: 0373-2541.
- Pepe, Luigi. «Sulla trattatistica del calcolo infinitesimale in Italia nel secolo XVIII». A: O. Montaldo e L. Grugnetti (eds.). La storia delle Matematiche in Italia (en (italià)). Bolonya: Istituti di matematica delle Facoltà di scienze e ingegneria, 1982.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vincenzo Riccati» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Natucci, A. «Riccati, Vincenzo», 2008., Complete Dictionary of Scientific Biography. <Encyclopedia.com> (Consultat 31 gener 2015)
- Lugaresi, Maria Giulia. «Vincenzo Riccati (1707 - 1775)»., Mathematica Italiana. (Consultat 31 gener 2015)